Es cierto que a veces la palabra boicot da miedo.

El Boicot a Israel puede parecer una medida radical, pero la realidad para la población palestina de los Territorios Palestinos Ocupados, sea en Gaza -que sigue sufriendo un bloqueo ilegal- sea en Jerusalén o en Cisjordania, que padecen una asfixia de su economía y la fragmentación y conquista continua de su territorio, sea en Galilea, en los campos de refugiados y en el exilio, con sus diferencias, tiene en común el ser insoportable y cruel.

Por otra parte, la inacción y complicidad de la UE y de EEUU hacen necesaria una llamada a la sociedad civil organizada y al gran público –que puede ejercer su derecho a consumir o no- para que Israel cumpla con la legalidad internacional y así dar los pasos necesarios hacia un reglamento del conflicto.

¿Cómo es que algunos judíos apoyan al BDS?

Tanto Junts, la Associació Catalana de Jueus i Palestins, de ámbito catalán, como IJAN, la Red Internacional Judía Antisionista a nivel del Estado español e internacional y otros colectivos apoyan plenamente esta campaña.

Este apoyo surge de una misma lectura del “conflicto”, que podemos resumir en los siguientes puntos:

 No se trata de un conflicto étnico

Como explica Schlomo Sand en su libro ¿Quién inventó el pueblo judío?, el pueblo judío no existe y nunca existió como tal sino que es y fue una comunidad parte, entre otras, de diversas naciones en el Mediterráneo y Europa. Los judíos y judías de hoy son descendientes de aquellos que antaño practicaban la religión judía, el judaísmo. Hoy en día, hay judíos catalanes, españoles, iraníes, argentinos e israelíes…pero también pobres y ricos… laicos y religiosos, pues la religión que fue su referente común ha dejado de serlo, a veces sustituida por el sionismo o por una simple adhesión al Estado de Israel, o por un vínculo a la memoria histórica o familiar.

 – No es un conflicto religioso

Ni un conflicto bíblico entre dos pueblos hermanos (y, para que conste, la Biblia no es un libro de historia para nosotros).

Judíos, Musulmanes y también Cristianos vivieron en paz durante siglos en la Palestina histórica y en todo el Oriente Medio compartiendo, con sus diferencias, una misma cultura. La convivencia en Palestina se fue degradando durante el siglo XX justamente con la colonización sionista y culminó en la ruptura con el plan de partición de NNUU y posterior proclamación del Estado de Israel.

 – No es un conflicto entre 2 partes iguales, sino que muy claramente existe una parte dominante y otra dominada, una ocupante y otra ocupada.

 – En cambio, Si que es un conflicto político y por lo tanto tiene solución política.

El Estado de Israel se creó a través de una conquista militar en 1948 con la consecuente expulsión de 600.000 palestinos y una política de terror y limpieza étnica que Ilan Pappe, historiador israelí, ha documentado en su obra “La limpieza étnica de Palestina”.

Se trata de un conflicto por la tierra derivado de la continua conquista territorial por parte de Israel, que día a día sigue ocupando nuevas tierras y expulsando población autóctona, usando por ello a los colonos y al muro. De hecho, Israel sigue sin fijar su frontera oriental. Esta colonización se gestiona a través de organismos como el Fondo Nacional Judío cuya misión es asegurarse que las tierras nunca dejen de estar en manos judías ni puedan ser trabajadas por los no judíos.

 – Si es un conflicto de origen colonial (y éste es un punto fundamental, que nos diferencia de cierto pacifismo israelí).

Desde su principio, el sionismo propuso al Imperio británico -la potencia colonial dominante- estar a su servicio en Oriente Medio, para impedir la unión de la nación árabe a la caída del imperio otomano, asegurar un control de los recursos naturales –el gas y el petróleo- y “acabar” con la cuestión judía en Europa. Israel ha seguido la misma política con Estados Unidos desde la segunda guerra mundial.

