Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS

Aquí teniu l’enllaç a l’entrevista que El Periódico va publicar el 9 d’Agost a Judith Jacovkis, membre de Junts.

Versió en català: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/judith-jacovkis-quan-israel-parla-pels-jueus-magredeix-3440067
Versió en castellà: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/judith-jacovkis-cuando-israel-habla-por-los-judios-agrede-3440067

(Text original i actualitzat: http://ijsn.net/gaza/survivors_and_descendents-letter/ )

Traducció al castellà

Como sobrevivientes judíos y descendientes de los sobrevivientes del genocidio nazi condenamos inequívocamente la masacre de palestinos en Gaza, la ocupación actual y la colonización de la Palestina histórica.

Nosotros, además, condenamos a los Estados Unidos por proveer apoyo financiero a Israel para el ataque y a los estados occidentales por usar su fuerza diplomática para proteger a Israel de las condenas. El Genocidio comienza con el silencio del mundo.

Estamos alarmados por la deshumanización extrema y racista de los palestinos en la sociedad israelí, que ha alcanzado un punto culminante. En Israel, los políticos y los expertos del Times de Israel y The Jerusalem Post han pedido abiertamente el genocidio de los Palestinos y derechistas israelíes están adoptando insignias Neo-Nazi.

Además, estamos asqueados e indignados por el abuso de Elie Wiesel de nuestra historia en estas páginas para promover flagrantes falsedades para justificar lo injustificable: el intento de Israel para destruir a Gaza y el asesinato de casi 2.000 palestinos, entre ellos cientos de niños. Nada puede justificar el bombardeo de refugios de la ONU, casas, hospitales y universidades. Nada puede justificar privar a la gente de electricidad y agua.

Debemos levantar nuestras voces colectivas y usar nuestro poder colectivo para poner fin a todas las formas de racismo, incluyendo el actual genocidio del pueblo Palestino. Llamamos al fin inmediato del asedio y bloqueo de Gaza. Llamamos para un boicot económico, cultural y académico de Israel. “Nunca más” debe significar ¡NUNCA MAS PARA CUALQUIERA!

Podeu sentir aquí l’entrevista que van fer a Laurent Cohen i Salah Jamal al programa Luces en la Oscuridad el passat 2 d’Agost.

I en aquest enllaç podeu llegir l’article que Sylviane Dahan Sellem ha escrit per La Directa i que ha titolat Perquè no vull sentir por ni vergonya.

Aquest dijous 24 de Juliol, com dijous passat, ens manifestarem amb la resta de moviments catalans de solidaritat amb Palestina a les 19h als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Aquí us deixem la intervenció de Laurent Cohen a BTV durant la manifestació de la setmana passada així com un àudio de la seva intervenció al programa El Primer Cafè de Ràdio Estel del 18 de juliol.

http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/32684/

1492 señala el final de la “Reconquista”, con la caída del último reino “moro” de Granada. Es también el final de la diversidad religiosa y cultural de la península ibérica, con la unificación de España por los Reyes Católicos, que imponen su hegemonía. En 1492 los judíos son forzados a la conversión o al exilio y los musulmanes sufren la misma suerte, con su expulsión definitiva en 1609. Pero además, 1492 es la fecha del llamado descubrimiento de América, por el cual el modelo hegemónico imperial será exportado al Nuevo Mundo, con consecuencias históricas de inmenso calado.

Para España misma, las consecuencias del modelo “una nación, una religión” se hacen sentir hasta la época contemporánea, con la referencia clara en la guerra contra la república llevada a cabo por Francisco Franco y hasta la actualidad, en la actitud hacia la diversidad de pueblos y lenguas presentes en el Estado español por parte del gobierno central.

Ahora, el gobierno del PP mediante Gallardón pretende otorgar la nacionalidad española a los sefardíes, descendientes supuestos de aquellos judíos expulsados -dondequiera que se encuentren-, tal como lo viene haciendo para filipinos y otros sujetos del otrora imperio, hijos de la Madre Patria.

¿Se trata de un gesto de reparación para con los judíos expulsados y despojados de sus bienes hace cinco siglos? ¿Es el tan esperado reconocimiento de la diversidad religiosa, cultural y étnica de la España medieval, y de sus raíces judías?

Si este es el caso, entonces ¿por qué no extender la misma medida a los descendiente de aquellos que compartieron el mismo espacio-tiempo, los musulmanes de Al-Andalus, a veces convertidos al catolicismo pero que acabaron también siendo expulsados en 1609, y que hoy se encuentran dispersos desde Siria hasta Malí, conservando algunos rasgos culturales propios, como lo es la música arabo-andalusí?

