Feeds:
Entrades

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

junts

Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, a través de éste comunicado manifiesta su solidaridad con el Profesor Shlomo Sand, a quién se le prohibió, sin explicación alguna, dar una conferencia en la UNIA (Universidad de Niza, Francia), el 19 de noviembre pasado, cuyo título era “Actualidad del Conflicto entre Israel y Palestina”.
En un correo electrónico, Roger Guedj, profesor emérito de la Universidad de Niza Antipolis advertía a las “instancias” de la UNIA contra el hecho de invitar a un “historiador contestable y contestado sobre un tema particularmente sensible ligado al conflicto entre Israel y Palestina” y que “cuestiona la creación de la Estado de Israel”, y eso fue suficiente para que se cancelara dicha conferencia.
Shlomo Sand, que fue invitado en marzo del año pasado por JUNTS a Barcelona y que en esta ocasión dio una conferencia en la Universidad de Barcelona titulada “¿Que es una nación? Judaísmo y Sionismo”, es profesor e investigador de Historia por la Universidad de Tel Aviv y bien conocido por sus obras, principalmente por “¿Quién inventó el Pueblo Judío?” y “El invento de la tierra de Israel. De la Tierra Santa a la Madre Patria” –traducidas al castellano- en las que cuestiona la narrativa sionista oficial sobre la historia del pueblo judío, a través de un estudio riguroso y muy documentado de la historia judía de la Antigüedad hasta la época contemporánea. En ninguna de sus obras cuestiona la creación o existencia del Estado de Israel –del que es ciudadano- más bien pretende según sus palabras “desconstruir” mitos, como el del exilio o destierro del pueblo hebreo por el Imperio romano, la ausencia de proselitismo de la religión judía, o documentar la realidad del reino Kazhar en Crimea, lugar probable de origen de parte de los judíos del este de Europa, todo ello en un intento de encontrar la verdad histórica, aún a costa de la narrativa oficial sionista del retorno a Sion después de 2000 años de exilio del pueblo judío.
Además, queremos expresar nuestra preocupación e indignación por el claro atropello a la libertad de pensamiento, de expresión y sobre todo a la libertad de cuestionar las narrativas y versiones oficiales de la historia o de la realidad contemporánea, avaladas por los poderes y en este caso particular por la “intelligentsia” sionista francesa, que una vez más pretende identificar y descalificar cualquier crítica u oposición a la política israelí de ocupación, apartheid y opresión del pueblo palestino tachándola de antisemitismo.
Una vez más, JUNTS e IJAN (Red Internacional Judia Antisionista) denuncian éste enfoque pernicioso y peligroso. Esta connivencia entre intelectuales, académicos y políticos es particularmente grave en Francia y en la UE, en un momento en el que, después de la masacre de Gaza, la crisis humanitaria hace temer por la existencia física del pueblo palestino, llevando a parlamentarios europeos, en su afán de encontrar una salida a este drama humano, a solicitar  un reconocimiento de un Estado palestino, sobre la base de  un plan de retirada efectiva de los territorios conquistados en 1967.
Condenamos pues enérgicamente los atropellos contra la libertad de pensamiento y expresión, y junto a muchas voces de los medios universitarios y asociativos de Francia pedimos a la UNIA que rectifique y autorize dicha conferencia, y apelamos a los gobiernos de la UE para que tomen las medidas necesarias de presión sobre Israel hasta el pleno reconocimiento de los derechos del Pueblo Palestino, en acorde con la legalidad internacional.

Read Full Post »

Aquí teniu l’enllaç a l’entrevista que El Periódico va publicar el 9 d’Agost a Judith Jacovkis, membre de Junts.

Versió en català: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/judith-jacovkis-quan-israel-parla-pels-jueus-magredeix-3440067
Versió en castellà: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/judith-jacovkis-cuando-israel-habla-por-los-judios-agrede-3440067

Read Full Post »

(Text original i actualitzat: http://ijsn.net/gaza/survivors_and_descendents-letter/ )

Traducció al castellà

Como sobrevivientes judíos y descendientes de los sobrevivientes del genocidio nazi condenamos inequívocamente la masacre de palestinos en Gaza, la ocupación actual y la colonización de la Palestina histórica.

Nosotros, además, condenamos a los Estados Unidos por proveer apoyo financiero a Israel para el ataque y a los estados occidentales por usar su fuerza diplomática para proteger a Israel de las condenas. El Genocidio comienza con el silencio del mundo.