 – El sionismo es racismo

Somos antisionistas por ser, además de anticolonialistas y antiimperialistas, antirracistas.

El sionismo, la ideología que fundamenta el Estado de Israel, es una ideología racista y excluyente porque usa una argumentación nacionalista-religiosa para asegurar la dominación de un pueblo “elegido”, el judío, sobre los demás habitantes de Palestina Esta dominación se traduce en una estructura de estado, un arsenal jurídico y prácticas cotidianas de discriminación institucional que permite caracterizar al sistema como uno de SEGREGACIÓN/SEPARACIÓN es decir APARTHEID en lengua afrikáner.

El sistema también instituye una jerarquía étnico-cultural entre los propios judíos, con los judíos europeos blancos arriba de la pirámide y los orientales y africanos abajo. Los indígenas palestinos quedan excluidos de esa jerarquía.

 – El sionismo es militarismo

La guerra permanente ha conducido a una militarización de la sociedad israelí y a la creación de un complejo industrial militar que exporta sus técnicas y su tecnología de seguridad en el mundo entero, poniendo en peligro la estabilidad de la región y más allá.

¿Porqué es importante que participemos en esta campaña BDS?

Porque la propaganda de Israel pretende, por voz de sus dirigentes, representar y hablar en nombre de todos los judíos del mundo, no solo de los judíos israelíes, y actúa para justificar un pretendido Estado judío, excluyendo a todos los ciudadanos que no lo son. Nosotros, como ciudadanos y ciudadanas europeos, judíos o de origen judío, no les elegimos y por lo tanto, no aceptamos que hablen en nuestro nombre. No les reconocemos ninguna legitimidad.

Porque Israel dice ser un lugar seguro para los judíos del mundo, cuando en realidad ese es el lugar en que las personas sufren la mayor inseguridad por el simple hecho de considerarse judíos. Es su política la que está fomentando manifestaciones de judeofobia, tanto en las banlieues francesas como en el mundo arabo musulmán y en el mundo no occidental, que ve cómo EEUU y Europa aplica un doble rasero en el caso de Israel y le permiten gozar de impunidad en sus violaciones del derecho internacional.

En realidad, Israel agita el miedo entre los judíos del resto del mundo para que emigren a Israel, pero la mayoría de ellos prefieren vivir en sus respectivos países, y en EEUU mismo se oyen cada vez más voces críticas hacia la política israelí de apartheid, así como menos identificación y recaudación, lo que preocupa al movimiento sionista mundial. Incluso el apoyo incondicional de EEUU hacia Israel podría tener fecha de caducidad.

Porque para descalificar el movimiento de solidaridad con Palestina y criminalizar la campaña BDS, como en Francia, Israel agita la bandera del antisemitismo. Es decir pretende etiquetar cualquier crítica hacia el Estado de Israel como antisemitismo para descalificarla e incluso afirmar que el antisionismo es antisemitismo, cuando las dos cosas son claramente diferentes: el antisemitismo es una política activa de discriminación y persecución de los judíos que se dio por razones religiosas primero y políticas después con la extrema derecha y el nazismo. Es una política contra las personas, contra el colectivo antes mencionado y lo fue también contra una idea que muchos judíos y judías defendieron activamente: el socialismo.

Mientras que el sionismo es una idea nacida en Europa como reacción al antisemitismo del final del XIX, que se traduce en un proyecto concreto de colonización de un territorio: la Palestina histórica, ya ocupada por un pueblo, el palestino. Ser antisionista, es cuestionar la legitimidad de ésa idea y del proyecto que sustentan el Estado de Israel; no es de ningún modo ser antisemita ni mucho menos estar contra los judíos, pues algunos judíos también son antisionistas (mientras que algunos sionistas no lo son).

La lección que sacamos de la persecución nazi es la necesidad de la lucha y la resistencia contra todas las formas de racismo y discriminación, así como la solidaridad con los pueblos oprimidos, y no el apoyo a ultranza a un Estado, Israel, que tiene la discriminación en sus fundamentos.

