Seguim sent humans

Vittorio Arrigoni, militant internacionalista italià, ha estat assassinat a Gaza, on des de 2008 treballava per l’organització de la resistència no violenta contra l’ocupació, i des d’on va informar de l’operació Plom Fos.

Avui 15 d’Abril a les 19:00 hi haurà una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar i condemnar aquest assassinat, que castiga un cop més la dissidència, la resistència i la solidaritat internacional.

Més informació a

http://sodepau.wordpress.com/

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Vittorio/Arrigoni/combatiente/paz/elpepuint/20110415elpepuint_17/Tes

http://www.rumboagaza.org/

i part de la seva feina

http://guerrillaradio.iobloggo.com/

Ràbia i tristesa

Ahir va ser assassinat a Jenin Juliano Mer-Khamis, director teatral i activista pels drets humans palestí i jueu.

Hem perdut una bona persona, una persona activa, intel·ligent, justa, treballadora. Hem perdut també un símbol de treball col·lectiu i enderrocament de prejudicis. Hem perdut un altre palestí, un altre jueu, un altre company.

Ens queda la seva veu, i la nostra per dir un cop més, NO EN EL NOSTRE NOM.

XXX

XXX

Notícies relacionades:

http://sodepau.wordpress.com/2011/04/05/juliano-descansa-en-pau/

http://www.haaretz.com/news/national/israeli-actor-juliano-mer-khamis-shot-dead-in-jenin-1.354044

Sobre la seva pel·lícula Arna’s Children:

http://www.palestineonlinestore.com/films/arnaschildren.htm

Podeu llegir a continuació la Declaració del Fòrum Social Mundial (Dakar, 10 de Febrer de 2011).

Nosotras y nosotros, reunidos en la Asamblea de Movimientos Sociales, realizada en Dakar durante el Foro Social Mundial 2011, afirmamos el aporte fundamental de África y de sus pueblos en la construcción de la civilización humana. Juntos, los pueblos de todos los continentes, libramos luchas donde nos oponemos con gran energía a la dominación del capital, que se oculta detrás de la promesa de progreso económico del capitalismo y de la aparente estabilidad política. La descolonización de los pueblos oprimidos es un gran reto para los movimientos sociales del mundo entero.

Afirmamos nuestro apoyo y solidaridad activa a los pueblos de Túnez y Egipto y del mundo árabe que se levantan hoy para reivindicar una real democracia y construir poder popular. Con sus luchas, muestran el camino a otro mundo, libre de la opresión y de la explotación.

Reafirmamos con fuerza nuestro apoyo a los pueblos de Costa de Marfil, de África y de todo el mundo en su lucha por una democracia soberana y participativa. Defendemos el derecho a la autodeterminación y el derecho colectivo de todos los pueblos del mundo.

En el proceso del FSM, la Asamblea de Movimientos Sociales es el espacio donde nos reunimos desde nuestra diversidad para juntos construir agendas y luchas comunes contra el capitalismo, el patriarcado, el racismo y todo tipo de discriminación.

En Dakar celebramos los 10 años del primer FSM, realizado en 2001 en Porto Alegre, Brasil. En este periodo hemos construido una historia y un trabajo común que permitió algunos avances, particularmente en América Latina donde logramos frenar alianzas neoliberales y concretar alternativas para un desarrollo socialmente justo y respetuoso de la Madre Tierra.

En estos 10 años vimos también la eclosión de una crisis sistémica, expresada en la crisis alimentaria, ambiental, financiera y económica, que resultó en el aumento de las migraciones y desplazamientos forzados, de la explotación, del endeudamiento, y de las desigualdades sociales.

Denunciamos el rol de los agentes del sistema (bancos, transnacionales, conglomerados mediáticos, instituciones internacionales etc.), que, en búsqueda del máximo lucro, mantienen con diversos rostros su política intervencionista a través de guerras, ocupaciones militares, supuestas misiones de ayuda humanitaria, creación de bases militares, saqueos de los recursos naturales, la explotación de los pueblos, y manipulación ideológica. Denunciamos también la cooptación que estos agentes ejercen a través de financiamentos de sectores sociales de su interés y sus prácticas asistencialistas que generan dependencia.

El capitalismo destruye la vida cotidiana de la gente. Pero a cada día nacen múltiples luchas por la justicia social, para eliminar los efectos que dejó el colonialismo y para que todos y todas tengamos una digna calidad de vida. Afirmamos que los pueblos no debemos seguir pagando por esta crisis sistémica y que no hay salida a la crisis dentro del sistema capitalista!

