Feeds:
Entrades

Archive for Novembre de 2012

 

És cert que a vegades la paraula boicot fa por.

El Boicot a Israel pot semblar una mesura radical, però la realitat per a la població palestina dels Territoris Palestins Ocupats és insuportable i cruel, amb les seves diferències i els seus punts en comú, ja bé sigui a Gaza -que continua patint un bloqueig il·legal-, a Jerusalem, a Cisjordània, que pateix una asfíxia de la seva economia i la fragmentació i conquesta contínua del seu territori, a Galilea, als camps de refugiats o a l’exili. D’altra banda, la inacció i complicitat de la Unió Europea (UE) i dels Estats Units (EUA) fan necessaris una crida a la societat civil organitzada i al gran públic -que pot exercir el seu dret a consumir o no- perquè Israel compleixi amb la legalitat internacional. D’aquesta manera podrem donar els passos necessaris cap a una solució del conflicte.

¿Com és que alguns jueus donen suport al BDS?

Tant JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, d’àmbit català, com IJAN, la Xarxa Internacional Jueva Antisionista, a nivell de l’Estat espanyol i internacional, donen ple suport a la campanya. Principalment perquè tant els palestins i palestines , com els jueus i jueves membres de ambdues organitzacions, compartim una mateixa lectura del “conflicte”. Per definir-lo direm que:

 No es tracta d’un conflicte ètnic.

Com explica Schlomo Sand al seu llibre ¿Qui va inventar el poble jueu? aquest no existeix i mai va existir com a tal, sinó que és i fou part de diverses nacions a la Mediterrània i Europa, entre d’altres. Els jueus d’avui són els descendents d’aquells que antigament practicaven la religió jueva, el judaisme. A data d’avui, hi ha jueus catalans, espanyols, iranians, argentins i israelians… Però també hi ha jueus pobres i rics… laics i religiosos, ja que la religió que va ser el seu referent comú ha deixat de ser-ho, a vegades substituïda pel sionisme o per una simple adhesió a l’Estat d’Israel, o a un vincle a la memòria històrica o familiar.

 No és un conflicte religiós

Ni un conflicte bíblic entre dos pobles germans, i que consti que per a nosaltres la Bíblia no és un llibre d’història.

Jueus, musulmans i també cristians van viure en pau durant segles a la Palestina històrica i a l’Orient Mitjà i compartiren una mateixa cultura, amb matisos diferents. Aquesta convivència es va anar degradant durant el segle XX i va culminar en ruptura amb el pla de partició de l’ONU i posterior proclamació de l’Estat d’Israel.

No és un conflicte entre dues parts iguals, ja que molt clarament existeix una part dominant, una ocupant i una altra ocupada.

En canvi, Sí que és un conflicte polític i, per tant, té solució política.

L’Estat d’Israel es va crear a través d’una conquesta militar al 1948 amb la consegüent expulsió de 600.000 palestins i una política de terror i neteja ètnica que Ilan Pappe, historiador israelià, ha documentat en la seva obra La limpieza étnica de Palestina.

Es tracta d’un conflicte per la terra que es tradueix en una conquesta territorial contínua per part d’Israel, que dia a dia segueix ocupant noves terres, utilitzant per a tal finalitat als colons i al mur. Aquesta conquesta de la terra es gestiona a través d’organismes com el Fons Nacional Jueu, la missió del qual és assegurar-se que les terres mai deixaran de ser en mans jueves. De fet, Israel continua sense fixar la seva frontera oriental.

Sí és un conflicte d’origen colonial (i aquest és un punt fonamental que ens diferencia de cert pacifisme israelià).

Des del seu inici, el sionisme va proposar l’Imperi Britànic -la potència colonial dominant llavors- estar al seu servei a l’Orient Mitjà, per tal d’impedir la unió de la nació àrab un cop havia caigut l’Imperi Otomà. D’aquesta forma, els britànics i, per extensió, els occidentals s’assegurarien tenir control sobre els recursos naturals de la zona -el gas i el petroli- així com “acabar” amb la qüestió jueva a Europa. Israel ha continuat la mateixa política amb els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial.(Per això som antisionistes, per anticolonialistes i antiimperialistes).