Hoy en día, llama poderosamente la atención el hecho que los antisemitas históricos, es decir la extrema derecha europea y americana, manifieste explícitamente su apoyo a Israel –sea por voz de Aznar o Berlusconi en Europa occidental, en Europa del Este, o a través de los evangelistas y neoconservadores norteamericanos- en comunión contra el Islam o contra los inmigrantes…. También aquí en Cataluña, el sionismo se beneficia de apoyos políticos de sionistas no judíos, de sectores del catalanismo que simpatizan con Israel…

Por todas éstas razones IJAN y Junts apelan a apoyar la campaña BDS.

Esta campaña no ataca a las personas: al contrario, es un medio no violento mediante el cual la sociedad civil puede expresar su rechazo a un Estado opresor y racista, cuyos fundamentos y acción no son democráticos, y a la vez manifestar su solidaridad con la población palestina, para sentar las bases de una convivencia en Libertad, Igualdad y Justicia en ese lugar del mundo.

8 de noviembre 2012

www.judiosantisionistas.org

Descárgate el documento en pdf: por_que_BDS

Descarrega’t el document en català: perque_BDS

Carta a Francina Vila i Valls

Arrel de la realització del I Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya, al que l’associació JUNTS no ha estat convidada, li fem arribar la següent carta a la Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Francina Vila Valls.

Francina Vila i Valls
Regidora de Dona i Drets Civils
Ajuntament de Barcelona

Barcelona, 8 de novembre de 2012

Benvolguda Sra. Vila:

De part de JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, volem transmetre-li la nostra sorpresa en no haver estat convidats a participar i intervenir al I Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya, el programa del qual ens ha arribat indirectament.

En efecte, la nostra associació, nascuda durant els bombardeigs sobre Gaza l’any 2009 per part d’Israel, pretén ésser un instrument de divulgació sobre el conflicte per a la societat catalana i té en els seus fonaments, no només la lluita contra la judeofòbia, sinó també contra totes les formes de racisme i discriminació així com el reconeixement universal dels drets humans. A més, estant composta per jeus i palestins a parts iguals, dóna un exemple que la pau i la convivència són possibles entre ambdós amb la condició d’examinar l’arrel del conflicte amb rigor i honestedat.

Tanmateix, la nostra sorpresa no es limita al fet de no haver estat convidats a aquest seminari “científic”, sinó en examinar el seu contingut, conèixer les persones que hi intervindran i comprovar que té un marcat biaix pro-sionista i pro-israelià, de tots coneguts. També ens sorprèn que en cap moment s’hagi convidat als qui podrien contribuir a apaivagar o explicar les raons i arrels d’un conflicte -el palestí-israelià-, que a data d’avui, no només és el major causant d’inestabilitat a la regió sinó que, a més, i al nostre entendre, és el que permet comprendre les manifestacions anti-israelianes i/o de judeofòbia que s’han donat, per exemple, a França i en cap cas a Catalunya.

És sabut que l’Estat d’Israel no només ocupa militarment el 80% de la Palestina històrica, sinó que continua volent conquerir territori a través d’un mur il·legal i de la manipulació dels seus colons fanàtics, quan no directament mitjançant el seu exèrcit. Continua mantenint un setge il·legal sobre Gaza, asfixiant la seva economia i a la seva població, amb un absolut menyspreu a la vida i als drets humans. I a l’interior de les seves pròpies fronteres manté a la població palestina en condicions d’inferioritat social, econòmica i política. Tot això amb la intenció de construir un estat exclusivament jueu -discriminant a aquells que no ho són- que, a més, pretén representar i parlar en nom de tots els jueus del món sense cap legitimitat democràtica.

