En els darrers dies i hores, els vaixells de Rumb ha Gaza han vist seriosament dificultat el seu camí cap a Palestina.
Us deixem els seus comunicats i peticions de suport a continuació, LLEGIU I DIFONEU!

URGENCIA MAXIMA: Vaixell espanyol “Gernika” de Rumbo a Gaza, envoltat i immobilitzat per guardacostes grecs al port de Kolimpary a Creta.

El Govern Grec bloqueja la sortida dels vaixells de la Segona Flotilla de la Llibertat sota la pressió de l’Estat d’Israel i la complicitat de l’Estat espanyol i d’altres.

Els vaixells americà i canadenc han estat aturats a la sortida del port.

El vaixell espanyol “Gernika” està envoltat i immobilitzat per la policia grega al port de Kolimpary a Creta.

Des de Rumb a Gaza- Catalunya volem expressar la nostra més absoluta i rotunda condemna per aquesta acció completament ilegal, arbitraria i injusta, que no té cap fonament jurídic, ni d’acord a la legislació grega ni segons el dret comunitari i internacional.

L’ordre del Govern grec vulnera a més l’Acord de Schengen que consagra la lliure circulació de persones dels estats membres de la unió europea adscrits a aquest tractat, entre els quals hi figuren Espanya i Grècia.

CONVOQUEM:

Concentració dissabte 2 de Juliol a les 19h davant del Consolat Grec a Barcelona c/Freixa 6. FCG La Bonanova o Les Tres Torres. També cal fer arribar la protesta al cònsul de Grècia a Barcelona al correu greciabarcelona@yahoo.gr

Truquem també a l’Ambaixada de Grècia a Madrid exigint l’alliberament dels vaixells i la lliure circulació de les persones. Telèfs 91 564 46 53 i 685 40 28 00.

 

Escrivim a l’Ambaixada de Grècia a Madrid:

Teléfono: 91 564 46 53
Embajada de Grecia, Avenida Doctor Arce, 24
28071 Madrid
A la atención del Excelentísimo Sr. Embajador de la República de Grecia en España:
En el día de hoy, viernes, 1 de julio de 2011, el Gobierno griego ha ordenado inmovilizar a todos los barcos que componen la Segunda Flotilla de la Libertad, cuyo objetivo era navegar hacia las costas de Gaza para romper y poner fin al bloqueo israelí a la Franja de Gaza, un bloqueo calificado como ilegal por la Unión Europea, organización a la que pertenecen los Estados de Grecia y España.
Entre los barcos inmovilizados figura el ‘Gernika’, el barco de la campaña Rumbo a Gaza en el que viajan 45 personas del Estado español. En la delegación española figuran además el europarlamentario Willy Meyer y las diputadas autonómicas Nekane Pérez y Marina Albiol.
La decisión de las autoridades griegas no está sustentada por ningún fundamento jurídico contemplado en la legislación griega o en el Derecho Comunitario y vulnera el Acuerdo de Schengen sobre libre circulación de personas entre los Estados miembros de la Unión Europea, signatarios de dicho tratado y ente los que figuran los estados griego y español.
La insólita orden del Gobierno griego sólo puede entenderse como una sumisión a las presiones del Estado de Israel, presiones que se han centrado sobre todo en amenazar las relaciones económicas entre ambos países. Con su decisión, y también con la pasividad cuando no abierta complicidad de la Unión Europea y los Gobiernos que la componen, el bloqueo a la Franja de Gaza ha llegado hasta las costas de Europa.
Por todo ello le solicitamos que tome todas las medidas a su alcance para instar a su Gobierno a que revoque tan injusta y arbitraria decisión y levante la orden de inmovilización sobre la Segunda Flotilla de la Libertad.

Atentamente,

(Nombre y apellidos)


Necessitem el suport i veu de tothom per a fer pressió! Passa-ho per tots els mitjans

 

JUNTS a TotsxTots

Dimecres 15 de Juny Laurent Cohen i Àlex Hinno van estar al Programa TotsxTots, de ComRàdio.

Aquí podeu escoltar l’àudio.

Aprofitem per agrair a TotsxTots que ens hagin convidat un cop més a parlar en els seus micròfons.