Si así fuera, sería la señal del nacimiento de una sociedad verdaderamente plural y abierta que ha superado los prejuicios contra sus minorías religiosas (fruto de cinco siglos de propaganda de la Iglesia católica) y ha decidido otorgar los mismos derechos a todos sus ciudadanos. Sería reconocer la diversidad de los pueblos que conforman el mosaico ibérico y que hoy reivindican su personalidad histórica.

Sin embargo, sospechamos que se trata puramente de intereses económicos, y que a través del reconocimiento del hecho sefardí, es decir, siendo “amigo de los judíos”, el gobierno del PP solo quiere granjearse los favores de Israel –pues para él Israel y los judíos son una misma cosa. El trato del gobierno hacia Adelson y el proyecto “Eurovegas” son una buena ilustración de esta servil actitud.

Efectivamente, como lo saben los ciudadanos de este país, cuando la crisis azota todas las oportunidades de negocio son buenas, aunque sean negocios poco transparentes; incluso manchados de sangre, como el negocio de las armas.

Por otra parte, Israel es un país cada vez más aislado a nivel internacional, que necesita abrir mercado para su industria armamentística y de seguridad –que podría representar hasta 20% de su PIB- y necesita sobre todo recuperar su dañada legitimidad estrechando vínculos comerciales, académicos, científicos y de seguridad con la Unión Europea, y en particular con el Estado español, que le puede servir de puente para exportar a América latina. Lo que explica la ofensiva de seducción lanzada por Israel no sólo hacia el gobierno central, pero también hacia Cataluña, plasmada en la visita de Artur Mas a Israel y la firma de numerosos acuerdos bilaterales.

Al Partido Popular, heredero del franquismo, poco le importa la diversidad religiosa o de otra índole, ni los tiempos de la época dorada de Al-Andalus; más bien lo contrario: durante la guerra de Irak ha mostrado claramente su postura y sus alianzas internacionales.

Por esta razón, IJAN (red judía antisionista internacional) y sus integrantes en el Estado español, algunos de los cuales somos descendientes de aquellos judíos expulsados,

• insistimos en que no se nos identifique con el Estado de Israel, un Estado nacido de una ideología racista, colonialista y excluyente: el sionismo, que ha dado la espalda a los valores de tolerancia y humanismo que fueron los del pasado andalusí en sus momentos de máximo esplendor.
• instamos al Gobierno de España a que rompa sus relaciones con Israel hasta que éste reconozca plenamente los derechos del pueblo palestino y acate las resoluciones de Naciones Unidas sobre ese territorio, implementando las medidas adecuadas en el terreno.

Pedimos que se equiparen los derechos de los Moriscos con los Sefardíes, para el reconocimiento pleno de la diversidad del Estado español, en un gesto de reparación simbólica por los daños sufridos en el pasado.Así se enviará un mensaje claro y fuerte hacia Europa, y hacia la orilla sur del Mediterráneo, para derribar los muros de la discriminación, del racismo y de la desigualdad, dando así el Estado español un ejemplo digno de la brillante herencia de Al-Ándalus.

 IJAN España

www.judiosantisionistasenespanya.blogspot.com.es

Ens fem ressò del comunicat que s’està difonent des de la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions de Catalunya, arrel del viatge d’Artur Mas a Israel.

Benvolguts i benvolgudes,

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, està de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Davant d’aquests fets volem apuntar 5 consideracions:

1. La visita i les paraules d’Artur Mas mostren l’inequívoc posicionament del govern de Convergència i Unió a favor de l’estat d’Israel i en contra dels drets de la població palestina. Això implica, entre altres coses, recolzar una ocupació militar il·legal i contrària al dret internacional [1-4].

2. Aquest recolzament va en contra del que la societat civil palestina ha demanat a la comunitat internacional de forma insistent: això és, la no col·laboració amb les institucions de l’estat d’Israel fins que aquest respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional. La creixentment exitosa campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) impulsada per la societat civil palestina, demana als governs i les institucions del món que deixin de col·laborar amb l’estat d’Israel fins que aquest no respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional [5].

3. La línia adoptada pel Govern de la Generalitat va en contra dels temps que corren en la comunitat internacional. Un exemple recent ho il·lustra clarament. La darrera setmana el govern de Sud-Àfrica (hereu de les lluites contra l’Apartheid implantat a aquell país) va anunciar que reduia al mínim les relacions amb Israel mentre no respectés els drets de la població palestina [6]. Durant els darrers anys del règim d’Apartheid Sud-Africà certs governs occidentals van destacar pel seu suport a aquest règim racista. No desitgem que el govern de Catalunya vulgui desenvolupar aquest rol de cara al futur.

4. El Govern de la Generalitat no ha mostrat cap interès en conèixer la realitat palestina ni ha fet esment de la seva existència durant la visita d’aquests dies. Aquesta invisibilització d’un poble que viu sota un règim d’ocupació militar és un menyspreu envers el patiment de milions de persones.

5. Finalment, en relació als acords signats amb Universitats i centres de recerca israelians, també va en contra dels temps que corren en aquest àmbit. I és que la Unió Europea ha decidit que no col·laborarà amb els centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies israelianes de Cisjordània i Jerusalem Est. Aquesta notícia, que ha passat pràcticament desapercebuda, és d’una enorme transcendència i ha enfurismat al govern de Benjamin Netanyahu [7, 8]. Així mateix, les universitats Israelianes mantenen una estreta col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística israeliana i així ho denunciarem el futur immediat.

Davant d’això no només alcem la veu en protesta si no que anunciem que reprenem la campanya de recollida de signatures en favor de la no col·laboració acadèmica (boicot) amb les institucions universitàries israelís. Una campanya on ja hem recollit més de 500 signatures del món acadèmic i que segur rebrà un fort impuls en les properes setmanes (aquí podeu signar en cas de no haver-ho fet encara).

https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dFZOTjJWeFRUUFVkbXBSN3dEQ0pqX1E6MQ

Per últim, us demanem que difongueu aquest comunicat a través de les vostres xarxes socials i d’amistats.

—–

[1]http://unispal.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/7d35e1f729df491c85256ee700686136?OpenDocument&Highlight=0,242

[2]http://unispal.un.org/unispal.nsf/a06f2943c226015c85256c40005d359c/c758572b78d1cd0085256bcf0077e51a?OpenDocument

[3] http://www.icj–cij.org/homepage/sp/advisory/advisory_2004-07-09.pdf

[4] http://www.icrc.org/ihl.nsf/full/195

[5] http://www.bdsmovement.net/call

[6] http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/1.555773

[7] http://www.reuters.com/article/2013/11/06/us-eu-israel-relations-idUSBRE9A50M120131106

[8] http://www.nature.com/news/israel-in-deadlock-on-horizon-2020-1.13765

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Des del govern de la Generalitat presenten Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya, la qual cosa és enormement preocupant perquè no podem tenir com a “company de viatge” un Estat basat en una ocupació militar, que vulnera la legalitat internacional i els drets humans més bàsics de la població palestina, i s’ha construït sobre fonaments racistes i discriminatoris.

Només cal recordar que la creació de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població autòctona de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines es van convertir en refugiats. Amb la Guerra de 1967 Israel va posar en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats del seu territori. Avui, hi ha més de cinc milions de refugiats palestins. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint així la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.

A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, fet que va impossible la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Des de l’any 2002, Israel està construint un mur de separació de més de 700 quilòmetres de longitud que aïlla i ofega poblacions palestines senceres. El Tribunal Internacional de Justícia, consultat per l’Assemblea General de l’ONU, estableix que aquest mur constitueix una violació de la llei internacional. Malgrat haver estat condemnat també pel Tribunal Suprem Israelià, continua el seu procés de construcció.

Des de l’any 2005, Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza, fent que la situació a Gaza sigui d’extrema crisi humanitària per a més d’un milió i mig de persones que viuen en una enorme presó a cel obert, tal com ho ha documentat en nombroses ocasions l’ONU.

L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab: més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.

La societat civil palestina va fer, l’any 2005, una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Des d’aleshores, la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha estès arreu del món i ha aconseguit nombrosos suports: universitaris, científics, culturals, acadèmics, esportius, polítics, sindicals, entre d’altres.

A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, i demana als governs i institucions del món que deixin de col·laborar amb l’estat d’Israel fins que no respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional.

La visita d’Artur Mas a Israel implica, entre altres coses, donar suport a una ocupació militar il·legal i no escoltar el que està passant a nivell internacional: només a tall d’exemple, fa unes setmanes, la Unió Europea va declarar que no col·laborarà amb centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies de Cisjordània i Jerusalem Est. Davant d’això, el govern de la Generalitat de Catalunya signa acords de col·laboració amb la Universitat de Tel Aviv, institució que no és aliena al desenvolupament i manteniment del sistema de control, ocupació i fragmentació territorial a què està sotmesa la població palestina.

Quin model de país vol construir, Sr. Mas? Recorda que durant els darrers anys del règim d’apartheid de Sud-àfrica alguns governs occidentals es van significar pel seu suport al règim racista? No voldrà vostè, Sr. President, convertir Catalunya en un Estat còmplice de l’ocupació militar més antiga de la història contemporània recent, oi?

Lola Badenes

Compartim amb vosaltres aquest article de Lluís Rabell perquè pensem que és un document per a la reflexió, tot i que no necessàriament representa l’opinió de tot el grup.

Israel, mirall de l’Estat propi?

 No és cap novetat. Des de sempre, el nacionalisme conservador català ha bavejat davant l’Estat d’Israel. Imagineu-vos-ho! Un poble, de dimensions molt semblants a les nostres, capaç nogensmenys d’afirmar una forta identitat, d’atemorir els seus veïns i fins i tot de fer befa de les Nacions Unides. Quina enveja! Fa anys, aquesta fascinació va convertir Jordi Pujol en amic predilecte d’Israel – i va ajudar, de passada, a estrènyer les relacions entre Tel Aviv i Madrid. Eren uns altres temps.

Però, vet aquí que ara, en ple debat sobre el futur de Catalunya, el president Mas i l’alcalde de Barcelona, al capdavant d’una nodrida representació empresarial, viatgen a Israel i ens presenten aquest país com un model a seguir. “Tot un referent en matèria d’innovació i coneixement”. “La demostració fefaent de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent”. En Xavier Trias gairebé plora d’emoció imaginant-se un @22 farcit d’empreses tecnològiques mixtes. En un mot: aquí tenim el camí, per fi descobert, de la prosperitat i un exemple de plenitud nacional reeixida.

Ai las! Malgrat l’esforç propagandístic – absolutament desproporcionat en relació amb un minso protocol de cooperació de dos milions d’euros pels propers tres anys -, resulta difícil ocultar una realitat prou coneguda de l’opinió pública. Les imatges dels bombardejos sobre Gaza encara són vives en les nostres memòries. I és que, sota l’Estat d’Israel, gemega Palestina. La primera democràcia del Pròxim Orient s’alça sobre un estat de guerra permanent, sobre la neteja ètnica i l’expansió colonial. Els il·lustres visitants catalans poden fer de “turistes Potemkin” i no mirar rere el decorat de les empreses emergents. Tanmateix, una mena de sorda violència traspua a través de tots els pors de la societat israeliana. Un simpàtic creatiu d’aplicacions per a mòbils d’última generació afirmava fa uns dies davant les càmeres de TV3 haver assimilat el seu esperit competitiu i triomfador a les files de l’exèrcit. Segurament fa de mal dir per als nostres exultants dignataris, però el cert és que una part cabdal de la recerca i l’emprenedoria israelianes tan vantades té a veure, molt més que amb la ciència, amb l’armament, la tecnologia militar i la seguretat. És dubtós que aquests hagin de ser els vectors del desenvolupament a què hauria d’aspirar una societat democràtica.

Però encara ho és més que ens puguem emmirallar en un règim polític d’apartheid com el que practica el govern israelià. En aquest sentit, la gira de Mas i Trias fa mal a l’avenç del procés d’autodeterminació. La ciutadania catalana només apostarà de manera decidida i massiva per un Estat propi si identifica aquest objectiu amb el progrés social, la igualtat i la convivència democràtica. Certament, la dreta catalana queda retratada en els seus somnis provincians de grandesa. Però, alhora, en exaltar un model d’Estat que es caracteritza per una autodefinició essencialista i per la discriminació d’una part de la seva pròpia ciutadania, CiU forneix poderosos arguments als demagogs que atien les pors d’una part de la nostra societat contra l’afirmació, legítima, d’una sobirania nacional catalana conculcada per l’Estat espanyol. I això és perillós. La crisi i les polítiques d’austeritat estan fracturant socialment i territorialment el país; singularment, els barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Encara es tracta només d’una amenaça latent, però l’indicador és inequívoc: les expectatives electorals de Ciutadans es basen en l’angoixa d’àmplies franges de la població, marginades i susceptibles de ser seduïdes per un discurs populista que ofereix la bandera d’una identitat – unionista i falsament protectora – al seu descontentament.

En un sentit com en un altre, rere tota qüestió nacional batega una problemàtica social. És responsabilitat de l’esquerra carregar de contingut social i d’horitzó transformador tot el procés cap a la consecució d’un Estat propi… començant per afirmar-ne una radicalitat democràtica que casa molt malament amb l’adhesió a l’Estat d’Israel. Les llibertats nacionals del poble de Catalunya guanyaran molt més de la mà de les demandes de boicot, desinversions i sancions que, contra la repressió i el segregacionisme d’aquell Estat, propugnen nombroses organitzacions de la societat civil palestina i la pròpia esquerra anticolonial israeliana.

Lluís Rabell

10/11/2013