Aquesta identificació d’allò “jueu” amb Israel és el que provoca manifestacions de judeofòbia i antisemitisme, que per descomptat condemnem, ja que, legítimament, les poblacions àrabs, musulmanes i del tercer món així com els joves nascuts de la immigració a casa nostra veuen amb indignació com s’aplica una política de doble moral amb Israel i com aquest estat gaudeix de la més completa impunitat, havent incomplert sistemàticament totes les resolucions de l’ONU des del principi del conflicte.

Tanmateix, existeixen cada cop més jueus a Europa i als Estats Units que qüestionen el que es diu i es fa en el seu nom, així com la ideologia que constitueix la base d’aquesta acció discriminatòria: el sionisme, que en cap cas es pot identificar amb el judaisme. Nosaltres també ens neguem a caure en la trampa que vol identificar qualsevol crítica a l’Estat d’Israel amb l’antisemitisme i la judeofòbia, que és l’objecte inconfés d’aquest “seminari”, com ho demostra el títol de l’última ponència del Sr. Wistrich: Línies paral·leles: antisemitisme i antisionisme al món contemporani.

Nosaltres, al contrari, reivindiquem el dret a criticar una política feta de discriminació i racisme cap a la població original de Palestina. Estem convençuts que la millor manera d’acabar amb la judeofòbia al món és fent justícia al poble palestí a la seva terra.

Restem a la seva disposició per a qualsevol consulta o dubte que vulgui fer-nos arribar.

“AHIR SUDÀFRICA, AVUI PALESTINA”
La Conferència, celebrada a Barcelona entre els dies 19-21 d’Octubre del 2012, assumeix la crida de la societat civil Palestina a sumar-se a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’estat d’Israel i emplaça a la societat civil de l’Estat espanyol a sumar-se a ella.

Descarrega’t la declaració complet en català, en castellà o en anglès.

“Ahir Sud-Àfrica, avui Palestina”, és el títol amb el que es durà a terme la 1ª Conferència Estatal per al BDS , que tindrà lloc a la ciutat de Barcelona els dies 19,20 i 21 d’aquest mes d’octubre de 2012.

Ilan Pappe (Israel), Mbuyiseni Ndlozi (Sud-àfrica), Rafeef Ziadah (Palestina), seran alguns dels ponents de la 1ª Conferencia Estatal de la Campanya, que es celebrarà a Barcelona pròximament.

Descarrega’t el Dossier de premsa i el Tríptic!

I Conferència per al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’apartheid Israelià. Vídeo de reocolzament de diferents personalitats públiques.

JUNTS adhereix al Manifest d‘Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que podeu llegir a continuació (Aquí en castellà i aquí en anglès).

Recentment hem descobert, al barri del Clot-Camp de l’Arpa, Barcelona, un ‘centre social’ de clara orientació feixista. En un començament es deia ‘Militia’; ara l’amaguen darrere el nom ‘Tramuntana’.

Ubicat al C/ Independència 333, el local s’inspira directament en Casa Pound Itàlia (CPI), que pertany a un corrent del feixisme italià associat amb atemptats terroristes. CPI es dedica a captar joves mitjançant una oferta de música, beguda, activitats esportives, etc., igual que ho van fer les tropes d’assalt de Hitler als anys 30.

Gianluca Iannone, el líder públic de CPI, es defineix obertament de feixista: va declarar que “El feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”.

L’inspirador intel·lectual de CPI, Gabriele Adinolfi, és un històric ideòleg feixista italià que ha col·laborat amb el grup nazi i antisemita hongarès, Jobbik. Fa anys que Adinolfi impulsa la idea de fomentar el feixisme mitjançant allò que anomena ‘metapolítica’; activitats no explícitament polítiques però que serveixen per establir una zona de influència per a un grup directiu feixista.

CPI homenatja obertament Mussolini… el mateix Mussolini que va bombardejar Barcelona durant la guerra civil. Iannone i Adinolfi havien de participar a l’acte inaugural del local nazi al Clot, el gener passat, que es va anul·lar gràcies a les protestes.

