És cert que a vegades la paraula boicot fa por.
El Boicot a Israel pot semblar una mesura radical, però la realitat per a la població palestina dels Territoris Palestins Ocupats és insuportable i cruel, amb les seves diferències i els seus punts en comú, ja bé sigui a Gaza -que continua patint un bloqueig il·legal-, a Jerusalem, a Cisjordània, que pateix una asfíxia de la seva economia i la fragmentació i conquesta contínua del seu territori, a Galilea, als camps de refugiats o a l’exili. D’altra banda, la inacció i complicitat de la Unió Europea (UE) i dels Estats Units (EUA) fan necessaris una crida a la societat civil organitzada i al gran públic -que pot exercir el seu dret a consumir o no- perquè Israel compleixi amb la legalitat internacional. D’aquesta manera podrem donar els passos necessaris cap a una solució del conflicte.
¿Com és que alguns jueus donen suport al BDS?
Tant JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, d’àmbit català, com IJAN, la Xarxa Internacional Jueva Antisionista, a nivell de l’Estat espanyol i internacional, donen ple suport a la campanya. Principalment perquè tant els palestins i palestines , com els jueus i jueves membres de ambdues organitzacions, compartim una mateixa lectura del “conflicte”. Per definir-lo direm que:
No es tracta d’un conflicte ètnic.
Com explica Schlomo Sand al seu llibre ¿Qui va inventar el poble jueu? aquest no existeix i mai va existir com a tal, sinó que és i fou part de diverses nacions a la Mediterrània i Europa, entre d’altres. Els jueus d’avui són els descendents d’aquells que antigament practicaven la religió jueva, el judaisme. A data d’avui, hi ha jueus catalans, espanyols, iranians, argentins i israelians… Però també hi ha jueus pobres i rics… laics i religiosos, ja que la religió que va ser el seu referent comú ha deixat de ser-ho, a vegades substituïda pel sionisme o per una simple adhesió a l’Estat d’Israel, o a un vincle a la memòria històrica o familiar.
No és un conflicte religiós
Ni un conflicte bíblic entre dos pobles germans, i que consti que per a nosaltres la Bíblia no és un llibre d’història.
Jueus, musulmans i també cristians van viure en pau durant segles a la Palestina històrica i a l’Orient Mitjà i compartiren una mateixa cultura, amb matisos diferents. Aquesta convivència es va anar degradant durant el segle XX i va culminar en ruptura amb el pla de partició de l’ONU i posterior proclamació de l’Estat d’Israel.
No és un conflicte entre dues parts iguals, ja que molt clarament existeix una part dominant, una ocupant i una altra ocupada.
En canvi, Sí que és un conflicte polític i, per tant, té solució política.
L’Estat d’Israel es va crear a través d’una conquesta militar al 1948 amb la consegüent expulsió de 600.000 palestins i una política de terror i neteja ètnica que Ilan Pappe, historiador israelià, ha documentat en la seva obra La limpieza étnica de Palestina.
Es tracta d’un conflicte per la terra que es tradueix en una conquesta territorial contínua per part d’Israel, que dia a dia segueix ocupant noves terres, utilitzant per a tal finalitat als colons i al mur. Aquesta conquesta de la terra es gestiona a través d’organismes com el Fons Nacional Jueu, la missió del qual és assegurar-se que les terres mai deixaran de ser en mans jueves. De fet, Israel continua sense fixar la seva frontera oriental.
Sí és un conflicte d’origen colonial (i aquest és un punt fonamental que ens diferencia de cert pacifisme israelià).
Des del seu inici, el sionisme va proposar l’Imperi Britànic -la potència colonial dominant llavors- estar al seu servei a l’Orient Mitjà, per tal d’impedir la unió de la nació àrab un cop havia caigut l’Imperi Otomà. D’aquesta forma, els britànics i, per extensió, els occidentals s’assegurarien tenir control sobre els recursos naturals de la zona -el gas i el petroli- així com “acabar” amb la qüestió jueva a Europa. Israel ha continuat la mateixa política amb els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial.(Per això som antisionistes, per anticolonialistes i antiimperialistes).
També perquè el sionisme és una ideologia racista i excloent que contribueix al fonament de l’Estat d’Israel. O dit d’una altra manera, garanteix la dominació d’un poble “elegit”, el jueu, sobre els demés -una interpretació nacionalista-religiosa- i aquesta dominació es tradueix en una estructura d’estat i un arsenal jurídic de discriminació institucional que permet identificar el sistema com a un de SEGREGACIÓ/SEPARACIÓ, o dit d’una altra manera, APARTHEID en llengua afrikaner. El sistema també constitueix una jerarquia ètnico-cultural entre els propis jueus, amb els jueus europeus blancs a dalt de la piràmide i els orientals i africans a baix. Els indígenes palestins en queden exclosos.
