Feeds:
Entrades

Archive for Novembre de 2013

Moriscos y Sefardíes

IJAN

1492 señala el final de la “Reconquista”, con la caída del último reino “moro” de Granada. Es también el final de la diversidad religiosa y cultural de la península ibérica, con la unificación de España por los Reyes Católicos, que imponen su hegemonía. En 1492 los judíos son forzados a la conversión o al exilio y los musulmanes sufren la misma suerte, con su expulsión definitiva en 1609. Pero además, 1492 es la fecha del llamado descubrimiento de América, por el cual el modelo hegemónico imperial será exportado al Nuevo Mundo, con consecuencias históricas de inmenso calado.

Para España misma, las consecuencias del modelo “una nación, una religión” se hacen sentir hasta la época contemporánea, con la referencia clara en la guerra contra la república llevada a cabo por Francisco Franco y hasta la actualidad, en la actitud hacia la diversidad de pueblos y lenguas presentes en el Estado español por parte del gobierno central.

Ahora, el gobierno del PP mediante Gallardón pretende otorgar la nacionalidad española a los sefardíes, descendientes supuestos de aquellos judíos expulsados -dondequiera que se encuentren-, tal como lo viene haciendo para filipinos y otros sujetos del otrora imperio, hijos de la Madre Patria.

¿Se trata de un gesto de reparación para con los judíos expulsados y despojados de sus bienes hace cinco siglos? ¿Es el tan esperado reconocimiento de la diversidad religiosa, cultural y étnica de la España medieval, y de sus raíces judías?

Si este es el caso, entonces ¿por qué no extender la misma medida a los descendiente de aquellos que compartieron el mismo espacio-tiempo, los musulmanes de Al-Andalus, a veces convertidos al catolicismo pero que acabaron también siendo expulsados en 1609, y que hoy se encuentran dispersos desde Siria hasta Malí, conservando algunos rasgos culturales propios, como lo es la música arabo-andalusí?

Si así fuera, sería la señal del nacimiento de una sociedad verdaderamente plural y abierta que ha superado los prejuicios contra sus minorías religiosas (fruto de cinco siglos de propaganda de la Iglesia católica) y ha decidido otorgar los mismos derechos a todos sus ciudadanos. Sería reconocer la diversidad de los pueblos que conforman el mosaico ibérico y que hoy reivindican su personalidad histórica.

Sin embargo, sospechamos que se trata puramente de intereses económicos, y que a través del reconocimiento del hecho sefardí, es decir, siendo “amigo de los judíos”, el gobierno del PP solo quiere granjearse los favores de Israel –pues para él Israel y los judíos son una misma cosa. El trato del gobierno hacia Adelson y el proyecto “Eurovegas” son una buena ilustración de esta servil actitud.

Efectivamente, como lo saben los ciudadanos de este país, cuando la crisis azota todas las oportunidades de negocio son buenas, aunque sean negocios poco transparentes; incluso manchados de sangre, como el negocio de las armas.

Por otra parte, Israel es un país cada vez más aislado a nivel internacional, que necesita abrir mercado para su industria armamentística y de seguridad –que podría representar hasta 20% de su PIB- y necesita sobre todo recuperar su dañada legitimidad estrechando vínculos comerciales, académicos, científicos y de seguridad con la Unión Europea, y en particular con el Estado español, que le puede servir de puente para exportar a América latina. Lo que explica la ofensiva de seducción lanzada por Israel no sólo hacia el gobierno central, pero también hacia Cataluña, plasmada en la visita de Artur Mas a Israel y la firma de numerosos acuerdos bilaterales.

Al Partido Popular, heredero del franquismo, poco le importa la diversidad religiosa o de otra índole, ni los tiempos de la época dorada de Al-Andalus; más bien lo contrario: durante la guerra de Irak ha mostrado claramente su postura y sus alianzas internacionales.

Por esta razón, IJAN (red judía antisionista internacional) y sus integrantes en el Estado español, algunos de los cuales somos descendientes de aquellos judíos expulsados,

  • insistimos en que no se nos identifique con el Estado de Israel, un Estado nacido de una ideología racista, colonialista y excluyente: el sionismo, que ha dado la espalda a los valores de tolerancia y humanismo que fueron los del pasado andalusí en sus momentos de máximo esplendor.
  • instamos al Gobierno de España a que rompa sus relaciones con Israel hasta que éste reconozca plenamente los derechos del pueblo palestino y acate las resoluciones de Naciones Unidas sobre ese territorio, implementando las medidas adecuadas en el terreno.