Aquest centre també té clares connexions amb Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista que es disfressa de demòcrata. El centre l’impulsa l’Alberto Sánchez, ex militar i actual regidor per PxC a L’Hospitalet. El local està llogat a nom de Rebeca Berenguer, candidata de PxC a les últimes eleccions municipals. I, sobretot, a l’acte inaugural, al costat dels dos feixistes de Casa Pound, havia de parlar l’històric nazi, Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de PxC.

Amb tots aquests antecedents, els intents de suggerir que el centre és un espai apolític, dedicat a innocents activitats lúdiques i culturals, són un insult a la intel·ligència.

I si durant les poques setmanes que porta obert, encara no tenim constància d’accions violentes directament atribuïbles al local, tota l’experiència de centres d’aquest tipus demostra que fan augmentar la violència feixista i racista a la zona. Mentre existia un centre feixista en un barri del sud-est de Londres, els atacs racistes a la zona van pujar en un 210%. Un simpatitzant de CPI, que freqüentava un centre com aquest, va cometre el doble assassinat racista a Florència el passat 13 de desembre.

A Manresa, l’agressió neonazi de la nit del 23 de març, que va deixar en coma un menor d’edat i va ferir greument dos altres nois, demostra cap a on porta el feixisme. Des d’aquí, condemnem aquesta agressió, expressem la nostra solidaritat amb els joves agredits, i denunciem la impunitat de la que sembla que gaudeixen agressions d’aquest tipus. Una impunitat que contrasta clarament amb les pressions per part de les autoritats vers els moviments que són partidaris d’una societat plural i democràtica, i que s’oposen al feixisme (per exemple, les multes que sumen uns 30.000 euros imposades a persones acusades d’haver participat a manifestacions contra PxC a Salt i a Barcelona durant l’estiu i la tardor de 2011).

Si amb el creixement de Casa Pound a Itàlia, ja s’han produït els primers assassinats, entre altres actes violents, és evident que no podem deixar que el feixisme arreli: ni al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc.

Declarem el nostre suport a la campanya unitària, àmplia i ciutadana que ha posat en marxa Unitat contra el Feixisme i el Racisme —conjuntament amb moltes entitats del barri; associacions i col·lectius del districte de Sant Martí i dels barris veïns; així com entitats de tota la regió metropolitana— per eliminar aquesta amenaça feixista.

Fem una crida per la solidaritat d’entitats d’arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, perquè se sumin a la campanya de difusió per advertir del perill d’aquest centre nazi.

Convoquem una manifestació ciutadana “No volem feixistes al Clot, a Barcelona, ni enlloc! Tanquem el centre nazi!”, el dissabte 5 de maig, a les 11h, a la Plaça del Mercat del Clot.

Unitat contra el feixisme i el racisme
31 de març de 2012

El 18 de abril un miembro de Junts fue entrevistado en el programa El Pla B de BTV para presentar el ciclo de cine y conferencias que este mes realiza la asociación.

Aquí podéis descargar el vídeo del programa.


									

CICLE D’ACTIVITATS ABRIL-MAIG DE 2012 [programa_forum_JUNTS]

Centre Cívic Teresa Pàmies, c/Urgell 185 Barcelona

Palestina/Israel: contradiccions d’una ocupació

Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, us convida a un cicle de quatre sessions que pretén apropar-nos a la realitat vigent a Palestina/Israel. Tres de les sessions consten de la projecció d’una pel·lícula seguida d’un debat amb el públic, mentre que l’altra és un homenatge al gran poeta palestí desaparegut Mahmud Darwix, amb el recital, en àrab i en castellà, del seu últim poema, amb acompanyament musical.

Les contradiccions i tensions al si de la societat israeliana seran presents a totes tres pel·lícules. Ens fixarem en Jerusalem/Al-Quds, com a cor del projecte de “judeïtzació” i la consegüent resistència dels seus habitants, o el paper de l’art i la cultura, amb les preguntes de sempre: l’art és polític? Pot haver-hi una cultura allunyada de la realitat política?

