Pròximes activitats

Aquesta setmana ens han convidat a participar en dues activitats.

Divendres 7 de maig participem en una activitat formativa a la Universitat Autònoma de Barcelona, dins el Programa “Societat, Ciència i Cultura” del Grau de Ciències de l’Educació. La sessió es presenta sota el nom de “Conferències i debat. La història i el present de Palestina: un territori, dos pobles” i l’organitzen els professors Elena Fernández i Javier Tébar.

Aquí el cartell divulgatiu.

Dissabte 8 de maig serem presents en un debat dins la Festa de Maig que organitza el PSC (a partir de les 16:00h al Parc Central de Nou Barris -Metro Llucmajor – L4). El programa complet de la Festa el trobareu aquí.

Boicot H&M

Davant l’anunci per part de la cadena de roba H&M de la pròxima apertura d’establiments a Jerusalem, a diferents ciutats del món s’han fet accions de protesta.

Aquí us deixem el vídeo de l’acció realitzada a Barcelona.

Aquesta acció s’emmarca en la campanya internacional de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a l’Estat d’Israel. Podeu trobar més informació a

http://palestina.cat

http://bdsmovement.net/

http://boicot-desinvercion-sanciones.blogspot.com/

Detención de Anat Kam

Anat Kam, joven periodista israelí,  cumple su servicio militar en el Alto Mando del Ejercito y descubre unos hechos que hacen mella en su consciencia y la llevan a transmitir esta información a un conocido del diario Haaretz, Uri Blau.

A pesar de los riesgos incurridos, esta valiente joven no lo dudó porqué nos dice que a la luz de la historia, los crímenes del ejercito israelí no debían permanecer ocultos.

Ahora, Anat Kam, está bajo arresto domiciliario y se arriesga a ser condenada a cadena perpetúa.

¿Porqué? Por haber dado pruebas a la opinión pública de lo que todo el mundo sabe: el ejército israelí, Tsahal, un ejército supuestamente “moral” de la supuestamente única democracia de la región, asesina a conciencia a sus oponentes políticos, es decir a los militantes palestinos que no se rinden ante la ocupación y colonización de su tierra, Palestina.

Después de las invasiones punitivas del Libano, en 1992 y en 2006, después de la masacre de Gaza en 2008 ¿quién puede todavía creer en la superioridad moral del ejército israelí y de sus altos mandos, cuyos crímenes de guerra han sido puestos en evidencia por el informe del Juez Goldstone para Naciones Unidas?

Cada día que pasa demuestra que este gobierno israelí de extrema derecha no tiene intención de renunciar a la colonización y practica una política de hechos consumados, con toda impunidad, ante la pasividad de los gobiernos de la UE y de EEUU.

Por eso, a las personas como Anat Kam, que ponen su vida en juego para revelar la verdad, hay que mostrarles todo la solidaridad que podamos.

Desde Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, queremos expresarle nuestro apoyo y decirle que no está sola en esta lucha.

Paraules al FSCAT

Dissabte 29, JUNTS va participar en la taula  “Lluites i solidaritats per Palestina” del Fòrum Social Català.

Aquí us deixem, primer,  les paraules que l’Omar va dir sobre els objectius de l’associació i, després, les que va dir la Sylviane sobre la memòria jueva.

—

Parlaré perquè per mi és important aquesta associació. Som una associació per als drets humans, defensora de la Pau, però no ens considerem neutres davant aquest conflicte/ocupació, perquè, sota el nostre punt de vista, hi ha hagut una injustícia, i en el moment actual una de les parts clarament sotmet a l’altre.

Però perquè nosaltres, palestins i jueus de Catalunya, puguem seure i parlar sobre el que passa, el primer pas fonamental, crec, és reconèixer la realitat (passada i present) de l’altre. Sense aquest reconeixement previ, sense que es reconegui la Nakba, no pot haver diàleg.