A més, aquesta guerra permanent ha conduït a una militarització de la societat israeliana i a la creació d’un complex industrial militar que exporta les seves tècniques i la seva tecnologia de seguretat al món sencer, posant en perill l’estabilitat de la regió.
¿Per què és important que participem a la campanya BDS?
Perquè Israel pretén, per veu dels seus dirigents, representar i parlar en nom de tots els jueus del món, no només dels jueus israelians. A més a més, pretén ser un Estat jueu, excloent a tots els ciutadans que no ho són. Però nosaltres, com a ciutadans europeus, jueus o d’origen jueu, no els escollim i, per tant, no acceptem que parlin en el nostre nom. No els reconeixem cap legitimitat.
Perquè Israel diu ser un lloc segur per als jueus del món quan, en realitat, és la seva política la que està creant manifestacions de judeofòbia, tant a les banlieues franceses com al món àrabo-musulmà i al món no occidental que veu com s’aplica una doble moral per part dels EUA i Europa en el cas d’Israel i la impunitat de què gaudeix.
En realitat, Israel agita la por entre els jueus europeus perquè emigrin a Israel, però la majoria dels jueus prefereixen viure als seus respectius països i als EUA. Se senten cada cop més veus crítiques cap a la política israeliana d’apartheid, així com una menor identificació i recaptació, cosa que preocupa al moviment sionista mundial. Fins i tot el suport incondicional dels EUA cap a Israel podria tenir data de caducitat.
Perquè per desqualificar el moviment de solidaritat amb Palestina i criminalitzar la campanya BDS Israel agita la bandera de l’antisemitisme, com ha fet a França. És a dir, vol que s’identifiqui qualsevol crítica cap a l’Estat d’Israel amb antisemitisme, fins i tot, ha arribat a afirmar que l’antisionisme és antisemitisme, quan les dues coses són clarament diferents: l’antisemitisme és una política activa de discriminació i persecució dels jueus que es va donar per raons religioses, primer, i polítiques, després, amb l’extrema dreta i el nazisme com a principals exponents. És una política contra les persones, contra el col·lectiu abans esmentat i ho fou també contra una idea que molts jueus van defensar activament: el socialisme. Mentre que el sionisme és una idea nascuda a Europa com a reacció a l’antisemitisme a finals del segle XIX, que es tradueix en un projecte de colonització d’un territori: la Palestina històrica, ja ocupada per un poble, el palestí. Ser antisionista és qüestionar la legitimitat d’aquesta idea i del projecte que sustenta l’Estat d’Israel; no és en cap cas ser antisemita o anar contra els jueus, ja que alguns d’ells també són antisionistes, mentre que alguns sionistes no ho són de jueus.
La lliçó que en traiem de la persecució nazi és la lluita i la resistència contra totes les formes de racisme i discriminació, així com la solidaritat amb els pobles oprimits, i no el suport fins les últimes conseqüències d’un Estat, Israel, que té la discriminació en els seus fonaments.
Avui dia, crida poderosament l’atenció el fet que els antisemites històrics, és a dir, l’extrema dreta europea i americana, manifestin explícitament el seu suport a Israel -sigui per veu d’Aznar o Berlusconi a l’Europa occidental, a l’Europa de l’Est, o a través dels evangelistes i neoconservadors nord-americans- en comunió contra l’Islam o contra els immigrants… També aquí a Catalunya el sionisme es beneficia de suports polítics de sionistes no jueus i de sectors del catalanisme que simpatitzen amb Israel…
És per totes aquestes raons que els palestins i palestines, els jueus i jueves d’ IJAN i JUNTS apel·len al suport en favor de la campanya BDS. Aquesta campanya no ataca les persones, ans al contrari, és un mitjà no violent mitjançant el qual la societat civil i els ciutadans poden expressar la seva repulsa cap a un estat opressor i racista, els fonaments del qual no són democràtics i, En definitiva, és una forma de manifestar la solidaritat amb la població palestina que permetrà sentar les bases d’una convivència en Llibertat, Igualtat i Justícia.
8, de novembre de 2012
Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins
IJAN, Red Internacional Judía Antisionista
Associació Catalana de Jueus i Palestins - JUNTS 
Deixa un comentari