Reafirmando la necesidad de construir una estrategia común de lucha contra el capitalismo, nosotros, movimientos sociales:

Luchamos contra las trasnacionales porque sostienen el sistema capitalista, privatizan la vida, los servicios públicos, y los bienes comunes, como el agua, el aire, la tierra, las semillas, y los recursos minerales. Las transnacionales promueven las guerras a través de la contratación de empresas militares privadas y mercenarios, y de la producción de armamentos, reproducen prácticas extractivistas insostenibles para la vida, acaparan nuestras tierras y desarrollan alimentos transgénicos que nos quitan a los pueblos el derecho a la alimentación y eliminan la biodiversidad.

Exigimos la soberanía de los pueblos en la definición de nuestro modo de vida. Exigimos políticas que protejan las producciones locales que dignifiquen las prácticas en el campo y conserven los valores ancestrales de la vida. Denunciamos los tratados neoliberales de libre comercio y exigimos la libre circulación de seres humanos.

Seguimos movilizándonos por la cancelación incondicional de la deuda pública de todos los países del Sur. Denunciamos igualmente, en los países del Norte, la utilización de la deuda pública para imponer a los pueblos políticas injustas y antisociales.

Movilicémonos masivamente durante las reuniones del G8 y G20 para decir no a las políticas que nos tratan como mercancías!

Luchamos por la justicia climática y la soberanía alimentaria. El calentamiento global es resultado del sistema capitalista de producción, distribución y consumo. Las transnacionales, las instituciones financieras internacionales y gobiernos a su servicio no quieren reducir sus emisiones de gases de efecto invernadero. Denunciamos el “capitalismo verde” y rechazamos las falsas soluciones a la crisis climática como los agrocombustibles, los transgénicos y los mecanismos de mercado de carbono, como REDD, que ilusionan a poblaciones empobrecidas con el progreso, mientras privatizan y mercantilizan los bosques y territorios donde han vivido miles de años.

Defendemos la soberanía alimentaria y el acuerdo alcanzado en la Cumbre de los Pueblos Contra el Cambio Climático y por los Derechos de la Madre Tierra, realizada en Cochabamba, donde verdaderas alternativas a la crisis climática han sido construidas con movimientos y organizaciones sociales y populares de todo el mundo.

Movilicémonos todas y todos, especialmente el continente africano, durante la COP-17 en Durban, Sudáfrica, y la Río +20, en 2012, para reafirmar los derechos de los pueblos y de la Madre Tierra y frenar el ilegítimo acuerdo de Cancún.

Defendemos la agricultura campesina que es una solución real a la crisis alimentaria y climática y significa también acceso a la tierra para la gente que la vive y la trabaja. Por eso llamamos a una gran movilización para frenar el acaparamiento de tierras y apoyar las luchas campesinas locales.

Luchamos contra la violencia hacia la mujer que es ejercida con regularidad en los territorios ocupados militarmente, pero también contra la violencia que sufren las mujeres cuando son criminalizadas por participar activamente en las luchas sociales. Luchamos contra la violencia doméstica y sexual que es ejercida sobre ellas cuando son consideradas como objetos o mercancías, cuando la soberanía sobre sus cuerpos y su espiritualidad no es reconocida. Luchamos contra el tráfico de mujeres, niñas y niños.

Defendemos la diversidad sexual, el derecho a autodeterminación de género, y luchamos contra la homofobia y la violencia sexista.

Movilicémonos todos y todas, unidos, en todas las partes del mundo contra la violencia hacia la mujer.

Luchamos por la paz y contra la guerra, el colonialismo, las ocupaciones y la militarización de nuestros territorios. Las potencias imperialistas utilizan las bases militares para fomentar conflictos, controlar y saquear los recursos naturales, y promover iniciativas antidemocráticas como hicieron con el golpe de Estado en Honduras y con la ocupación militar en Haiti. Promueven guerras y conflictos como hacen en Afganistán, Iraq, la República Democrática del Congo y en varios otros paises.

Intensifiquemos la lucha contra la represión de los pueblos y la criminalización de la protesta y fortalezcamos herramientas de solidaridad entre los pueblos como el movimiento global de boicot, desinversiones y sanciones hacia Israel. Nuestra lucha se dirige también contra la OTAN y por la eliminación de todas las armas nucleares.

Cada una de estas luchas implica una batalla de ideas, en la que no podremos avanzar sin democratizar la comunicación. Afirmamos que es posible construir una integración de otro tipo, a partir del pueblo y para los pueblos y con la participación fundamental de los jóvenes, las mujeres, campesinos y pueblos originarios.

La asamblea de movimientos sociales convoca a fuerzas y actores populares de todos los países a desarrollar dos acciones de movilización, coordinadas a nivel mundial, para contribuir a la emancipación y autodeterminación de nuestros pueblos y para reforzar la lucha contra el capitalismo.

Inspirados en las luchas del pueblo de Túnez y Egipto, llamamos a que el 20 de marzo sea un día mundial de solidaridad con el levantamiento del pueblo árabe y africano que en sus conquistas contribuyen a las luchas de todos los pueblos: la resistencia del pueblo palestino y saharaoui, las movilizaciones europeas, asiáticas y africanas contra la deuda y el ajuste estructural y todos los procesos de cambio que se construyen en América Latina.

Convocamos igualmente a un día de acción global contra el capitalismo el 12 de octubre donde, de todas las maneras posibles, rechazaremos ese sistema que destruye todo a su paso.

Movimientos sociales de todo el mundo, avancemos hacia la unidad a nivel mundial para derrotar al sistema capitalista!!

Nosotras y nosotros venceremos!!!

FSM Dakar (Senegal) – 10 de febrero de 2011

 

 

Dijous 17 de Febrer participem en la presentació del llibre “El judío errado”, d’Alberto Pradilla, a la llibreria La Sirga.
Us esperem al C/ Tordera 31, Baixos, a les 19:30!

Arran de les declaracions de la Vicepresidenta del Govern Joana Ortega (vídeo), JUNTS, amb l’adhesió de la Plataforma Aturem la Guerra, la Coordinadora d’Entitats amb Palestina al Cor i la Comunitat Palestina de Catalunya li adreça la següent carta:

Molt Honorable Senyora Vicepresidenta del govern de la Generalitat de Catalunya Joana Ortega,
Hem vist i llegit amb preocupació les seves afirmacions a propòsit de la commemoració del dia Internacional de les víctimes de l’Holocaust. De fet, voldríem que ens aclarís a que es referia quan va dir:

“Sóc conscient que la comunitat jueva catalana s’ha sentit relegada els darrers anys, i aquest Govern es compromet a redreçar la situació”.

¿A quin greuge es refereix?

Per una banda, quan parla de Comunitat Jueva, a quina comunitat jueva es refereix? Ha de saber que a Catalunya conviuen diverses comunitats jueves, i que moltes persones jueves de Catalunya no se senten representades per les postures de suport incondicional a Israel que mantenen algunes d’aquestes comunitats, en concret la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

Aquestes persones,- artistes, intel·lectuals i gent anònima- tampoc reconeixen cap autoritat, ni al rabí de la CIB ni a l’ambaixador d’Israel perquè parlin en el seu nom; com per exemple quan aquest afirmà en ple al Parlament que Catalunya era un país antisemita.

Ben al contrari, moltes som les persones que recolzem una solució política i justa per ambdós pobles, el palestí i l’israelià, en condicions d’igualtat i d’acord amb la legalitat internacional i les resolucions de les ONU.

Nosaltres, persones jueves i palestines membres de l’associació “Junts”, Associació catalana de jueus i palestins, diem no a aquest Israel i al seu ambaixador, perquè no volem que parlin en el nostre nom. Li demanem a vostè i al seu govern que parin atenció a les veus discordants que no comparteixen una lectura ètnico-religiosa del conflicte, ja sigui aquí o en els propis Israel i Palestina.

Nosaltres diem no a la construcció del mur, diem no a la colonització de Cisjordania i Jerusalem est, no a la discriminació ètnica que viuen els palestins a Israel, no a la violació dels Drets Humans que representa el bloqueig il·legal de Gaza, un càstig col·lectiu totalment en desacord amb la Convenció de Ginebra.

A més, condemnem la instrumentalització immoral que es realitza de la Shoa, i que qualsevol crítica a les polítiques de l’estat d’Israel sigui catalogada sistemàticament d’antisemitisme.

Veiem amb preocupació les conseqüències que tenen aquestes “polítiques” en el mon àrab i musulmà, que creiem produeixen un augment del conflicte també al cor d’Europa. Així mateix, instem al seu govern a analitzar amb objectivitat i llum els actuals esdeveniments que tenen lloc a Tunísia, Egipte i a diferents països àrabs on els pobles expressen el seu desig d’una veritable justícia i democràcia.

Per totes aquestes raons també la convidem a que dialogui amb la nostre associació i amb representants de la Comunitat Palestina, així com amb altres grups i veus de la societat catalana, laiques i religioses, que demanen i treballen per a una solució justa al conflicte.

Volem expressar la nostra disposició al diàleg.

Per tornar a la situació a Catalunya i per fer “justícia” amb l’anterior Govern, volem recordar que precisament Vicepresidència va ser especialment generós amb les comunitats jueves, creant a més una forta polèmica:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/comunidad/israelita/entidad/beneficiada/ayudas/Carod/elpepuespcat/20090120elpcat_7/Tes

Ho pot consultar també al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5299/08352021.pdf

“Les ajudes econòmiques desde Vicepresidència durant el període 2008- 2010 a la “Comunitat Israelita de Barcelona” van ser superiors a 840.000€, per una comunitat de menys de 7000 persones. Aquesta xifra és el doble, per exemple, que les ajudes rebudes per la “Comunitat Musulmana de Catalunya” que, tot i sumar prop de 400.000 persones, no en va percebre ni la meitat”.

Restem a la seva disposició per intercanviar sobre aquestes particularitats.

Des de JUNTS donem suport a la iniciativa promoguda per la Comunitat Palestina de Catalunya, la Red Solidaria contra la ocupación de Palestina, la Plataforma Aturem la Guerra y la Xarxa d’enllaç amb Palestin.

Aquí teniu el comunicat:

Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.

Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.

Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.

És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.

En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:

1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.

Signen:

Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina

Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.

Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.

Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.

És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.

En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:

1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.

Signen:

Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina

Xerrada a Sant Cugat

A la web del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) podeu sentir l’àudio de la xerrada que vam fer el 19 d’octubre.

Activitats d’Octubre

2 d’octubre, dissabte: Mostra de Cinema Palestí.
Pel·lícula: Jaffa, the Orange’s Clockwork.
Director: Eyal Silvan
Presentació a càrrec de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i de l’associació JUNTS.
19:30h. Filmoteca de Catalunya (Avinguda de Sarrià 33, Barcelona).
ll
ll
5 d’octubre, dimarts: Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample
Presentació de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS
Organitza: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample i  JUNTS.
19h. Centre Cívic Golferichs (Gran Via 491, Barcelona).
l
l

19 d’octubre: Xerrada amb el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat
Presentació de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS
19:30. Casal Popular La Guitza (C/ Migdia, 13, Sant Cugat del Vallès)
ll
ll
22 d’octubre, divendres: Ateneu Terrassenc
Xerrada sobre el “procés de pau”.
19:30h. Ateneu Terrassenc (C. d’Antoninus Pius, 79, Terrassa).

L’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS adhereix al comunicat unitari que copiem a continuació:

Front a l’atac per part de l’exèrcit israelià contra els membres de la flota d’ajut humanitari, en missió pacífica de resistència civil, que pretenia trencar el setge de Gaza, denunciem i condemnem les greus violacions del Dret internacional dels drets humans i del Dret internacional humanitari que, un cop més, ha comés i ha ordenat cometre el govern israelià.

Més enllà que l’abordatge s’hagi comès en aigües internacionals o dins de l’espai marí palestí, controlat per Israel, l’ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacional.

Instem a que és produeixi un clar pronunciament de les autoritat polítiques internacionals, de l’Estat espanyol i de Catalunya contra aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes cap al principi del respecte de la dignitat humana. Recordem que el silenci equival a complicitat. Esperem que els nostres polítics estiguin a l’alçada dels valors de la dignitat humana i condemnin aquesta situació que ha costat la vida i ha ocasionat un gran nombre de ferits a activistes internacionals i no es quedin en silenci com va passar durant l’Operació Plom Fos, en la que varen morir més de 1.300 palestins.

Concentració
31 de maig a les 19h
davant la Cambra de Comerç Catalunya-Israel

Travessera de gràcia, 21 de Barcelona

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra, Comunitat Palestina de Catalunya, Plataforma amb Palestina al Cor

Convocatòria Urgent

Contra l’atac israelià il·legal que aquesta nit Israel ha fet contra la Freedom Flotilla i ha provocat com a mínim 16 morts i 30 ferits.

AVUI dilluns 31 de maig a les 19h CONCENTRACIÓ davant davant la Cambra de Comerç Catalunya-Israel, Travessera de gràcia nº 21 de Barcelona

Simultàniament hi haurà concentracions als consulats i ambaixades a moltes altres ciutats del món.

Davant l’assassinat de 16 cooperants en una operació militar de l’exèrcit israelià en aigües internacionals, s’ha convocat d’urgència una concentració de protesta aquesta tarda davant el consolat d’Israel a Barcelona. Cap a les 6 del matí s’ha perdut tota comunicació amb els tres activistes catalans que formen part de la flota solidària que duïa aliments a Gaza per trencar un bloqueig inhumà. Des d’aquell moment el silenci militar bloca tota informació.