De la mateixa forma, s’ha de conèixer perquè, a conseqüència de que i com neix el sionisme/nacionalisme pro-israelí. I la influencia o responsabilitat històrica que els Occidentals, però sobretot els Europeus, tenim sobre el sorgiment del Sionisme.

A Catalunya, nosaltres ens trobem en una situació d’estabilitat social, econòmica i sobretot de seguretat que no existeix a Palestina ni a Israel. Per això crec, que tenim la responsabilitat d’intentar dialogar amb més perspectiva/objectivitat. Jo no tinc por de parlar amb un jueu. Però això exigeix un exercici de sinceritat amb un mateix, i amb l’historia. Si ens considerem defensors dels drets humans, tenim una certa intel·ligència, i no estem condicionats per algun interès propi o polític, el diàleg ha de ser el començament. Els que ens considerem dins aquest grup de persones no podem permetre’ns viure en el mateix país i estar enfrontats.

Per això crec que aquesta associació es una bona idea. Perquè el que pretén es difondre el nostre punt de vista més o menys comú. I a més, ser un punt de trobada entre jueus i palestins catalans que, insisteixo, siguin sincers i defensors dels drets humans.

—

No en el nostre nom !

Aquesta mateixa setmana, amb la presència destacada del conseller Joan Saura al costat de l’ambaixador d’Israel, Raphael Schutz, el govern tripartit retia homenatge a les víctimes de l’Holocaust.

Vet aquí, en efecte, un aniversari que no cal oblidar. La consciència de la humanitat romandrà eternament marcada per la barbàrie del règim nazi contra la població jueva d’Europa. Però, justament per això, la memòria jueva s’ha de revoltar davant la manipulació de la tragèdia. Cal dir-ho sense embuts als dirigents israelians: no teniu dret d’evocar l’horror d’Auschwitz per justificar els vostres crims a Gaza ! El record del gueto de Varsòvia no us atorga cap legitimitat per oprimir Palestina !

Algunes raons semblen evidents: perquè haurien de pagar els pobles d’Orient les atrocitats comeses a Europa? Però n’hi ha de més profundes, polítiques i històriques, que tenen a veure amb el llarg viatge del poble jueu. Després de segles d’opressió i persecucions, la revolució francesa va aparèixer als jueus com la possibilitat d’accedir per fi a la societat civil. Cent anys més tard, el capitalisme ressuscitava els vells dimonis de l’antisemitisme per conjurar les seves crisis. Vet aquí perquè la història del poble jueu ha estat tan estretament vinculada a la lluita per la democràcia, al socialisme i a l’internacionalisme. No podia avançar tot sol cap a la llibertat. El poble jueu només podia emancipar-se esdevenint ferment d’una profunda transformació de la societat, abocant-se en la construcció d’una nova fraternitat universal, que encarnaren noms com els d’Stefan Zweig o Walter Benjamin. Les internacionals obreres igualment ho han reflectit, a través de les figures de Marx, Rosa Luxemburg, Trotsky, Abraham Leon… i també d’Ernest Mandel o Daniel Bensaïd, que acabem de perdre només fa uns dies.

Els qui, aquesta setmana, invocaven el record d’Auschwitz per legitimar l’Estat d’Israel ocultaven un fet cabdal: la voràgine de la guerra va destruir un dels moviments obrers més combatius i organitzats del continent, el moviment socialista jueu d’Europa central i oriental, oposat a la colonització de Palestina. En la famosa pel·lícula “Shoah” del cineasta Claude Lanzman hi ha un testimoni suprimit: el de Marek Edelman, mort a finals de l’any passat. Edelman, membre del Bund, va ser un dels joves dirigents – i rars supervivents – de la heroica insurrecció del gueto de Varsòvia. Fidel a les seves conviccions, Edelman es va declarar solidari de la causa palestina i va refusar els honors que li oferia l’Estat d’Israel. Edelman va preferir romandre a Polònia, lluitant per un socialisme democràtic – va ser un referent de la primera etapa de Solidarnosc. Aquest és l’exemple, aquesta és la tradició.