També perquè el sionisme és una ideologia racista i excloent que contribueix al fonament de l’Estat d’Israel. O dit d’una altra manera, garanteix la dominació d’un poble “elegit”, el jueu, sobre els demés -una interpretació nacionalista-religiosa- i aquesta dominació es tradueix en una estructura d’estat i un arsenal jurídic de discriminació institucional que permet identificar el sistema com a un de SEGREGACIÓ/SEPARACIÓ, o dit d’una altra manera, APARTHEID en llengua afrikaner. El sistema també constitueix una jerarquia ètnico-cultural entre els propis jueus, amb els jueus europeus blancs a dalt de la piràmide i els orientals i africans a baix. Els indígenes palestins en queden exclosos.

A més, aquesta guerra permanent ha conduït a una militarització de la societat israeliana i a la creació d’un complex industrial militar que exporta les seves tècniques i la seva tecnologia de seguretat al món sencer, posant en perill l’estabilitat de la regió.

¿Per què és important que participem a la campanya BDS?

Perquè Israel pretén, per veu dels seus dirigents, representar i parlar en nom de tots els jueus del món, no només dels jueus israelians. A més a més, pretén ser un Estat jueu, excloent a tots els ciutadans que no ho són. Però nosaltres, com a ciutadans europeus, jueus o d’origen jueu, no els escollim i, per tant, no acceptem que parlin en el nostre nom. No els reconeixem cap legitimitat.

Perquè Israel diu ser un lloc segur per als jueus del món quan, en realitat, és la seva política la que està creant manifestacions de judeofòbia, tant a les banlieues franceses com al món àrabo-musulmà i al món no occidental que veu com s’aplica una doble moral per part dels EUA i Europa en el cas d’Israel i la impunitat de què gaudeix.

En realitat, Israel agita la por entre els jueus europeus perquè emigrin a Israel, però la majoria dels jueus prefereixen viure als seus respectius països i als EUA. Se senten cada cop més veus crítiques cap a la política israeliana d’apartheid, així com una menor identificació i recaptació, cosa que preocupa al moviment sionista mundial. Fins i tot el suport incondicional dels EUA cap a Israel podria tenir data de caducitat.

Perquè per desqualificar el moviment de solidaritat amb Palestina i criminalitzar la campanya BDS Israel agita la bandera de l’antisemitisme, com ha fet a França. És a dir, vol que s’identifiqui qualsevol crítica cap a l’Estat d’Israel amb antisemitisme, fins i tot, ha arribat a afirmar que l’antisionisme és antisemitisme, quan les dues coses són clarament diferents: l’antisemitisme és una política activa de discriminació i persecució dels jueus que es va donar per raons religioses, primer, i polítiques, després, amb l’extrema dreta i el nazisme com a principals exponents. És una política contra les persones, contra el col·lectiu abans esmentat i ho fou també contra una idea que molts jueus van defensar activament: el socialisme. Mentre que el sionisme és una idea nascuda a Europa com a reacció a l’antisemitisme a finals del segle XIX, que es tradueix en un projecte de colonització d’un territori: la Palestina històrica, ja ocupada per un poble, el palestí. Ser antisionista és qüestionar la legitimitat d’aquesta idea i del projecte que sustenta l’Estat d’Israel; no és en cap cas ser antisemita o anar contra els jueus, ja que alguns d’ells també són antisionistes, mentre que alguns sionistes no ho són de jueus.

La lliçó que en traiem de la persecució nazi és la lluita i la resistència contra totes les formes de racisme i discriminació, així com la solidaritat amb els pobles oprimits, i no el suport fins les últimes conseqüències d’un Estat, Israel, que té la discriminació en els seus fonaments.

Avui dia, crida poderosament l’atenció el fet que els antisemites històrics, és a dir, l’extrema dreta europea i americana, manifestin explícitament el seu suport a Israel -sigui per veu d’Aznar o Berlusconi a l’Europa occidental, a l’Europa de l’Est, o a través dels evangelistes i neoconservadors nord-americans- en comunió contra l’Islam o contra els immigrants… També aquí a Catalunya el sionisme es beneficia de suports polítics de sionistes no jueus i de sectors del catalanisme que simpatitzen amb Israel…

És per totes aquestes raons que els palestins i palestines, els jueus i jueves d’ IJAN i JUNTS apel·len al suport en favor de la campanya BDS. Aquesta campanya no ataca les persones, ans al contrari, és un mitjà no violent mitjançant el qual la societat civil i els ciutadans poden expressar la seva repulsa cap a un estat opressor i racista, els fonaments del qual no són democràtics i, En definitiva, és una forma de manifestar la solidaritat amb la població palestina que permetrà sentar les bases d’una convivència en Llibertat, Igualtat i Justícia.