Estamos alarmados por la deshumanización extrema y racista de los palestinos en la sociedad israelí, que ha alcanzado un punto culminante. En Israel, los políticos y los expertos del Times de Israel y The Jerusalem Post han pedido abiertamente el genocidio de los Palestinos y derechistas israelíes están adoptando insignias Neo-Nazi.

Además, estamos asqueados e indignados por el abuso de Elie Wiesel de nuestra historia en estas páginas para promover flagrantes falsedades para justificar lo injustificable: el intento de Israel para destruir a Gaza y el asesinato de casi 2.000 palestinos, entre ellos cientos de niños. Nada puede justificar el bombardeo de refugios de la ONU, casas, hospitales y universidades. Nada puede justificar privar a la gente de electricidad y agua.

Debemos levantar nuestras voces colectivas y usar nuestro poder colectivo para poner fin a todas las formas de racismo, incluyendo el actual genocidio del pueblo Palestino. Llamamos al fin inmediato del asedio y bloqueo de Gaza. Llamamos para un boicot económico, cultural y académico de Israel. “Nunca más” debe significar ¡NUNCA MAS PARA CUALQUIERA!

Read Full Post »

Podeu sentir aquí l’entrevista que van fer a Laurent Cohen i Salah Jamal al programa Luces en la Oscuridad el passat 2 d’Agost.

I en aquest enllaç podeu llegir l’article que Sylviane Dahan Sellem ha escrit per La Directa i que ha titolat Perquè no vull sentir por ni vergonya.

Read Full Post »

Aquest dijous 24 de Juliol, com dijous passat, ens manifestarem amb la resta de moviments catalans de solidaritat amb Palestina a les 19h als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Aquí us deixem la intervenció de Laurent Cohen a BTV durant la manifestació de la setmana passada així com un àudio de la seva intervenció al programa El Primer Cafè de Ràdio Estel del 18 de juliol.

http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/32684/

Read Full Post »

Shlomo Sand

Dins del marc d’activitats de Junts pel 2014, és un honor comptar amb la presència del professor i distingit acadèmic Shlomo Sand, per la qual cosa agraïm l’esforç de totes les parts involucrades.

El treball de Shlomo Sand adquireix una rellevància especial en relació amb la situació produïda arran de la creació de l’Estat d’Israel a la Palestina històrica, , ja que per abordar-la cal tenir una clara i desconstruïda visió de conceptes com ara poble d’Israel, terra promesa, judaisme laic o identitat israeliana, temes que tracta en els seus llibres.

Sand s’erigeix en un referent de la història que no ha estat explicada, més aviat ocultada, per un sistema opressiu i repressiu.

La història del propi Sand es barreja amb la temàtica del seu treball i el resultat és un magnífic punt de vista que desferma polèmica al si de la societat israeliana, acostumada a escoltar una única veritat imposada per la seva maquinària de propaganda.

És per això que des Junts veiem la seva presència a Barcelona com una gran aportació al debat.

Sobre Junts

Arran de la massacre del 2008 (Operació Plom Fos) contra el poble palestí de Gaza, un grup de persones jueves i palestines que comparteixen una visió crítica i una anàlisi política similar de la història i la situació actual d’Israel/Palestina van crear l’Associació Catalana de Jueus i Palestins –JUNTS- per treballar plegats i plegades des de la igualtat i el respecte mutu.

JUNTS és una associació pro drets humans preocupada per la guerra i el racisme, quevol denunciar qualsevol forma d’opressió i discriminació, independentment del seu origen o de la seva forma de manifestar-se.

JUNTS treballa perquè es faci justícia amb el poble palestí d’acord amb les resolucions aprovades per les Nacions Unides, com a base ineludible per garantir una convivència en pau i dignitat per a tots dos pobles .

L’associació vol recordar la responsabilitat d’Europa en l’origen del conflicte i també en la seva perpetuació en l’actualitat. Per aquest motiu, fa una crida al conjunt de la societat civil organitzada d’Europa i Catalunya perquè es faci càrrec de la situació i denunciï la col·laboració inadmissible dels seus governants amb el règim d’ocupació israelià.

JUNTS es posa al servei de la societat catalana per fer, junts, un treball de divulgació, pedagogia i sensibilització en contra del racisme i de la guerra. I perquè s’escolti una veu jueva i palestina conjunta, que mostri que “un altre món és possible” i que, a partir d’exemples de col·laboració i diàleg, com a ciutadania compromesa, puguem construir una pau justa.