JUNTS, Associació Catalana de Jueus i palestins

us convida a la Projecció de la pel·lícula

ARNA’S CHILDREN (Els fills d’Arna),

en homenatge a Juliano Mer Khamis,

activista assassinat el 4 d’Abril a Cisjordània

Dimarts 14 de Juny a les 19h
Espai Jove la Fontana
Gran de Gràcia 190, 08012 Gràcia (Metro Fontana)

El 4 d’Abril de 2011 Juliano Mer Khamis, director general del Freedom Theatre de Jenín, va ser assassinat per un individu emmascarat davant del Teatre de la Llibertat. Aquest assassinat és una tragèdia pel poble palestí, per totes les persones que lluiten per la pau, la llibertat i la justícia a l’Orient Mitjà i arreu del món, i per l’activisme jueu en contra de la política colonial i d’apartheid d’Israel.

Juliano era un actor conegut a Israel. Hauria pogut ser una estrella, però va optar per posar el seu talent al servei de la joventut palestina. Va narrar la història de la seva mare a “Els fills d’Arna” i va continuar el seu treball creant, el 2006, el Teatre de la Llibertat. Per la seva història personal -es definia a sí mateix com a jueu i palestí-, Juliano considerava que el reconeixement dels crims perpetrats pel sionisme i la fi de l’ocupació israelí eren les úniques vies possibles per una reconciliació real i duradora. Com a forma de pressió cap a l’estat d’Israel, Juliano va defensar la campanya de boicot cultural i acadèmic contra Israel i va signar al diari Le Monde la petició “Boicotejar Israel és lluitar per una pau justa”. Alhora, va denunciar les divisions dins la comunitat palestina i va lluitar per les llibertats al món àrab.

Més enllà de les persones que van encarregar i executar el seu assassinat, a dia d’avui sense reivindicar, sembla clar que van voler matar l’home i també el símbol. El símbol de la solidaritat, del coratge i del compromís, tal i com van fer pocs dies després amb Vittorio Arrigoni.

Perquè des de JUNTS pretenem lluitar des de l’àmbit català i estatal contra el feixisme, el racisme i contra els fanatismes religiosos i polítics, vinguin d’on vinguin; i perquè ho volem fer en col·laboració amb totes les persones que lluiten per la llibertat de Palestina i dels pobles del món; per això volem rendir un sentit homenatge a Juliano Mer Khamis i expressar el nostre condol a la seva dona, a la seva família i amics, i a tot el grup del Teatre de la Llibertat de Jenín.

Els fills d’Arna, sinopsi:
Els fills d’Arna narra la història del grup de teatre creat a Jenín, Cisjordània, per Arna Mer Khamis, jueva israelí anticolonialista i casada amb un militant comunista palestí, Saliba Khamis. Les activitats d’aquest grup van suposar la creació d’un sistema d’educació alternatiu pels infants de Jenín, doncs els permetia expressar l’ira, les pors, l’amargura i les frustracions produïdes per l’ocupació israelí. Juliano, realitzador de la pel·lícula, també era un dels directors del teatre de Jenín. Amb la seva càmera va filmar els infants entre 1989 i 1996. A la pel·lícula, torna a la ciutat i intenta esbrinar què ha sigut de cadascun d’ells: Yussef, que va cometre un atac suïcida el 2001; Ashraf, que va morir a la batalla de Jenín; Alla, que dirigeix un grup de resistents… Així intenta comprendre les motivacions i decisions que van prendre aquells infants a qui va estimar i amb qui va treballar.

(Podeu solidaritzar-vos amb el treball del Teatre per la Llibertat fent un donatiu que JUNTS enviarà a Jenín)

Seguim sent humans

Vittorio Arrigoni, militant internacionalista italià, ha estat assassinat a Gaza, on des de 2008 treballava per l’organització de la resistència no violenta contra l’ocupació, i des d’on va informar de l’operació Plom Fos.

Avui 15 d’Abril a les 19:00 hi haurà una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar i condemnar aquest assassinat, que castiga un cop més la dissidència, la resistència i la solidaritat internacional.

Més informació a

http://sodepau.wordpress.com/

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Vittorio/Arrigoni/combatiente/paz/elpepuint/20110415elpepuint_17/Tes

http://www.rumboagaza.org/

i part de la seva feina

http://guerrillaradio.iobloggo.com/

Ràbia i tristesa

Ahir va ser assassinat a Jenin Juliano Mer-Khamis, director teatral i activista pels drets humans palestí i jueu.

Hem perdut una bona persona, una persona activa, intel·ligent, justa, treballadora. Hem perdut també un símbol de treball col·lectiu i enderrocament de prejudicis. Hem perdut un altre palestí, un altre jueu, un altre company.

Ens queda la seva veu, i la nostra per dir un cop més, NO EN EL NOSTRE NOM.