Pedimos que se equiparen los derechos de los Moriscos con los Sefardíes, para el reconocimiento pleno de la diversidad del Estado español, en un gesto de reparación simbólica por los daños sufridos en el pasado.Así se enviará un mensaje claro y fuerte hacia Europa, y hacia la orilla sur del Mediterráneo, para derribar los muros de la discriminación, del racismo y de la desigualdad, dando así el Estado español un ejemplo digno de la brillante herencia de Al-Ándalus.

 IJAN España

www.judiosantisionistasenespanya.blogspot.com.es

Anuncis

Read Full Post »

Ens fem ressò del comunicat que s’està difonent des de la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions de Catalunya, arrel del viatge d’Artur Mas a Israel.

Benvolguts i benvolgudes,

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, està de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Davant d’aquests fets volem apuntar 5 consideracions:

  1. La visita i les paraules d’Artur Mas mostren l’inequívoc posicionament del govern de Convergència i Unió a favor de l’estat d’Israel i en contra dels drets de la població palestina. Això implica, entre altres coses, recolzar una ocupació militar il·legal i contrària al dret internacional [1-4].

  1. Aquest recolzament va en contra del que la societat civil palestina ha demanat a la comunitat internacional de forma insistent: això és, la no col·laboració amb les institucions de l’estat d’Israel fins que aquest respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional. La creixentment exitosa campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) impulsada per la societat civil palestina, demana als governs i les institucions del món que deixin de col·laborar amb l’estat d’Israel fins que aquest no respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional [5].

  1. La línia adoptada pel Govern de la Generalitat va en contra dels temps que corren en la comunitat internacional. Un exemple recent ho il·lustra clarament. La darrera setmana el govern de Sud-Àfrica (hereu de les lluites contra l’Apartheid implantat a aquell país) va anunciar que reduia al mínim les relacions amb Israel mentre no respectés els drets de la població palestina [6]. Durant els darrers anys del règim d’Apartheid Sud-Africà certs governs occidentals van destacar pel seu suport a aquest règim racista. No desitgem que el govern de Catalunya vulgui desenvolupar aquest rol de cara al futur.

  1. El Govern de la Generalitat no ha mostrat cap interès en conèixer la realitat palestina ni ha fet esment de la seva existència durant la visita d’aquests dies. Aquesta invisibilització d’un poble que viu sota un règim d’ocupació militar és un menyspreu envers el patiment de milions de persones.

  1. Finalment, en relació als acords signats amb Universitats i centres de recerca israelians, també va en contra dels temps que corren en aquest àmbit. I és que la Unió Europea ha decidit que no col·laborarà amb els centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies israelianes de Cisjordània i Jerusalem Est. Aquesta notícia, que ha passat pràcticament desapercebuda, és d’una enorme transcendència i ha enfurismat al govern de Benjamin Netanyahu [7, 8]. Així mateix, les universitats Israelianes mantenen una estreta col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística israeliana i així ho denunciarem el futur immediat.

Davant d’això no només alcem la veu en protesta si no que anunciem que reprenem la campanya de recollida de signatures en favor de la no col·laboració acadèmica (boicot) amb les institucions universitàries israelís. Una campanya on ja hem recollit més de 500 signatures del món acadèmic i que segur rebrà un fort impuls en les properes setmanes (aquí podeu signar en cas de no haver-ho fet encara).

https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dFZOTjJWeFRUUFVkbXBSN3dEQ0pqX1E6MQ

Per últim, us demanem que difongueu aquest comunicat a través de les vostres xarxes socials i d’amistats.