Shlomo Sand (1946), Linz , Àustria.

Fill de supervivents polonesos de l’Holocaust, Sand va passar els primers dos anys de la seva vida en un camp de refugiats a Alemanya per després emigrar amb la seva família a Israel el 1948, on el seu pare va treballar com a porter i guàrdia de seguretat a la seu del partit comunista. Va ser expulsat de l’escola als 16 anys d’edat i va completar el seu batxillerat només després d’acabar el servei militar als 24 anys.

Sand va pertànyer breument a la Joventut Comunista (Banki) i al partit antisionista Matz-pen, els quals va deixar desil·lusionat.

Després del seu pas per l’exèrcit, Sand es trobà amb el poeta palestí Mahmud Darwish, amb qui va compartir els seus dubtes sobre abandonar Israel o quedar-s’hi i criticar-lo des de dins per tal de canviar-lo. Darwish li dedicà un poema, El soldat que somiava lliris blancs.

Posteriorment va estudiar història a la universitat de Tel Aviv i després de guanyar una beca va estudia i ensenyar a Paris. La seva tesi doctoral, dins el camp de la història francesa, va ser sobre Georges Sorel i el Marxisme. Des del 1982, Sand és catedràtic de les universitats de Tel Aviv i Califòrnia (Berkeley) i de l’École des hautes études en sciences sociales a París.

Sand inicia el seu camí en la història de les idees, continua amb la història política i social de l’intel·lectualisme, passa per la investigació de la relació entre el cinema i la història per actualment dedicar-se als temes del nacionalisme i de l’etnicitat.

L’entrada de Sand a l’arena de la controvèrsia i la polèmica política es produeix amb la publicació el 2008, en hebreu i a Israel, del seu llibre La invenció del poble jueu (traducció castellana: La invención del pueblo judío, Akal, Madrid, 2011), en què s’enfronta a la historiografia proto-nacional i nacional que enalteix el poble jueu des de la seva suposada sortida d’Egipte.

Sand proposa la desconstrucció de la narrativa sionista que, segons ell, va inventar el poble jueu, per crear una nova nació, l’actual nació israeliana.

Segons el llibre, els jueus són una civilització religiosa única, però no un poble de diàspora i migrant (errant) com, curiosament, coincideixen a afirmar tant sionistes com antisemites. Cap al final del llibre es refereix a la política de segregació ètnica que l’estat d’Israel perpetra contra el poble palestí en el seu propi territori i manifesta la seva preocupació pel futur.

El seu següent llibre (2012), traduït al castellà com La invención de la tierra de Israel: de Tierra Santa a madre patria (Akal, Madrid, 2013) obre amb la dedicació: “En memòria dels habitants d’Al-Shaykh Muwannis -‫س‬‎ ‫ ا لشيخ مون‬els quals van ser bandejats en el passat del lloc on visc i treballo en el present.”

Esperem amb molta il·lusió la traducció al castellà del seu últim llibre Quan i com vaig deixar de ser jueu?

Més informació sobre Shlomo Sand a la web:

http://humanities.tau.ac.il/segel/shlomosa/

Descarrega el cartell en català o en castellà.

Read Full Post »

Han passat cinc anys del brutal atac de l’Estat sionista sobre Gaza, un atac -per aire i terra, amb bombes de fòsfor- que no solament va atènyer objectius militars, sinó també cases, hospitals, escoles i infraestructures, amb conseqüències terribles per a la població civil, un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins avui.

Després de l’alleujament que va representar l’obertura temporal del pas fronterer amb Egipte (conseqüència dels canvis polítics en aquest país), la Franja de Gaza i els seus 1,7 milions d’habitants es troben avui completament aïllats, en una situació humanitària dramàtica: 6 hores d’electricitat al dia, 1,1 milió de persones bevent aigua insalubre, manca de medicaments bàsics i d’aliments, una economia arruïnada, famílies aïllades de la resta del país i una total dependència de l’ajuda estrangera. Els atacs a camperols i pescadors són quotidians.

Però els responsables segueixen impunes. No es tracta d’una catàstrofe natural, sinó d’una política deliberada d’Israel, un càstig col·lectiu a la població de Gaza per haver expressat en el seu vot el dret a resistir a l’ocupació, i una estratègia de divisió de la població i fragmentació del territori de Palestina. Gaza és un territori sota el domini d’Israel, ja que aquest controla les seves fronteres, electricitat, aigua, etc., per la qual cosa ell -i no el govern de Gaza- és plenament responsable de la situació.