En les celebracions d’aquests dies, s’ha invocat també la memòria del poble gitano i el destí dels republicans espanyols als camps d’extermini. Per què no recordar també quants jueus i jueves – i sota quines banderes! – van venir a defensar la República contra Franco? També es combatia en yiddish a les trinxeres antifeixistes de la guerra civil. Jueva era la capitana de les milícies del POUM Mika Etxebere.

Només les terribles desfetes del segle passat han permès la identificació entre judaisme i sionisme. La constitució de l’Estat d’Israel significa en realitat una profunda ruptura amb les tradicions del món jueu. Com diu el nostre amic Michel Warschawski, el sionisme i la resistència palestina no són dos moviments simètrics: el palestí és un moviment d’alliberament nacional, el sionisme és un moviment colonial.

I aquesta és la contradicció insoluble. Un Estat que es proclama “jueu” i que, com més obsessivament s’esforça per ser “pur”… menys jueu resulta ser, més s’allunya de la cultura, de les llengües, de les tradicions, dels somnis i utopies que han conformat la història d’aquest poble. La solució progressista de la qüestió jueva necessita un horitzó molt més vast que el que pot oferir la soferta terra de Palestina.

Sota el regne de les grans potències imperialistes, Israel només pot ser la caricatura d’un Estat europeu implantat per la força a Orient. En això s’assembla profundament al que fou l’Estat Sud-africà. La societat israeliana és una societat esquizofrènica. En el seu si, però, una petita i valenta esquerra anticolonial fa sentir la seva veu, reivindicant el que allí anomenen “el boicot des de dins”; val a dir, l’aliança amb la resistència nacional palestina i amb el moviment de solidaritat internacional a través d’una campanya sostinguda pel boicot, la desinversió i les sancions a Israel.

Aquest és un camí d’esperança, el camí d’una pau justa. La història dirà quina forma política tindrà aquesta pau: la de dos Estats separats, la d’una federació… o la d’una Palestina democràtica, dreçada sobre el conjunt del seu territori històric, on convisquin com a iguals àrabs i jueus… Una utopia? Una cosa, però, és indiscutible: l’apartheid ha de caure per sempre. El colonialisme ha de ser desmantellat. Els drets nacionals del poble palestí han de ser restablerts en la seva plenitud.

Permeteu que faci meves les paraules del gran escriptor libanès Amin Maalouf : “Pertanyo a una tribu que, des de sempre, ha viscut com a nòmada en un desert tan gran com el món. Els nostres països són oasis dels quals marxem quan s’assequen les fonts; les nostres cases, tendes vestides de pedra; les nostres nacionalitats depenen de l’atzar d’una data o d’un vaixell. Per damunt de les generacions, per sobre dels mars i del Babel de les llengües, només ens uneix el murmuri d’un cognom”.

Si més no pel que fa als infants més clarividents – i sovint maleïts – d’aquest poble, vull creure que ens uneix també un anhel insaciable de justícia universal. Tant de bo que a un nombre cada dia més gran de jueus i de jueves ens uneixi un desig de solidaritat i de justícia; el desig que ens ha dut a algunes i alguns a treballar dins l’Associació “Junts”. Per romandre fidels als qui han lluitat per la causa de la humanitat. Per cridar als qui aixequen murs de formigó i de dolor: No en el nostre nom !

Un pensament especial per a les dones de Gaza, que sostenen les seves famílies enmig de la destrucció.

Salut al poble de Palestina! Salam haleikoum! Shalom !

Els propers dies 30 i 31 de gener es celebra a la Universitat de Barcelona la Tercera Edició del FSCAT.

En aquest context, la Plataforma Aturem la Guerra, la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, la Comunitat Palestina de Catalunya, Pau Ara i sempre, Boicot Preventiu i l’ACJP-JUNTS participarem en la Taula “Lluites i solidaritats per Palestina” que es realitzarà Dissabte 30 de 12 a 14h a l’aula 0.1 de la UB (Plaça Universitat).