—–

[1]http://unispal.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/7d35e1f729df491c85256ee700686136?OpenDocument&Highlight=0,242

[2]http://unispal.un.org/unispal.nsf/a06f2943c226015c85256c40005d359c/c758572b78d1cd0085256bcf0077e51a?OpenDocument

[3] http://www.icjcij.org/homepage/sp/advisory/advisory_2004-07-09.pdf

[4] http://www.icrc.org/ihl.nsf/full/195

[5] http://www.bdsmovement.net/call

[6] http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/1.555773

[7] http://www.reuters.com/article/2013/11/06/us-eu-israel-relations-idUSBRE9A50M120131106

[8] http://www.nature.com/news/israel-in-deadlock-on-horizon-2020-1.13765

Read Full Post »

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Des del govern de la Generalitat presenten Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya, la qual cosa és enormement preocupant perquè no podem tenir com a “company de viatge” un Estat basat en una ocupació militar, que vulnera la legalitat internacional i els drets humans més bàsics de la població palestina, i s’ha construït sobre fonaments racistes i discriminatoris.

Només cal recordar que la creació de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població autòctona de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines es van convertir en refugiats. Amb la Guerra de 1967 Israel va posar en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats del seu territori. Avui, hi ha més de cinc milions de refugiats palestins. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint així la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.

A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, fet que va impossible la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Des de l’any 2002, Israel està construint un mur de separació de més de 700 quilòmetres de longitud que aïlla i ofega poblacions palestines senceres. El Tribunal Internacional de Justícia, consultat per l’Assemblea General de l’ONU, estableix que aquest mur constitueix una violació de la llei internacional. Malgrat haver estat condemnat també pel Tribunal Suprem Israelià, continua el seu procés de construcció.

Des de l’any 2005, Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza, fent que la situació a Gaza sigui d’extrema crisi humanitària per a més d’un milió i mig de persones que viuen en una enorme presó a cel obert, tal com ho ha documentat en nombroses ocasions l’ONU.

L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab: més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.

La societat civil palestina va fer, l’any 2005, una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Des d’aleshores, la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha estès arreu del món i ha aconseguit nombrosos suports: universitaris, científics, culturals, acadèmics, esportius, polítics, sindicals, entre d’altres.

A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, i demana als governs i institucions del món que deixin de col·laborar amb l’estat d’Israel fins que no respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional.

La visita d’Artur Mas a Israel implica, entre altres coses, donar suport a una ocupació militar il·legal i no escoltar el que està passant a nivell internacional: només a tall d’exemple, fa unes setmanes, la Unió Europea va declarar que no col·laborarà amb centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies de Cisjordània i Jerusalem Est. Davant d’això, el govern de la Generalitat de Catalunya signa acords de col·laboració amb la Universitat de Tel Aviv, institució que no és aliena al desenvolupament i manteniment del sistema de control, ocupació i fragmentació territorial a què està sotmesa la població palestina.

Quin model de país vol construir, Sr. Mas? Recorda que durant els darrers anys del règim d’apartheid de Sud-àfrica alguns governs occidentals es van significar pel seu suport al règim racista? No voldrà vostè, Sr. President, convertir Catalunya en un Estat còmplice de l’ocupació militar més antiga de la història contemporània recent, oi?

Lola Badenes

Read Full Post »

Compartim amb vosaltres aquest article de Lluís Rabell perquè pensem que és un document per a la reflexió, tot i que no necessàriament representa l’opinió de tot el grup.

Israel, mirall de l’Estat propi?

 No és cap novetat. Des de sempre, el nacionalisme conservador català ha bavejat davant l’Estat d’Israel. Imagineu-vos-ho! Un poble, de dimensions molt semblants a les nostres, capaç nogensmenys d’afirmar una forta identitat, d’atemorir els seus veïns i fins i tot de fer befa de les Nacions Unides. Quina enveja! Fa anys, aquesta fascinació va convertir Jordi Pujol en amic predilecte d’Israel – i va ajudar, de passada, a estrènyer les relacions entre Tel Aviv i Madrid. Eren uns altres temps.

Però, vet aquí que ara, en ple debat sobre el futur de Catalunya, el president Mas i l’alcalde de Barcelona, al capdavant d’una nodrida representació empresarial, viatgen a Israel i ens presenten aquest país com un model a seguir. “Tot un referent en matèria d’innovació i coneixement”. “La demostració fefaent de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent”. En Xavier Trias gairebé plora d’emoció imaginant-se un @22 farcit d’empreses tecnològiques mixtes. En un mot: aquí tenim el camí, per fi descobert, de la prosperitat i un exemple de plenitud nacional reeixida.