 

8, de novembre de 2012

Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins

www.acjp.cat

IJAN, Red Internacional Judía Antisionista

www.judiosantisionistas.org

 

 

Anuncis

Read Full Post »

Es cierto que a veces la palabra boicot da miedo.

El Boicot a Israel puede parecer una medida radical, pero la realidad para la población palestina de los Territorios Palestinos Ocupados, sea en Gaza -que sigue sufriendo un bloqueo ilegal- sea en Jerusalén o en Cisjordania, que padecen una asfixia de su economía y la fragmentación y conquista continua de su territorio, sea en Galilea, en los campos de refugiados y en el exilio, con sus diferencias, tiene en común el ser insoportable y cruel.

Por otra parte, la inacción y complicidad de la UE y de EEUU hacen necesaria una llamada a la sociedad civil organizada y al gran público –que puede ejercer su derecho a consumir o no- para que Israel cumpla con la legalidad internacional y así dar los pasos necesarios hacia un reglamento del conflicto.

¿Cómo es que algunos judíos apoyan al BDS?

Tanto Junts, la Associació Catalana de Jueus i Palestins, de ámbito catalán, como IJAN, la Red Internacional Judía Antisionista a nivel del Estado español e internacional y otros colectivos apoyan plenamente esta campaña.

Este apoyo surge de una misma lectura del “conflicto”, que podemos resumir en los siguientes puntos:

 No se trata de un conflicto étnico

Como explica Schlomo Sand en su libro ¿Quién inventó el pueblo judío?, el pueblo judío no existe y nunca existió como tal sino que es y fue una comunidad parte, entre otras, de diversas naciones en el Mediterráneo y Europa. Los judíos y judías de hoy son descendientes de aquellos que antaño practicaban la religión judía, el judaísmo. Hoy en día, hay judíos catalanes, españoles, iraníes, argentinos e israelíes…pero también pobres y ricos… laicos y religiosos, pues la religión que fue su referente común ha dejado de serlo, a veces sustituida por el sionismo o por una simple adhesión al Estado de Israel, o por un vínculo a la memoria histórica o familiar.

 – No es un conflicto religioso

Ni un conflicto bíblico entre dos pueblos hermanos (y, para que conste, la Biblia no es un libro de historia para nosotros).

Judíos, Musulmanes y también Cristianos vivieron en paz durante siglos en la Palestina histórica y en todo el Oriente Medio compartiendo, con sus diferencias, una misma cultura. La convivencia en Palestina se fue degradando durante el siglo XX justamente con la colonización sionista y culminó en la ruptura con el plan de partición de NNUU y posterior proclamación del Estado de Israel.

 – No es un conflicto entre 2 partes iguales, sino que muy claramente existe una parte dominante y otra dominada, una ocupante y otra ocupada.

 – En cambio, Si que es un conflicto político y por lo tanto tiene solución política.

El Estado de Israel se creó a través de una conquista militar en 1948 con la consecuente expulsión de 600.000 palestinos y una política de terror y limpieza étnica que Ilan Pappe, historiador israelí, ha documentado en su obra “La limpieza étnica de Palestina”.

Se trata de un conflicto por la tierra derivado de la continua conquista territorial por parte de Israel, que día a día sigue ocupando nuevas tierras y expulsando población autóctona, usando por ello a los colonos y al muro. De hecho, Israel sigue sin fijar su frontera oriental. Esta colonización se gestiona a través de organismos como el Fondo Nacional Judío cuya misión es asegurarse que las tierras nunca dejen de estar en manos judías ni puedan ser trabajadas por los no judíos.

 – Si es un conflicto de origen colonial (y éste es un punto fundamental, que nos diferencia de cierto pacifismo israelí).

Desde su principio, el sionismo propuso al Imperio británico -la potencia colonial dominante- estar a su servicio en Oriente Medio, para impedir la unión de la nación árabe a la caída del imperio otomano, asegurar un control de los recursos naturales –el gas y el petróleo- y “acabar” con la cuestión judía en Europa. Israel ha seguido la misma política con Estados Unidos desde la segunda guerra mundial.

 – El sionismo es racismo

Somos antisionistas por ser, además de anticolonialistas y antiimperialistas, antirracistas.

