Dins del marc d’activitats de Junts pel 2014, és un honor comptar amb la presència del professor i distingit acadèmic Shlomo Sand, per la qual cosa agraïm l’esforç de totes les parts involucrades.
El treball de Shlomo Sand adquireix una rellevància especial en relació amb la situació produïda arran de la creació de l’Estat d’Israel a la Palestina històrica, , ja que per abordar-la cal tenir una clara i desconstruïda visió de conceptes com ara poble d’Israel, terra promesa, judaisme laic o identitat israeliana, temes que tracta en els seus llibres.
Sand s’erigeix en un referent de la història que no ha estat explicada, més aviat ocultada, per un sistema opressiu i repressiu.
La història del propi Sand es barreja amb la temàtica del seu treball i el resultat és un magnífic punt de vista que desferma polèmica al si de la societat israeliana, acostumada a escoltar una única veritat imposada per la seva maquinària de propaganda.
És per això que des Junts veiem la seva presència a Barcelona com una gran aportació al debat.
Sobre Junts
Arran de la massacre del 2008 (Operació Plom Fos) contra el poble palestí de Gaza, un grup de persones jueves i palestines que comparteixen una visió crítica i una anàlisi política similar de la història i la situació actual d’Israel/Palestina van crear l’Associació Catalana de Jueus i Palestins –JUNTS- per treballar plegats i plegades des de la igualtat i el respecte mutu.
JUNTS és una associació pro drets humans preocupada per la guerra i el racisme, quevol denunciar qualsevol forma d’opressió i discriminació, independentment del seu origen o de la seva forma de manifestar-se.
JUNTS treballa perquè es faci justícia amb el poble palestí d’acord amb les resolucions aprovades per les Nacions Unides, com a base ineludible per garantir una convivència en pau i dignitat per a tots dos pobles .
L’associació vol recordar la responsabilitat d’Europa en l’origen del conflicte i també en la seva perpetuació en l’actualitat. Per aquest motiu, fa una crida al conjunt de la societat civil organitzada d’Europa i Catalunya perquè es faci càrrec de la situació i denunciï la col·laboració inadmissible dels seus governants amb el règim d’ocupació israelià.
JUNTS es posa al servei de la societat catalana per fer, junts, un treball de divulgació, pedagogia i sensibilització en contra del racisme i de la guerra. I perquè s’escolti una veu jueva i palestina conjunta, que mostri que “un altre món és possible” i que, a partir d’exemples de col·laboració i diàleg, com a ciutadania compromesa, puguem construir una pau justa.
Shlomo Sand (1946), Linz , Àustria.
Fill de supervivents polonesos de l’Holocaust, Sand va passar els primers dos anys de la seva vida en un camp de refugiats a Alemanya per després emigrar amb la seva família a Israel el 1948, on el seu pare va treballar com a porter i guàrdia de seguretat a la seu del partit comunista. Va ser expulsat de l’escola als 16 anys d’edat i va completar el seu batxillerat només després d’acabar el servei militar als 24 anys.
Sand va pertànyer breument a la Joventut Comunista (Banki) i al partit antisionista Matz-pen, els quals va deixar desil·lusionat.
Després del seu pas per l’exèrcit, Sand es trobà amb el poeta palestí Mahmud Darwish, amb qui va compartir els seus dubtes sobre abandonar Israel o quedar-s’hi i criticar-lo des de dins per tal de canviar-lo. Darwish li dedicà un poema, El soldat que somiava lliris blancs.
Posteriorment va estudiar història a la universitat de Tel Aviv i després de guanyar una beca va estudia i ensenyar a Paris. La seva tesi doctoral, dins el camp de la història francesa, va ser sobre Georges Sorel i el Marxisme. Des del 1982, Sand és catedràtic de les universitats de Tel Aviv i Califòrnia (Berkeley) i de l’École des hautes études en sciences sociales a París.
Sand inicia el seu camí en la història de les idees, continua amb la història política i social de l’intel·lectualisme, passa per la investigació de la relació entre el cinema i la història per actualment dedicar-se als temes del nacionalisme i de l’etnicitat.
L’entrada de Sand a l’arena de la controvèrsia i la polèmica política es produeix amb la publicació el 2008, en hebreu i a Israel, del seu llibre La invenció del poble jueu (traducció castellana: La invención del pueblo judío, Akal, Madrid, 2011), en què s’enfronta a la historiografia proto-nacional i nacional que enalteix el poble jueu des de la seva suposada sortida d’Egipte.
Sand proposa la desconstrucció de la narrativa sionista que, segons ell, va inventar el poble jueu, per crear una nova nació, l’actual nació israeliana.
Segons el llibre, els jueus són una civilització religiosa única, però no un poble de diàspora i migrant (errant) com, curiosament, coincideixen a afirmar tant sionistes com antisemites. Cap al final del llibre es refereix a la política de segregació ètnica que l’estat d’Israel perpetra contra el poble palestí en el seu propi territori i manifesta la seva preocupació pel futur.
El seu següent llibre (2012), traduït al castellà com La invención de la tierra de Israel: de Tierra Santa a madre patria (Akal, Madrid, 2013) obre amb la dedicació: “En memòria dels habitants d’Al-Shaykh Muwannis -س ا لشيخ مونels quals van ser bandejats en el passat del lloc on visc i treballo en el present.”
Esperem amb molta il·lusió la traducció al castellà del seu últim llibre Quan i com vaig deixar de ser jueu?
Més informació sobre Shlomo Sand a la web:
http://humanities.tau.ac.il/segel/shlomosa/