Ai las! Malgrat l’esforç propagandístic – absolutament desproporcionat en relació amb un minso protocol de cooperació de dos milions d’euros pels propers tres anys -, resulta difícil ocultar una realitat prou coneguda de l’opinió pública. Les imatges dels bombardejos sobre Gaza encara són vives en les nostres memòries. I és que, sota l’Estat d’Israel, gemega Palestina. La primera democràcia del Pròxim Orient s’alça sobre un estat de guerra permanent, sobre la neteja ètnica i l’expansió colonial. Els il·lustres visitants catalans poden fer de “turistes Potemkin” i no mirar rere el decorat de les empreses emergents. Tanmateix, una mena de sorda violència traspua a través de tots els pors de la societat israeliana. Un simpàtic creatiu d’aplicacions per a mòbils d’última generació afirmava fa uns dies davant les càmeres de TV3 haver assimilat el seu esperit competitiu i triomfador a les files de l’exèrcit. Segurament fa de mal dir per als nostres exultants dignataris, però el cert és que una part cabdal de la recerca i l’emprenedoria israelianes tan vantades té a veure, molt més que amb la ciència, amb l’armament, la tecnologia militar i la seguretat. És dubtós que aquests hagin de ser els vectors del desenvolupament a què hauria d’aspirar una societat democràtica.

Però encara ho és més que ens puguem emmirallar en un règim polític d’apartheid com el que practica el govern israelià. En aquest sentit, la gira de Mas i Trias fa mal a l’avenç del procés d’autodeterminació. La ciutadania catalana només apostarà de manera decidida i massiva per un Estat propi si identifica aquest objectiu amb el progrés social, la igualtat i la convivència democràtica. Certament, la dreta catalana queda retratada en els seus somnis provincians de grandesa. Però, alhora, en exaltar un model d’Estat que es caracteritza per una autodefinició essencialista i per la discriminació d’una part de la seva pròpia ciutadania, CiU forneix poderosos arguments als demagogs que atien les pors d’una part de la nostra societat contra l’afirmació, legítima, d’una sobirania nacional catalana conculcada per l’Estat espanyol. I això és perillós. La crisi i les polítiques d’austeritat estan fracturant socialment i territorialment el país; singularment, els barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Encara es tracta només d’una amenaça latent, però l’indicador és inequívoc: les expectatives electorals de Ciutadans es basen en l’angoixa d’àmplies franges de la població, marginades i susceptibles de ser seduïdes per un discurs populista que ofereix la bandera d’una identitat – unionista i falsament protectora – al seu descontentament.

En un sentit com en un altre, rere tota qüestió nacional batega una problemàtica social. És responsabilitat de l’esquerra carregar de contingut social i d’horitzó transformador tot el procés cap a la consecució d’un Estat propi… començant per afirmar-ne una radicalitat democràtica que casa molt malament amb l’adhesió a l’Estat d’Israel. Les llibertats nacionals del poble de Catalunya guanyaran molt més de la mà de les demandes de boicot, desinversions i sancions que, contra la repressió i el segregacionisme d’aquell Estat, propugnen nombroses organitzacions de la societat civil palestina i la pròpia esquerra anticolonial israeliana.

 

Lluís Rabell

10/11/2013

Read Full Post »

Avui commemorem l’anomenada Nit dels Vidres Trencats. El 7 de novembre de 1938, un jove jueu va atemptar contra un conseller nazi de l’ambaixada alemanya a París. Això va ser el pretext utilitzat pels Nazis per llençar un progrom general a Alemanya i Àustria on van destruir 280 sinagogues, més de 7.000 comerços, assassinaren a 100 persones i en deportaren 30.000 a camps de concentració en una sèrie d’actes ultraviolents i vandàlics, marca dels feixistes nazis. Poc després seguirien una sèrie de mesures legals per expropiar empreses i comerços jueus, fent impossible la vida dels jueus a Alemanya i Àustria. L’objectiu, a part d’apropiar-se de béns i propietats, era que se n’anessin. Però els EUA i la Gran Bretanya es negaren a obrir les fronteres per acollir-los, fet que els fa còmplices del que passà després…