El sionismo, la ideología que fundamenta el Estado de Israel, es una ideología racista y excluyente porque usa una argumentación nacionalista-religiosa para asegurar la dominación de un pueblo “elegido”, el judío, sobre los demás habitantes de Palestina Esta dominación se traduce en una estructura de estado, un arsenal jurídico y prácticas cotidianas de discriminación institucional que permite caracterizar al sistema como uno de SEGREGACIÓN/SEPARACIÓN es decir APARTHEID en lengua afrikáner.

El sistema también instituye una jerarquía étnico-cultural entre los propios judíos, con los judíos europeos blancos arriba de la pirámide y los orientales y africanos abajo. Los indígenas palestinos quedan excluidos de esa jerarquía.

 – El sionismo es militarismo

La guerra permanente ha conducido a una militarización de la sociedad israelí y a la creación de un complejo industrial militar que exporta sus técnicas y su tecnología de seguridad en el mundo entero, poniendo en peligro la estabilidad de la región y más allá.

¿Porqué es importante que participemos en esta campaña BDS?

Porque la propaganda de Israel pretende, por voz de sus dirigentes, representar y hablar en nombre de todos los judíos del mundo, no solo de los judíos israelíes, y actúa para justificar un pretendido Estado judío, excluyendo a todos los ciudadanos que no lo son. Nosotros, como ciudadanos y ciudadanas europeos, judíos o de origen judío, no les elegimos y por lo tanto, no aceptamos que hablen en nuestro nombre. No les reconocemos ninguna legitimidad.

Porque Israel dice ser un lugar seguro para los judíos del mundo, cuando en realidad ese es el lugar en que las personas sufren la mayor inseguridad por el simple hecho de considerarse judíos. Es su política la que está fomentando manifestaciones de judeofobia, tanto en las banlieues francesas como en el mundo arabo musulmán y en el mundo no occidental, que ve cómo EEUU y Europa aplica un doble rasero en el caso de Israel y le permiten gozar de impunidad en sus violaciones del derecho internacional.

En realidad, Israel agita el miedo entre los judíos del resto del mundo para que emigren a Israel, pero la mayoría de ellos prefieren vivir en sus respectivos países, y en EEUU mismo se oyen cada vez más voces críticas hacia la política israelí de apartheid, así como menos identificación y recaudación, lo que preocupa al movimiento sionista mundial. Incluso el apoyo incondicional de EEUU hacia Israel podría tener fecha de caducidad.

Porque para descalificar el movimiento de solidaridad con Palestina y criminalizar la campaña BDS, como en Francia, Israel agita la bandera del antisemitismo. Es decir pretende etiquetar cualquier crítica hacia el Estado de Israel como antisemitismo para descalificarla e incluso afirmar que el antisionismo es antisemitismo, cuando las dos cosas son claramente diferentes: el antisemitismo es una política activa de discriminación y persecución de los judíos que se dio por razones religiosas primero y políticas después con la extrema derecha y el nazismo. Es una política contra las personas, contra el colectivo antes mencionado y lo fue también contra una idea que muchos judíos y judías defendieron activamente: el socialismo.

Mientras que el sionismo es una idea nacida en Europa como reacción al antisemitismo del final del XIX, que se traduce en un proyecto concreto de colonización de un territorio: la Palestina histórica, ya ocupada por un pueblo, el palestino. Ser antisionista, es cuestionar la legitimidad de ésa idea y del proyecto que sustentan el Estado de Israel; no es de ningún modo ser antisemita ni mucho menos estar contra los judíos, pues algunos judíos también son antisionistas (mientras que algunos sionistas no lo son).

La lección que sacamos de la persecución nazi es la necesidad de la lucha y la resistencia contra todas las formas de racismo y discriminación, así como la solidaridad con los pueblos oprimidos, y no el apoyo a ultranza a un Estado, Israel, que tiene la discriminación en sus fundamentos.

Hoy en día, llama poderosamente la atención el hecho que los antisemitas históricos, es decir la extrema derecha europea y americana, manifieste explícitamente su apoyo a Israel –sea por voz de Aznar o Berlusconi en Europa occidental, en Europa del Este, o a través de los evangelistas y neoconservadores norteamericanos- en comunión contra el Islam o contra los inmigrantes…. También aquí en Cataluña, el sionismo se beneficia de apoyos políticos de sionistas no judíos, de sectores del catalanismo que simpatizan con Israel…

Por todas éstas razones IJAN y Junts apelan a apoyar la campaña BDS.

Esta campaña no ataca a las personas: al contrario, es un medio no violento mediante el cual la sociedad civil puede expresar su rechazo a un Estado opresor y racista, cuyos fundamentos y acción no son democráticos, y a la vez manifestar su solidaridad con la población palestina, para sentar las bases de una convivencia en Libertad, Igualdad y Justicia en ese lugar del mundo.

8 de noviembre 2012

www.judiosantisionistas.org

Descárgate el documento en pdf: por_que_BDS

Descarrega’t el document en català: perque_BDS

Read Full Post »

Arrel de la realització del I Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya, al que l’associació JUNTS no ha estat convidada, li fem arribar la següent carta a la Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Francina Vila Valls.

Francina Vila i Valls
Regidora de Dona i Drets Civils
Ajuntament de Barcelona

Barcelona, 8 de novembre de 2012

Benvolguda Sra. Vila:

De part de JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, volem transmetre-li la nostra sorpresa en no haver estat convidats a participar i intervenir al I Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya, el programa del qual ens ha arribat indirectament.

En efecte, la nostra associació, nascuda durant els bombardeigs sobre Gaza l’any 2009 per part d’Israel, pretén ésser un instrument de divulgació sobre el conflicte per a la societat catalana i té en els seus fonaments, no només la lluita contra la judeofòbia, sinó també contra totes les formes de racisme i discriminació així com el reconeixement universal dels drets humans. A més, estant composta per jeus i palestins a parts iguals, dóna un exemple que la pau i la convivència són possibles entre ambdós amb la condició d’examinar l’arrel del conflicte amb rigor i honestedat.

Tanmateix, la nostra sorpresa no es limita al fet de no haver estat convidats a aquest seminari “científic”, sinó en examinar el seu contingut, conèixer les persones que hi intervindran i comprovar que té un marcat biaix pro-sionista i pro-israelià, de tots coneguts. També ens sorprèn que en cap moment s’hagi convidat als qui podrien contribuir a apaivagar o explicar les raons i arrels d’un conflicte -el palestí-israelià-, que a data d’avui, no només és el major causant d’inestabilitat a la regió sinó que, a més, i al nostre entendre, és el que permet comprendre les manifestacions anti-israelianes i/o de judeofòbia que s’han donat, per exemple, a França i en cap cas a Catalunya.

És sabut que l’Estat d’Israel no només ocupa militarment el 80% de la Palestina històrica, sinó que continua volent conquerir territori a través d’un mur il·legal i de la manipulació dels seus colons fanàtics, quan no directament mitjançant el seu exèrcit. Continua mantenint un setge il·legal sobre Gaza, asfixiant la seva economia i a la seva població, amb un absolut menyspreu a la vida i als drets humans. I a l’interior de les seves pròpies fronteres manté a la població palestina en condicions d’inferioritat social, econòmica i política. Tot això amb la intenció de construir un estat exclusivament jueu -discriminant a aquells que no ho són- que, a més, pretén representar i parlar en nom de tots els jueus del món sense cap legitimitat democràtica.

Aquesta identificació d’allò “jueu” amb Israel és el que provoca manifestacions de judeofòbia i antisemitisme, que per descomptat condemnem, ja que, legítimament, les poblacions àrabs, musulmanes i del tercer món així com els joves nascuts de la immigració a casa nostra veuen amb indignació com s’aplica una política de doble moral amb Israel i com aquest estat gaudeix de la més completa impunitat, havent incomplert sistemàticament totes les resolucions de l’ONU des del principi del conflicte.

Tanmateix, existeixen cada cop més jueus a Europa i als Estats Units que qüestionen el que es diu i es fa en el seu nom, així com la ideologia que constitueix la base d’aquesta acció discriminatòria: el sionisme, que en cap cas es pot identificar amb el judaisme. Nosaltres també ens neguem a caure en la trampa que vol identificar qualsevol crítica a l’Estat d’Israel amb l’antisemitisme i la judeofòbia, que és l’objecte inconfés d’aquest “seminari”, com ho demostra el títol de l’última ponència del Sr. Wistrich: Línies paral·leles: antisemitisme i antisionisme al món contemporani.

Nosaltres, al contrari, reivindiquem el dret a criticar una política feta de discriminació i racisme cap a la població original de Palestina. Estem convençuts que la millor manera d’acabar amb la judeofòbia al món és fent justícia al poble palestí a la seva terra.

Restem a la seva disposició per a qualsevol consulta o dubte que vulgui fer-nos arribar.

Read Full Post »