Si us interessa, podeu consultar el Programa complert  i d’altra informació relacionada amb el FSCAT.

Us hi esperem!

Declaración del Cairo

L’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS adhereix a la Declaració del Caire, que podeu llegir a continuació (traduïda al castellà per S.Seguí per Rebelión: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=98018&titular=poner-fin-al-apartheid-israel%ED-). També us hi podeu adherir a www.cairodeclaration.org

(El Cairo.) Los participantes en la Marcha por la Libertad de Gaza han aprobado hoy una declaración dirigida a intensificar la campaña mundial de boicot, desinversión y sanciones (BDS) contra el apartheid israelí.

Alrededor de 1.400 activistas de 43 países se reunieron en El Cairo, camino de Gaza, para unirse a los palestinos que marchan para romper el cerco ilegal de Israel. Las autoridades egipcias les impidieron la entrada en Gaza.

Como resultado, los manifestantes siguen en El Cairo, donde han organizado una serie de acciones no violentas encaminadas a presionar a la comunidad internacional para poner fin al sitio de Gaza, como primer paso en la lucha más amplia para conseguir justicia para los palestinos en toda la Palestina histórica.

Fruto de estas acciones, han redactado la presente Declaración:

DECLARACIÓN DE EL CAIRO

1 de enero de 2010

Nosotros, delegados internacionales reunidos en El Cairo durante la Marcha por la Libertad de Gaza, de 2009, en respuesta colectiva a una iniciativa de la delegación de África del Sur, manifestamos:

Teniendo en cuenta:

  • el castigo colectivo que infringe Israel a los palestinos con la ocupación ilegal y el asedio de Gaza;
  • la ocupación ilegal de Cisjordania, incluido Jerusalén oriental, y la continua construcción del ilegal muro del apartheid y de nuevos asentamientos;
  • el nuevo muro en construcción por Egipto y EE.UU. que estrechará aún más el asedio de Gaza;
  • el desprecio por la democracia palestina que han demostrado Israel, EE.UU., Canadá, la UE y otros tras las elecciones palestinas de 2006;
  • los crímenes de guerra cometidos por Israel durante la invasión de Gaza, hace ahora un año;
  • la persistencia de la discriminación y la represión que sufren los palestinos dentro de Israel;
  • y el persistente exilio de millones de refugiados palestinos;
  • todos los cuales son actos de opresión que se basan en última instancia en la ideología sionista que subyace a Israel;
  • sabedores de que nuestros propios gobiernos han proporcionado a Israel ayuda económica, financiera, militar y diplomática directa, y han permitido a este país actuar con impunidad;
  • y conscientes de la Declaración de las Naciones Unidas sobre los Derechos de los Pueblos Indígenas, de 2007;

que reafirmamos nuestro compromiso con:

  • la autodeterminación del pueblo palestino,
  • el fin de la ocupación,
  • la igualdad de derechos para todos en la Palestina histórica,
  • el pleno derecho al retorno de los refugiados palestinos.

Por todo ello, reafirmamos nuestro compromiso con la llamada palestina de julio de 2005 en favor del boicot, la desinversión y las sanciones (BDS) hacia Israel, para obligar a este país a cumplir con el Derecho Internacional.

A tal fin, pedimos y deseamos ayudar a iniciar un movimiento masivo global y democrático contra el apartheid que opere en estrecha colaboración con la sociedad civil palestina para poner en práctica la demanda palestina de BDS.