¿Com pot pretendre Artur Mas tenir la legitimitat política i moral per encapçalar un procés d’autodeterminació de Catalunya quan cita com a exemple a seguir un Estat que ocupa militarment Palestina i nega aquest mateix dret democràtic al poble palestí?

Davant l’actitud del president Mas i l’alcalde Trias qui, sense qüestionar ni criticar la política colonial de l’Estat sionista, van visitar Israel per signar importants acords amb la potència ocupant, ens incumbeix a la societat civil catalana rebutjar aquests acords i expressar la nostra solidaritat activa amb la societat civil palestina organitzada, responent a la seva crida per implementar mesures de boicot, desinversió i sancions envers Israel fins que es compleixin tres condicions elementals: fi de l’ocupació, plens drets per als palestins amb ciutadania israeliana i dret al retorn dels refugiats.

Per tot això, demanem URGENTMENT a la Unió Europea, al govern espanyol i a les autoritats catalanes que assumeixin les seves responsabilitats i pressionin Israel amb tots els mitjans al seu abast perquè posi FI IMMEDIATAMENT AL BLOQUEIG IL·LEGAL de la FRANJA DE GAZA.

I per desfer el règim d’apartheid israelià com al seu dia el de Sud-àfrica:

BOICOTEJA ISRAEL! NO COMPRIS productes israelians NI VAGIS DE VIATGE A ISRAEL!

CONCENTRACIÓ:

dissabte, 11 de gener de 2014, a les 6 de la tarda, a plaça Sant Jaume, Barcelona

Convoca: JUNTS, Plataforma Aturem la Guerra, BDS i Comunitat Palestina

Adhesions al manifest: plataformaturemlaguerra@gmail.com

Read Full Post »

Moriscos y Sefardíes

IJAN

1492 señala el final de la “Reconquista”, con la caída del último reino “moro” de Granada. Es también el final de la diversidad religiosa y cultural de la península ibérica, con la unificación de España por los Reyes Católicos, que imponen su hegemonía. En 1492 los judíos son forzados a la conversión o al exilio y los musulmanes sufren la misma suerte, con su expulsión definitiva en 1609. Pero además, 1492 es la fecha del llamado descubrimiento de América, por el cual el modelo hegemónico imperial será exportado al Nuevo Mundo, con consecuencias históricas de inmenso calado.

Para España misma, las consecuencias del modelo “una nación, una religión” se hacen sentir hasta la época contemporánea, con la referencia clara en la guerra contra la república llevada a cabo por Francisco Franco y hasta la actualidad, en la actitud hacia la diversidad de pueblos y lenguas presentes en el Estado español por parte del gobierno central.

Ahora, el gobierno del PP mediante Gallardón pretende otorgar la nacionalidad española a los sefardíes, descendientes supuestos de aquellos judíos expulsados -dondequiera que se encuentren-, tal como lo viene haciendo para filipinos y otros sujetos del otrora imperio, hijos de la Madre Patria.

¿Se trata de un gesto de reparación para con los judíos expulsados y despojados de sus bienes hace cinco siglos? ¿Es el tan esperado reconocimiento de la diversidad religiosa, cultural y étnica de la España medieval, y de sus raíces judías?

Si este es el caso, entonces ¿por qué no extender la misma medida a los descendiente de aquellos que compartieron el mismo espacio-tiempo, los musulmanes de Al-Andalus, a veces convertidos al catolicismo pero que acabaron también siendo expulsados en 1609, y que hoy se encuentran dispersos desde Siria hasta Malí, conservando algunos rasgos culturales propios, como lo es la música arabo-andalusí?

Si así fuera, sería la señal del nacimiento de una sociedad verdaderamente plural y abierta que ha superado los prejuicios contra sus minorías religiosas (fruto de cinco siglos de propaganda de la Iglesia católica) y ha decidido otorgar los mismos derechos a todos sus ciudadanos. Sería reconocer la diversidad de los pueblos que conforman el mosaico ibérico y que hoy reivindican su personalidad histórica.

Sin embargo, sospechamos que se trata puramente de intereses económicos, y que a través del reconocimiento del hecho sefardí, es decir, siendo “amigo de los judíos”, el gobierno del PP solo quiere granjearse los favores de Israel –pues para él Israel y los judíos son una misma cosa. El trato del gobierno hacia Adelson y el proyecto “Eurovegas” son una buena ilustración de esta servil actitud.