Avui, gairebé un segle després, estem vivint una crisi econòmica nascuda d’una crisi financera als EUA que per la seva gravetat recorda la de 1929. A causa de les mesures d’austeritat que tots coneixem, imposades per la “Troïka” i aplicades brutalment pels nostres governs, que condueixen al desmantellament de l’anomenat Estat de Benestar, la vida quotidiana, amb més atur i desnonaments, esdevé més difícil per als ciutadans corrents, i també té repercussions en la convivència, així com conseqüències polítiques molt preocupants:

L’auge del populisme i de l’extrema dreta a tota Europa, des de Noruega fins a Grècia, passant per França on el Front National podria convertir-se en el primer partit del país. I és que no oblidem que si bé hi ha Nazis que maten amb pistoles, ¡també hi ha mesures i decrets que tenen conseqüències mortíferes! Així és el Capitalisme!

Veiem clarament com la islamofòbia i la persecució i la discriminació s’estenen per tota Europa. A l’Estat espanyol, per exemple, la prohibició de l’assistència sanitària gratuïta per als “sense papers”, a banda de les seves conseqüències sobre la salut pública, és un atemptat contra la dignitat de les persones i una criminalització del col·lectiu. Lampedusa ens recorda també que els refugiats que busquen empara aquí a Europa són víctimes de conflictes en els que l’OTAN i l’Estat espanyol estan o han estat implicats, directa o indirectament, com ara a l’Afganistan o a l’Iraq, i que la solució no és més vigilància de les fronteres sinó canvis en la política europea. Junts recorda que alguns dels morts de Lampedusa eren refugiats palestins a Síria, refugiats per la incapacitat d’Occident d’imposar una solució política justa al seu aliat Israel.

No oblidem mai que el feixisme i el nacional-socialisme són una creació del Capital per pervertir i acabar amb el moviment revolucionari obrer, després de la revolució russa de 1917. Així mateix, el gran Capital alemany va donar el poder als Nazis després de la derrota humiliant de 1918 i de la ferotge repressió de la sublevació espartaquista. A Espanya també la utopia revolucionària va pagar amb sang la seva lluita per un món lliure i igualitari.

No oblidem que a Alemanya els primers a caure van ser els oponents polítics al règim, comunistes, socialistes i anarquistes -molts d’ells de famílies jueves- servint després els jueus de tota Europa com a boc expiatori de la crisi, així com els gitanos, eslaus, homosexuals i malalts mentals que no encaixaven en el nou ordre ari.

Avui dia és evident que els/les estrangers/es pobres i les persones immigrants són identificades com a culpables de tots els mals, en particular quan són musulmanes i de pell fosca, i que són els bocs expiatoris d’aquesta societat europea conservadora, com ho foren els i les jueves de llavors.

També denunciem que la població palestina és la que segueix pagant injustament pel genocidi jueu a Europa, aprofitant-se Israel i els estaments sionistes d’aquesta culpabilitat alemanya i europea per imposar un estat d’apartheid a la Palestina històrica i continuar colonitzant-la.

Per això per a Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, la lluita ha de ser contra totes les formes de discriminació i racisme, vinguin d’on vinguin, inclòs el de l’Estat d’Israel, però també contra un sistema desbocat que amenaça no sols les conquestes socials o l’equilibri del planeta, sinó els recursos de vida i la dignitat de les persones. No ens deixem manipular, no ens deixem dividir. Drets iguals per a tothom!

FEIXISME, MAI MÉS PER A NINGÚ!

Unitat contra el FeixismeJUNTS PANCARTA JUNTS PANCARTA 2

Read Full Post »

¿NAZISMO? ¡NUNCA MAS PARA NADIE!

Hoy conmemoramos la llamada Noche de los Cristales Rotos. El 7 de noviembre 1938, un joven judío atentó contra un consejero nazi de la embajada alemana en París. Eso fue el pretexto utilizado por los Nazis para lanzar un progrom general en Alemania y en Austria, en el que destruyeron 280 sinagogas, más de 7000 comercios, asesinaron a 100 personas y deportaron otras 30.000 a campos de concentración, en una serie de actos ultraviolentos y vandálicos, marca de los fascistas y nazis. Poco después seguirían una serie de medidas legales para expropiar empresas y comercios judíos, haciendo imposible la vida de los judíos en Alemania y Austria. El objetivo, además de apropiarse de bienes y propiedades, era que se fueran. Pero EEUU y Gran Bretaña se negaron a abrir las fronteras para acogerles, lo que les hace cómplices de lo que pasó después…

Hoy, casi un siglo después, estamos viviendo una crisis económica, nacida de una crisis financiera en EEUU que por su gravedad recuerda la del 1929. A causa de las medidas de austeridad que todos conocemos, impuestas por la “Troïka” y aplicadas brutalmente por nuestros gobiernos, que conducen al desmantelamiento del llamado Estado de Bienestar, la vida cotidiana, con más paro, desahucios, deviene más difícil para los ciudadanos de a pie, y también tiene repercusiones en la convivencia, así como consecuencias políticas muy preocupantes:

El auge del populismo y de la extrema derecha en toda Europa, desde Noruega hasta Grecia, pasando por Francia donde el Front National podría convertirse en el primer partido del país. Y es que no olvidemos que si bien hay Nazis que matan con pistolas, ¡también hay medidas y decretos que tienen consecuencias mortíferas! ¡Así es el Capitalismo!

Vemos claramente como la islamofobia y la persecución y la discriminación se extienden por toda Europa. En el Estado español, por ejemplo, la prohibición de la asistencia sanitaria gratuita para los “sin papeles”, además de sus consecuencias sobre la salud pública, es un atentado a la dignidad a las personas y una criminalización del colectivo. Lampedusa nos recuerda también que los refugiados que buscan amparo aquí en Europa son victimas de conflictos en los que la OTAN y el Estado español están o han estado implicados, directa o indirectamente, como Afganistán o Irak, y que la solución no es más vigilancia de las fronteras sino cambios en la política europea. Junts recuerda que algunos de los muertos de Lampedusa eran refugiados palestinos en Siria, refugiados por la incapacidad de Occidente de imponer una solución política justa a su aliado Israel.

No olvidemos nunca que el fascismo y nacional-socialismo son una creación del Capital para pervertir y acabar con el movimiento revolucionario obrero, después de la revolución rusa de 1917. Así mismo, el gran Capital alemán dio el poder a los Nazis después de la derrota humillante de 1918 y de la feroz represión de la sublevación espartaquista. En España también la utopía revolucionaria pagó con sangre su lucha por un mundo libre e igualitario.

No olvidemos que en Alemania los primeros en caer fueron los oponentes políticos al régimen, comunistas, socialistas y anarquistas -muchos de ellos de familias judías- sirviendo luego los judíos de toda Europa de chivo expiatorio a la crisis, así como los gitanos, eslavos, homosexuales y enfermos mentales que no encajaban en el nuevo orden ariano.

Hoy es evidente que l@s extranjer@s pobres y l@s inmigrantes son identificados como los culpables de todos los males, en particular cuando son musulmanes y de piel oscura, y que son los chivos expiatorios de esta sociedad europea conservadora, como lo fueron l@s judí@s entonces.

También denunciamos que la población palestina es la que sigue pagando injustamente por el genocidio judío en Europa, aprovechándose Israel y los estamentos sionistas de la culpabilidad alemana y europea para imponer un estado de apartheid y seguir colonizando la Palestina histórica.

Por eso, para Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, la lucha debe ser contra todas las formas de discriminación y de racismo, vengan de donde vengan, incluido del Estado de Israel, pero también contra un sistema desbocado que amenaza no sólo las conquistas sociales o el equilibrio del planeta, sino los recursos de vida y la dignidad de las personas. No nos dejemos manipular, no nos dejemos dividir ¡Derechos iguales para todos!

¡FEIXISME, MAI MES PARA NINGÚ!

Ruta contra el feixisme 9N

Read Full Post »

junts

Benvolguda Sra. Vila:

Sense sorpresa, enguany la nostra entitat tampoc ha estat convidada a participar en el II Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya, organitzat pel Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, ni vostè mateixa ni ningú del Departament es va a molestar a contestar la nostra carta de l’any passat, en què expressàvem el nostre punt de vista crític amb el contingut d’aquest seminari.

No discutíem l’existència o no de fenòmens d’antisemitisme o judeofobia a Catalunya (llegir la carta aquí), sinó sobre el fet que el govern israelià brandeix sistemàticament aquests fenòmens per atribuir-se el paper de defensor dels jueus al món sencer – quan, malauradament, és la política d’aquest govern, agressiva i hostil vers el poble palestí, embolcallada en aquesta bandera, la que atia la confusió i l’odi vers els jueus dins i fora d’Israel!!

Per això, creiem que perden vostès l’oportunitat de conèixer un altre punt de vista sobre la qüestió. Un punt de vista, com a poc, tan jueu i legítim com el dels representants de les comunitats religioses convidades al seminari i a l’acte posterior, commemoratiu de la tràgica “Nit dels cristalls trencats”.

Han de saber que les institucions jueves a Catalunya no tenen ni molt menys el monopoli de la representació del món jueu – tot i que, això sí, gaudeixen del suport de l’ambaixada d’Israel. Hi ha nombroses persones jueves que no es reconeixen en aquestes institucions, perquè no són religioses, no són sionistes o, senzillament, no s’identifiquen amb l’expansionisme israelià i els sofriments que comporta per als pobles del Pròxim Orient.

Ens indigna, per exemple, que l’ambaixada d’Israel, convidada a la inauguració de la ruta dels Pirineus, pretengui apropiar-se la memòria històrica dels nombrosos jueus antifeixistes – la majoria dels quals pertanyia a tradicions democràtiques i progressistes allunyades del sionisme i fins i tot contràries a la colonització de Palestina – que vingueren a lluitar per la República. O, com deien les seves proclames, “Per la vostra llibertat i la nostra”. Creiem ser fidels al seu llegat dient que cal rebutjar totes les formes de racisme i de discriminació, vinguin d’allà on vinguin. No podem admetre que s’invoqui la memòria d’aquells màrtirs com un aval d’injustícies presents.

Avui s’estan produint fets alarmants a tot Europa, propiciats per la greu crisi que estem patint i per unes polítiques d’austeritat que agreugen les desigualtats i sembren la por entre la població. Així, veiem ressorgir la xenofòbia i el racisme, expressats obertament i amb violència per grups i partits d’extrema dreta. Però, detectem igualment missatges institucionals de discriminació i menyspreu de “l’altre” a través de mesures com la que va prendre el govern espanyol amb la supressió de la targeta sanitària als “sense papers”, a través de la política de França envers el poble romaní o a través dels fets dramàtics de Lampedusa. Als anys trenta, milers de jueus que tractaven de fugir de la persecució nazi es trobaven amb les fronteres tancades dels grans estats democràtics. Avui, homes, dones i infants que busquen refugi a Europa, sovint musulmans i de pell fosca, que fugen de la pobresa o de conflictes armats en què l’OTAN o el mateix Estat espanyol han jugat un paper directe o indirecte – com a l’Afganistan, a l’Iraq, a Líbia o Mali… – moren a milers davant les nostres costes.

Ara com ara, no veiem que la vida jueva perilli enlloc d’Europa: ni a casa nostra, ni a l’Estat espanyol. Al contrari, sembla que es desenvolupi amb normalitat i amb l’ajuda generosa de les institucions del país. Per contra, observem amb dolor i inquietud com s’estenen la discriminació i la sospita, que recorden les que patiren les poblacions jueves d’Europa durant les primeres dècades del segle XX, contra els nostres germans i germanes musulmanes.

Per això, instem el Departament de Drets Civils a considerar seriosament l’organització d’un seminari sobre els arrels, causes i conseqüències de la discriminació envers els estrangers pobres, els immigrants i els musulmans, i sobre els remeis a posar per canviar aquesta perillosa tendència dins la nostra societat, seminari en el que estem disposats a col·laborar amb molt de gust.

Atentament,

Laurent Cohen

Copresident de Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins

http://www.acjp.cat

Amb el suport de:

Dones x Dones (per la Pau)

ACP Associació Catalana per la Pau

ACSUR

NOVA

NOVACT

Rumbo a Gaza

BDS Catalunya

Comunitat Palestina de Catalunya

Servei Civil Internacional de Catalunya

Read Full Post »