Conscientes de las numerosas y fuertes similitudes entre Israel y el antiguo régimen del apartheid de África del Sur,

proponemos:

1) realizar una gira internacional de sindicalistas palestinos y surafricanos, junto a activistas de la sociedad civil, que tendrá lugar en los primeros seis meses de 2010, a la que se unirán sindicalistas y activistas comprometidos con este programa en los países visitados, para realizar actos de educación de masas en materia de BDS directamente a los sindicalistas y a la opinión pública internacional;

2) participar en la Semana del Apartheid israelí, en marzo de 2010;

3) desarrollar un enfoque unificado sistemático para el boicot de productos israelíes, en el que participen los consumidores, los trabajadores y sus sindicatos del sector de la venta al por menor, el almacenaje y el transporte;

4) fomentar el boicot académico, cultural y deportivo a Israel;

5) desarrollar campañas para fomentar la desinversión de los fondos de pensiones de los sindicatos y empresas directamente implicadas en la ocupación, o de las empresas militares israelíes;

6) iniciar acciones legales dirigidas contra la contratación externa de los soldados por el ejército israelí y en favor del enjuiciamiento de los criminales de guerra israelíes; fomentar la coordinación con Citizen’s Arrest Bureaux para identificar, hacer objeto de campañas y enjuiciar a los criminales de guerra israelíes; respaldar el Informe Goldstone y la aplicación de sus recomendaciones;

7) hacer campaña cuestionando el carácter benéfico del Jewish National Fund (JNF).

Hacemos un llamamiento a las organizaciones e individuos que compartan el contenido de esta declaración a firmarla y colaborar con nosotros para hacerla realidad.

Entrevista a ComRàdio

comradio

El darrer 1 de juliol, el programa Tots x Tots de ComRàdio va entrevistar dos membres de JUNTS.

Aquí podeu descarregar l’àudio de l’entrevista.

Acte de presentació

El dia 30 d’Abril es va realitzar l’acte de presentació de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS a l’Ateneu Barcelonès.

Presentació de l'ACJP - Junts (Font: UPEC)

Presentació de l'ACJP - Junts (Font: UPEC)

Podeu veure el vídeo de la sessió de presentació i debat aquí.

Aquell mateix dia vilaweb va entrevistar dos dels membres de Junts:

Carta de Presentació

Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS

Arran de la darrera massacre contra el poble palestí de Gaza, un grup de persones jueves i palestines que compartim una visió similar de la situació a Israel i Palestina, hem constituït l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS, per a treballar plegats, des de la igualtat i el respecte mutu.

JUNTS és una associació pro drets humans preocupada per la guerra i el racisme, que vol denunciar qualsevol forma d’opressió i discriminació, independentment del seu origen o de la seva forma de manifestar-se.

L’entitat és l’expressió catalana, per part d’un grup de persones jueves i palestines, de la voluntat que es faci justícia amb el poble palestí d’acord amb les resolucions aprovades per les Nacions Unides, com a base ineludible per garantir una convivència en pau i dignitat per a ambdós pobles.

L’associació condemna qualsevol manifestació de judeofòbia, islamofòbia, discriminació o racisme. En conseqüència, critica les polítiques d’ocupació i discriminació que practica l’Estat d’Israel, i denuncia la irresponsabilitat d’aquells que etiqueten d’antisemita aquesta crítica.

Així, l’associació vol ser una eina d’oposició a l’antisemitisme i rebutja la creixent arabofòbia i islamofòbia arreu d’Europa.

Finalment l’entitat vol recordar la responsabilitat d’Europa en l’origen del conflicte i també en la perpetuació de la situació actual. Per aquest motiu fa una crida al conjunt de la societat civil organitzada d’Europa i Catalunya perquè es corresponsabilitzi de la situació i denunciï la col·laboració inadmissible dels seus governants amb el règim d’ocupació israelià.

JUNTS es posa al servei de la societat catalana per fer plegats un treball de divulgació, pedagogia i sensibilització en contra del racisme i la guerra. I perquè s’escolti una veu jueva i palestina conjunta, que mostri que un “altre món és possible” i que, a partir d’exemples de col·laboració i diàleg, com a ciutadans compromesos, es pot construir una pau justa.