Efectivamente, como lo saben los ciudadanos de este país, cuando la crisis azota todas las oportunidades de negocio son buenas, aunque sean negocios poco transparentes; incluso manchados de sangre, como el negocio de las armas.

Por otra parte, Israel es un país cada vez más aislado a nivel internacional, que necesita abrir mercado para su industria armamentística y de seguridad –que podría representar hasta 20% de su PIB- y necesita sobre todo recuperar su dañada legitimidad estrechando vínculos comerciales, académicos, científicos y de seguridad con la Unión Europea, y en particular con el Estado español, que le puede servir de puente para exportar a América latina. Lo que explica la ofensiva de seducción lanzada por Israel no sólo hacia el gobierno central, pero también hacia Cataluña, plasmada en la visita de Artur Mas a Israel y la firma de numerosos acuerdos bilaterales.

Al Partido Popular, heredero del franquismo, poco le importa la diversidad religiosa o de otra índole, ni los tiempos de la época dorada de Al-Andalus; más bien lo contrario: durante la guerra de Irak ha mostrado claramente su postura y sus alianzas internacionales.

Por esta razón, IJAN (red judía antisionista internacional) y sus integrantes en el Estado español, algunos de los cuales somos descendientes de aquellos judíos expulsados,

  • insistimos en que no se nos identifique con el Estado de Israel, un Estado nacido de una ideología racista, colonialista y excluyente: el sionismo, que ha dado la espalda a los valores de tolerancia y humanismo que fueron los del pasado andalusí en sus momentos de máximo esplendor.
  • instamos al Gobierno de España a que rompa sus relaciones con Israel hasta que éste reconozca plenamente los derechos del pueblo palestino y acate las resoluciones de Naciones Unidas sobre ese territorio, implementando las medidas adecuadas en el terreno.

Pedimos que se equiparen los derechos de los Moriscos con los Sefardíes, para el reconocimiento pleno de la diversidad del Estado español, en un gesto de reparación simbólica por los daños sufridos en el pasado.Así se enviará un mensaje claro y fuerte hacia Europa, y hacia la orilla sur del Mediterráneo, para derribar los muros de la discriminación, del racismo y de la desigualdad, dando así el Estado español un ejemplo digno de la brillante herencia de Al-Ándalus.

 IJAN España

www.judiosantisionistasenespanya.blogspot.com.es

Read Full Post »

Ens fem ressò del comunicat que s’està difonent des de la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions de Catalunya, arrel del viatge d’Artur Mas a Israel.

Benvolguts i benvolgudes,

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, està de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Davant d’aquests fets volem apuntar 5 consideracions:

  1. La visita i les paraules d’Artur Mas mostren l’inequívoc posicionament del govern de Convergència i Unió a favor de l’estat d’Israel i en contra dels drets de la població palestina. Això implica, entre altres coses, recolzar una ocupació militar il·legal i contrària al dret internacional [1-4].

  1. Aquest recolzament va en contra del que la societat civil palestina ha demanat a la comunitat internacional de forma insistent: això és, la no col·laboració amb les institucions de l’estat d’Israel fins que aquest respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional. La creixentment exitosa campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) impulsada per la societat civil palestina, demana als governs i les institucions del món que deixin de col·laborar amb l’estat d’Israel fins que aquest no respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional [5].

  1. La línia adoptada pel Govern de la Generalitat va en contra dels temps que corren en la comunitat internacional. Un exemple recent ho il·lustra clarament. La darrera setmana el govern de Sud-Àfrica (hereu de les lluites contra l’Apartheid implantat a aquell país) va anunciar que reduia al mínim les relacions amb Israel mentre no respectés els drets de la població palestina [6]. Durant els darrers anys del règim d’Apartheid Sud-Africà certs governs occidentals van destacar pel seu suport a aquest règim racista. No desitgem que el govern de Catalunya vulgui desenvolupar aquest rol de cara al futur.

  1. El Govern de la Generalitat no ha mostrat cap interès en conèixer la realitat palestina ni ha fet esment de la seva existència durant la visita d’aquests dies. Aquesta invisibilització d’un poble que viu sota un règim d’ocupació militar és un menyspreu envers el patiment de milions de persones.