A més, en el mateix Centre Cívic Teresa Pàmies, es podran veure dues interessants exposicions de fotos: Dones palestines sota l’ocupació israeliana, de Pat Risko, i Palestina, històries de resistència, de diferents autors, presentada per la campanya BDS (boicot, desinversió, sancions).

Aquest cicle es realitza amb la col·laboració de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

Sessió 1. Dimecres 11 d’abril a les 19h.

Projecció d’Israel vs Israel, amb presència del seu realitzador, Terje Carlsson.

Una àvia, un rabí, un anarquista i un ex soldat volen acabar amb l’ocupació dels Territoris ocupats per part d’Israel. El nou documental del director suec Terje Carlsson mostra com la lluita per la pau divideix Israel.

Ekedalen Produktion

Duració: 58 minuts

Anglès, àrab i hebreu

Subtítols en castellà

Sessió 2. Dimecres 18 d’abril a les 19h.

Projecció de Sheik Jarrah.

El documental presenta les històries dels habitants d’aquest barri de Jerusalem Est, que són refugiats palestins d’altres parts del país i d’activistes israelians del moviment de solidaritat que lluiten plegats per evitar l’expulsió de 550 residents palestins de les seves cases i la construcció d’un assentament jueu en aquest mateix lloc.

Productor/Director: Sergio Yahni, de l’Alternative Information Centre

Duració: 26 minuts

Àrab i hebreu amb subtítols en castellà

Sessió 3. Dimecres 25 d’abril a les 20h.

Recital bilingüe de l’últim poema de Mahmud Darwix, El jugador de dados

Amb Ronza Al Nouri i Javier Hernández, música de Yannis Papaioannou

Sessió 4. Dimecres 2 de maig a les 19h.

Projecció de la pel·lícula D’une seule voix (D’una sola veu)

La pel·lícula narra la gira de tres setmanes per França de músics palestins i israelians, reunits pel francès Jean-Yves Labat de Rossi. Des del principi de la gira apareixen rivalitats i mentre els músics triomfen a l’escenari, la tensió puja entre bastidors…

Director: Christian Carion

Anglès, amb subtítols en castellà

El próximo viernes se conmemora en todo el mundo el Día de la Tierra Palestina. El 30 de marzo de 1976, la sociedad palestina convocó una huelga general en protesta por el continuo robo de sus tierras por parte del sionismo israelí. El Ejército de Israel asesinó a siete jóvenes en varias de las manifestaciones que acompañaron esa huelga. Desde entonces, el 30 de marzo ha quedado marcado como una jornada de reivindicación de los derechos legítimos del pueblo palestino.

36 años después, la colonización de Palestina continúa. Día a día, el Estado de Israel roba tierras, expulsa de ellas a sus legítimos habitantes, construye asentamientos y transfiere allí a su población civil. Estas prácticas contravienen la legislación internacional y los Derechos Humanos y han sido condenadas por Naciones Unidas y por la gran mayoría de gobiernos del mundo, incluidos los de la Unión Europea y Estados Unidos.

Sin embargo, estas condenas no han sido acompañadas por sanciones efectivas, por lo que Israel continúa con su proceso colonizador sin sufrir por ello ninguna consecuencia. Ya son más de medio millón los colonos y colonas que viven en los asentamientos (huelga decir ‘ilegales’, puesto que todos lo son según la legislación internacional) y el número de hectáreas robadas supera los 800.000.

Las 36 organizaciones de apoyo al pueblo palestino que conforman la Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina (RESCOP) han convocado en estas fechas múltiples actos conmemorativos del Día de la Tierra Palestina. Desde la Red, hacemos un llamamiento a la ciudadanía para que se sume a estas actividades, que se desarrollarán a lo largo de todo el Estado español, o bien a cualquier otra organizada con el mismo motivo.

Muchos de los actos estarán relacionados con las Campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones contra el Estado de Israel (BDS) y la Campaña Palestina para el Boicot, Académico y Cultural a Israel (PACBI). Ambas iniciativas, surgidas de la propia sociedad palestina, piden el boicot a Israel en tanto que no cumpla con la legislación internacional y con los Principios Generales de los Derechos Humanos.

Al igual que centenares de organizaciones de todo el mundo, la Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina ha hecho de las campañas BDS y PACBI uno de los ejes principales de su actividad de apoyo a la causa palestina. A través de este comunicado reiteramos nuestra petición a la ciudadanía del Estado español para que se sume a estas campañas en el convencimiento de que son un medio de lucha no violento, eficaz y adecuado para la consecución de los derechos legítimos del pueblo palestino.

Por último, la Rescop ratifica su apoyo a la Marcha Global a Jerusalén que tendrá lugar el 30 de marzo, Día de la Tierra Palestina. La sociedad palestina ha lanzado un llamamiento internacional para organizar una gran marcha de personas cuya meta final sea Jerusalén, ciudad cuyo sector oriental permanece ocupado desde 1967 y en el que se asientan ya más de 200.000 colonos israelíes.

Jerusalén simboliza toda la crueldad de la ocupación. El Estado de Israel no sólo se niega a retirarse, tal y como exige la resolución 242 de Naciones Unidas, sino que impulsa los planes de ‘judaización’ de toda la ciudad, expulsando a los palestinos y palestinas de los barrios en los que habitan desde hace siglos como Silwan o Sheik Jarrah y destruyendo sus casas o entregándoselas a colonos. De hecho, más del 85% de Jerusalén Oriental está ya colonizada.

RED SOLIDARIA CONTRA LA OCUPACIÓN DE PALESTINA (RESCOP)
Acsur Las Segovias
Asociación Al Quds de Solidaridad con los Pueblos del Mundo Árabe (Málaga)
Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid)
Asociación Paz Ahora
Asociación Paz con Dignidad
Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía
Asociación Pro Palestina Campo de Gibraltar (PROPA)
BDS Galiza
Boicot Preventiu (Barcelona)
Castelló per Palestina
Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (CSCA)
Comunidad Palestina de Canarias
Comunidad Palestina de Cataluña
Coordinadora de Apoyo a Palestina Rioja (La Rioja)
Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid)
Fundación IEPALA
Fundación Mundubat
Interpueblos (Cantabria)
ISM Catalunya / Valencia
Izquierda Anticapitalista
Komite Internazionalistak (Euskal Herria)
MEWANDO (Euskadi)
Mujeres en Zona de Conflicto – M.Z.C.
Mujeres por la Paz y Acción solidaria con Palestina (Canarias)
Palestinarekin Elkartasuna (Euskadi)
Plataforma Palestina Ibiza
Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla)
Plataforma de Solidaridad con Palestina de Valladolid
Red de Jóvenes Palestinos
Red de Judíos Antisionistas – IJAN
Sodepau
Sodepaz Balamil – Valladolid
Sodepaz
Taula Per Palestina (Baleares)
Xarxa d’enllaÇ amb Palestina (Barcelona)
Xarxa Solidaridad Palestina (Valencia)

Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins condena con fuerza la masacre de Toulouse.

Conforme a sus principios de lucha contra cualquier forma de racismo, desde Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins expresamos nuestra total condena de los asesinatos, la semana pasada de militares de origen magrebí y ayer de tres niños y un profesor judíos.
Desde Junts también queremos expresar nuestro pesar y solidaridad a las familias de las víctimas.

Sean estos crímenes obra de un grupo neonazi o de un desequilibrado mental, no podemos dejar de pensar en los atentados de Oslo de este verano. Pensamos en aquellos que propagan ideas racistas y fascistas, inspirando acciones tan horrendas como estas. En toda Europa, aprovechando la crisis económica que asola el continente, nos recuerdan que la crisis de 1929 alimentó la desesperación y contribuyó significativamente a la instauración del nacionalsocialismo en Alemania.

¡No al racismo!¡No a la barbarie!