XXX

XXX

Notícies relacionades:

http://sodepau.wordpress.com/2011/04/05/juliano-descansa-en-pau/

http://www.haaretz.com/news/national/israeli-actor-juliano-mer-khamis-shot-dead-in-jenin-1.354044

Sobre la seva pel·lícula Arna’s Children:

http://www.palestineonlinestore.com/films/arnaschildren.htm

Podeu llegir a continuació la Declaració del Fòrum Social Mundial (Dakar, 10 de Febrer de 2011).

Nosotras y nosotros, reunidos en la Asamblea de Movimientos Sociales, realizada en Dakar durante el Foro Social Mundial 2011, afirmamos el aporte fundamental de África y de sus pueblos en la construcción de la civilización humana. Juntos, los pueblos de todos los continentes, libramos luchas donde nos oponemos con gran energía a la dominación del capital, que se oculta detrás de la promesa de progreso económico del capitalismo y de la aparente estabilidad política. La descolonización de los pueblos oprimidos es un gran reto para los movimientos sociales del mundo entero.

Afirmamos nuestro apoyo y solidaridad activa a los pueblos de Túnez y Egipto y del mundo árabe que se levantan hoy para reivindicar una real democracia y construir poder popular. Con sus luchas, muestran el camino a otro mundo, libre de la opresión y de la explotación.

Reafirmamos con fuerza nuestro apoyo a los pueblos de Costa de Marfil, de África y de todo el mundo en su lucha por una democracia soberana y participativa. Defendemos el derecho a la autodeterminación y el derecho colectivo de todos los pueblos del mundo.

En el proceso del FSM, la Asamblea de Movimientos Sociales es el espacio donde nos reunimos desde nuestra diversidad para juntos construir agendas y luchas comunes contra el capitalismo, el patriarcado, el racismo y todo tipo de discriminación.

En Dakar celebramos los 10 años del primer FSM, realizado en 2001 en Porto Alegre, Brasil. En este periodo hemos construido una historia y un trabajo común que permitió algunos avances, particularmente en América Latina donde logramos frenar alianzas neoliberales y concretar alternativas para un desarrollo socialmente justo y respetuoso de la Madre Tierra.

En estos 10 años vimos también la eclosión de una crisis sistémica, expresada en la crisis alimentaria, ambiental, financiera y económica, que resultó en el aumento de las migraciones y desplazamientos forzados, de la explotación, del endeudamiento, y de las desigualdades sociales.

Denunciamos el rol de los agentes del sistema (bancos, transnacionales, conglomerados mediáticos, instituciones internacionales etc.), que, en búsqueda del máximo lucro, mantienen con diversos rostros su política intervencionista a través de guerras, ocupaciones militares, supuestas misiones de ayuda humanitaria, creación de bases militares, saqueos de los recursos naturales, la explotación de los pueblos, y manipulación ideológica. Denunciamos también la cooptación que estos agentes ejercen a través de financiamentos de sectores sociales de su interés y sus prácticas asistencialistas que generan dependencia.

El capitalismo destruye la vida cotidiana de la gente. Pero a cada día nacen múltiples luchas por la justicia social, para eliminar los efectos que dejó el colonialismo y para que todos y todas tengamos una digna calidad de vida. Afirmamos que los pueblos no debemos seguir pagando por esta crisis sistémica y que no hay salida a la crisis dentro del sistema capitalista!

Reafirmando la necesidad de construir una estrategia común de lucha contra el capitalismo, nosotros, movimientos sociales:

Luchamos contra las trasnacionales porque sostienen el sistema capitalista, privatizan la vida, los servicios públicos, y los bienes comunes, como el agua, el aire, la tierra, las semillas, y los recursos minerales. Las transnacionales promueven las guerras a través de la contratación de empresas militares privadas y mercenarios, y de la producción de armamentos, reproducen prácticas extractivistas insostenibles para la vida, acaparan nuestras tierras y desarrollan alimentos transgénicos que nos quitan a los pueblos el derecho a la alimentación y eliminan la biodiversidad.

Exigimos la soberanía de los pueblos en la definición de nuestro modo de vida. Exigimos políticas que protejan las producciones locales que dignifiquen las prácticas en el campo y conserven los valores ancestrales de la vida. Denunciamos los tratados neoliberales de libre comercio y exigimos la libre circulación de seres humanos.

Seguimos movilizándonos por la cancelación incondicional de la deuda pública de todos los países del Sur. Denunciamos igualmente, en los países del Norte, la utilización de la deuda pública para imponer a los pueblos políticas injustas y antisociales.

Movilicémonos masivamente durante las reuniones del G8 y G20 para decir no a las políticas que nos tratan como mercancías!

Luchamos por la justicia climática y la soberanía alimentaria. El calentamiento global es resultado del sistema capitalista de producción, distribución y consumo. Las transnacionales, las instituciones financieras internacionales y gobiernos a su servicio no quieren reducir sus emisiones de gases de efecto invernadero. Denunciamos el “capitalismo verde” y rechazamos las falsas soluciones a la crisis climática como los agrocombustibles, los transgénicos y los mecanismos de mercado de carbono, como REDD, que ilusionan a poblaciones empobrecidas con el progreso, mientras privatizan y mercantilizan los bosques y territorios donde han vivido miles de años.

Defendemos la soberanía alimentaria y el acuerdo alcanzado en la Cumbre de los Pueblos Contra el Cambio Climático y por los Derechos de la Madre Tierra, realizada en Cochabamba, donde verdaderas alternativas a la crisis climática han sido construidas con movimientos y organizaciones sociales y populares de todo el mundo.

Movilicémonos todas y todos, especialmente el continente africano, durante la COP-17 en Durban, Sudáfrica, y la Río +20, en 2012, para reafirmar los derechos de los pueblos y de la Madre Tierra y frenar el ilegítimo acuerdo de Cancún.

Defendemos la agricultura campesina que es una solución real a la crisis alimentaria y climática y significa también acceso a la tierra para la gente que la vive y la trabaja. Por eso llamamos a una gran movilización para frenar el acaparamiento de tierras y apoyar las luchas campesinas locales.

Luchamos contra la violencia hacia la mujer que es ejercida con regularidad en los territorios ocupados militarmente, pero también contra la violencia que sufren las mujeres cuando son criminalizadas por participar activamente en las luchas sociales. Luchamos contra la violencia doméstica y sexual que es ejercida sobre ellas cuando son consideradas como objetos o mercancías, cuando la soberanía sobre sus cuerpos y su espiritualidad no es reconocida. Luchamos contra el tráfico de mujeres, niñas y niños.

Defendemos la diversidad sexual, el derecho a autodeterminación de género, y luchamos contra la homofobia y la violencia sexista.

Movilicémonos todos y todas, unidos, en todas las partes del mundo contra la violencia hacia la mujer.

Luchamos por la paz y contra la guerra, el colonialismo, las ocupaciones y la militarización de nuestros territorios. Las potencias imperialistas utilizan las bases militares para fomentar conflictos, controlar y saquear los recursos naturales, y promover iniciativas antidemocráticas como hicieron con el golpe de Estado en Honduras y con la ocupación militar en Haiti. Promueven guerras y conflictos como hacen en Afganistán, Iraq, la República Democrática del Congo y en varios otros paises.

Intensifiquemos la lucha contra la represión de los pueblos y la criminalización de la protesta y fortalezcamos herramientas de solidaridad entre los pueblos como el movimiento global de boicot, desinversiones y sanciones hacia Israel. Nuestra lucha se dirige también contra la OTAN y por la eliminación de todas las armas nucleares.

Cada una de estas luchas implica una batalla de ideas, en la que no podremos avanzar sin democratizar la comunicación. Afirmamos que es posible construir una integración de otro tipo, a partir del pueblo y para los pueblos y con la participación fundamental de los jóvenes, las mujeres, campesinos y pueblos originarios.

La asamblea de movimientos sociales convoca a fuerzas y actores populares de todos los países a desarrollar dos acciones de movilización, coordinadas a nivel mundial, para contribuir a la emancipación y autodeterminación de nuestros pueblos y para reforzar la lucha contra el capitalismo.

Inspirados en las luchas del pueblo de Túnez y Egipto, llamamos a que el 20 de marzo sea un día mundial de solidaridad con el levantamiento del pueblo árabe y africano que en sus conquistas contribuyen a las luchas de todos los pueblos: la resistencia del pueblo palestino y saharaoui, las movilizaciones europeas, asiáticas y africanas contra la deuda y el ajuste estructural y todos los procesos de cambio que se construyen en América Latina.

Convocamos igualmente a un día de acción global contra el capitalismo el 12 de octubre donde, de todas las maneras posibles, rechazaremos ese sistema que destruye todo a su paso.

Movimientos sociales de todo el mundo, avancemos hacia la unidad a nivel mundial para derrotar al sistema capitalista!!

Nosotras y nosotros venceremos!!!

FSM Dakar (Senegal) – 10 de febrero de 2011

 

 

Dijous 17 de Febrer participem en la presentació del llibre “El judío errado”, d’Alberto Pradilla, a la llibreria La Sirga.
Us esperem al C/ Tordera 31, Baixos, a les 19:30!

Arran de les declaracions de la Vicepresidenta del Govern Joana Ortega (vídeo), JUNTS, amb l’adhesió de la Plataforma Aturem la Guerra, la Coordinadora d’Entitats amb Palestina al Cor i la Comunitat Palestina de Catalunya li adreça la següent carta:

Molt Honorable Senyora Vicepresidenta del govern de la Generalitat de Catalunya Joana Ortega,
Hem vist i llegit amb preocupació les seves afirmacions a propòsit de la commemoració del dia Internacional de les víctimes de l’Holocaust. De fet, voldríem que ens aclarís a que es referia quan va dir:

“Sóc conscient que la comunitat jueva catalana s’ha sentit relegada els darrers anys, i aquest Govern es compromet a redreçar la situació”.

¿A quin greuge es refereix?

Per una banda, quan parla de Comunitat Jueva, a quina comunitat jueva es refereix? Ha de saber que a Catalunya conviuen diverses comunitats jueves, i que moltes persones jueves de Catalunya no se senten representades per les postures de suport incondicional a Israel que mantenen algunes d’aquestes comunitats, en concret la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

Aquestes persones,- artistes, intel·lectuals i gent anònima- tampoc reconeixen cap autoritat, ni al rabí de la CIB ni a l’ambaixador d’Israel perquè parlin en el seu nom; com per exemple quan aquest afirmà en ple al Parlament que Catalunya era un país antisemita.

Ben al contrari, moltes som les persones que recolzem una solució política i justa per ambdós pobles, el palestí i l’israelià, en condicions d’igualtat i d’acord amb la legalitat internacional i les resolucions de les ONU.

Nosaltres, persones jueves i palestines membres de l’associació “Junts”, Associació catalana de jueus i palestins, diem no a aquest Israel i al seu ambaixador, perquè no volem que parlin en el nostre nom. Li demanem a vostè i al seu govern que parin atenció a les veus discordants que no comparteixen una lectura ètnico-religiosa del conflicte, ja sigui aquí o en els propis Israel i Palestina.

Nosaltres diem no a la construcció del mur, diem no a la colonització de Cisjordania i Jerusalem est, no a la discriminació ètnica que viuen els palestins a Israel, no a la violació dels Drets Humans que representa el bloqueig il·legal de Gaza, un càstig col·lectiu totalment en desacord amb la Convenció de Ginebra.

A més, condemnem la instrumentalització immoral que es realitza de la Shoa, i que qualsevol crítica a les polítiques de l’estat d’Israel sigui catalogada sistemàticament d’antisemitisme.

Veiem amb preocupació les conseqüències que tenen aquestes “polítiques” en el mon àrab i musulmà, que creiem produeixen un augment del conflicte també al cor d’Europa. Així mateix, instem al seu govern a analitzar amb objectivitat i llum els actuals esdeveniments que tenen lloc a Tunísia, Egipte i a diferents països àrabs on els pobles expressen el seu desig d’una veritable justícia i democràcia.

Per totes aquestes raons també la convidem a que dialogui amb la nostre associació i amb representants de la Comunitat Palestina, així com amb altres grups i veus de la societat catalana, laiques i religioses, que demanen i treballen per a una solució justa al conflicte.

Volem expressar la nostra disposició al diàleg.

Per tornar a la situació a Catalunya i per fer “justícia” amb l’anterior Govern, volem recordar que precisament Vicepresidència va ser especialment generós amb les comunitats jueves, creant a més una forta polèmica:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/comunidad/israelita/entidad/beneficiada/ayudas/Carod/elpepuespcat/20090120elpcat_7/Tes

Ho pot consultar també al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5299/08352021.pdf

“Les ajudes econòmiques desde Vicepresidència durant el període 2008- 2010 a la “Comunitat Israelita de Barcelona” van ser superiors a 840.000€, per una comunitat de menys de 7000 persones. Aquesta xifra és el doble, per exemple, que les ajudes rebudes per la “Comunitat Musulmana de Catalunya” que, tot i sumar prop de 400.000 persones, no en va percebre ni la meitat”.

Restem a la seva disposició per intercanviar sobre aquestes particularitats.

Des de JUNTS donem suport a la iniciativa promoguda per la Comunitat Palestina de Catalunya, la Red Solidaria contra la ocupación de Palestina, la Plataforma Aturem la Guerra y la Xarxa d’enllaç amb Palestin.

Aquí teniu el comunicat:

Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.

Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.

Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.

És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.

En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:

1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.

Signen:

Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina

Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.

Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.

Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.

És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.

En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:

1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.

Signen:

Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina

Xerrada a Sant Cugat

A la web del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) podeu sentir l’àudio de la xerrada que vam fer el 19 d’octubre.