  1. Finalment, en relació als acords signats amb Universitats i centres de recerca israelians, també va en contra dels temps que corren en aquest àmbit. I és que la Unió Europea ha decidit que no col·laborarà amb els centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies israelianes de Cisjordània i Jerusalem Est. Aquesta notícia, que ha passat pràcticament desapercebuda, és d’una enorme transcendència i ha enfurismat al govern de Benjamin Netanyahu [7, 8]. Així mateix, les universitats Israelianes mantenen una estreta col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística israeliana i així ho denunciarem el futur immediat.

Davant d’això no només alcem la veu en protesta si no que anunciem que reprenem la campanya de recollida de signatures en favor de la no col·laboració acadèmica (boicot) amb les institucions universitàries israelís. Una campanya on ja hem recollit més de 500 signatures del món acadèmic i que segur rebrà un fort impuls en les properes setmanes (aquí podeu signar en cas de no haver-ho fet encara).

https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dFZOTjJWeFRUUFVkbXBSN3dEQ0pqX1E6MQ

Per últim, us demanem que difongueu aquest comunicat a través de les vostres xarxes socials i d’amistats.

—–

[1]http://unispal.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/7d35e1f729df491c85256ee700686136?OpenDocument&Highlight=0,242

[2]http://unispal.un.org/unispal.nsf/a06f2943c226015c85256c40005d359c/c758572b78d1cd0085256bcf0077e51a?OpenDocument

[3] http://www.icjcij.org/homepage/sp/advisory/advisory_2004-07-09.pdf

[4] http://www.icrc.org/ihl.nsf/full/195

[5] http://www.bdsmovement.net/call

[6] http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/1.555773

[7] http://www.reuters.com/article/2013/11/06/us-eu-israel-relations-idUSBRE9A50M120131106

[8] http://www.nature.com/news/israel-in-deadlock-on-horizon-2020-1.13765

Read Full Post »

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Des del govern de la Generalitat presenten Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya, la qual cosa és enormement preocupant perquè no podem tenir com a “company de viatge” un Estat basat en una ocupació militar, que vulnera la legalitat internacional i els drets humans més bàsics de la població palestina, i s’ha construït sobre fonaments racistes i discriminatoris.

Només cal recordar que la creació de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població autòctona de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines es van convertir en refugiats. Amb la Guerra de 1967 Israel va posar en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats del seu territori. Avui, hi ha més de cinc milions de refugiats palestins. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint així la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.

A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, fet que va impossible la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Des de l’any 2002, Israel està construint un mur de separació de més de 700 quilòmetres de longitud que aïlla i ofega poblacions palestines senceres. El Tribunal Internacional de Justícia, consultat per l’Assemblea General de l’ONU, estableix que aquest mur constitueix una violació de la llei internacional. Malgrat haver estat condemnat també pel Tribunal Suprem Israelià, continua el seu procés de construcció.

Des de l’any 2005, Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza, fent que la situació a Gaza sigui d’extrema crisi humanitària per a més d’un milió i mig de persones que viuen en una enorme presó a cel obert, tal com ho ha documentat en nombroses ocasions l’ONU.

L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab: més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.

La societat civil palestina va fer, l’any 2005, una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Des d’aleshores, la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha estès arreu del món i ha aconseguit nombrosos suports: universitaris, científics, culturals, acadèmics, esportius, polítics, sindicals, entre d’altres.

A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, i demana als governs i institucions del món que deixin de col·laborar amb l’estat d’Israel fins que no respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional.

La visita d’Artur Mas a Israel implica, entre altres coses, donar suport a una ocupació militar il·legal i no escoltar el que està passant a nivell internacional: només a tall d’exemple, fa unes setmanes, la Unió Europea va declarar que no col·laborarà amb centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies de Cisjordània i Jerusalem Est. Davant d’això, el govern de la Generalitat de Catalunya signa acords de col·laboració amb la Universitat de Tel Aviv, institució que no és aliena al desenvolupament i manteniment del sistema de control, ocupació i fragmentació territorial a què està sotmesa la població palestina.

Quin model de país vol construir, Sr. Mas? Recorda que durant els darrers anys del règim d’apartheid de Sud-àfrica alguns governs occidentals es van significar pel seu suport al règim racista? No voldrà vostè, Sr. President, convertir Catalunya en un Estat còmplice de l’ocupació militar més antiga de la història contemporània recent, oi?

Lola Badenes

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »