La Llealtat Santsenca Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona
En esta oportunidad, analizaremos lo que pasó en realidad durante la noche del 9 al 10 de noviembre de 1938. Estos hechos se conocen aquí como La noche de los cristales rotos, pero la escritora y traductora Erica Fischer nos explicará porque seria más apropiado hablar de Reichspogromnacht (La noche de los pogromos del Reich).
A partir de aquí, Iris Hefets, psicoanalista y activista israelí residente en Berlín, examinará la relación que existe entre el pasado nazi de Alemania y su apoyo sin ambages al Estado sionista y genocida de Israel. Además explicará las razones de la represión feroz que ejerce contra el movimiento de solidaridad con Palestina, judíos antisionistas incluidos.
Después de las dos ponencias, dos talleres simultáneos nos darán la oportunidad de debatir los temas expuestos en grupos más pequeños.
Veremos también con el analista palestino Mohammed Ha Marsha cual es la situación en estos momentos en Palestina, y como las persecuciones de ayer contra los judíos se reproducen ahora con ataques genocidas en Gaza y la destrucción de pueblos y aldeas perpetradas por los colonos en Cisjordania.
Finalmente, expondremos los principios y líneas de acción principales de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts antes de concluir el acto con algunas canciones de resistencia que nos inspiran a seguir la larga y amarga lucha contra el fascismo y el genocidio.
Erica Fischer. Nacida en Inglaterra, creció en Austria y vive actualmente en Barcelona después de haber vivido treinta años en Berlín. Es escritora y traductora. Su narrativa documental Aimée & Jaguar (1994) fue traducida a unas 20 lenguas, incluida el castellano.
Iris Hefets. Nascida en Israel, abandonó el país en 2002 por motivos políticos. Es miembro de Jüdische Stimme (Voces judías por una paz justa en oriente próximo) y trabaja como psicoanalista en Berlín.
Mohammed Hamarsha. Residente en Barcelona, miembro de la Comunitat Palestina de Catalunya y del think tank palestino Al-Shabaka. Como periodista ha trabajado para diferentes medios y organizaciones internacionales y se ha especializado en temas de geopolítica tanto en Oriente medio como de América Latina.
——————————————————————————————————————
Presentación
Ponencias
¿Que pasó realmente en la noche del 9 al 10 de noviembre de 1938? Erica Fischer
Alemania: ¿Un proyecto nazi fallido o incompleto? Iris Hefets (en inglés con traducción simultánea en catalán)
Talleres de discusión y debate
Dos talleres simultáneos, uno con Erica, el otro con Iris para profundizar en los temas tratados en las ponencias.
Pausa café
Plenaria: ¿Y ahora qué?
Breve informe de cada taller
Palestina hoy Mohammed Hamarsha
Objetivos y demandas de ACJP
Cierre
Lectura de la declaración del Levantamiento del gueto de Varsovia
Música en directo: canciones de protesta tradicionales con Juny Siva
La Lleialtat Santsenca Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona
En aquesta oportunitat, analitzarem allò que va passar en realitat durant la nit del 9 al 10 de novembre de 1938. Aquests fets solen ser coneguts aquí com La nit dels vidres trencats, però l’escriptora i traductora Erica Fischer ens explicarà perquè seria més apropiat anomenar-los Reichspogromnacht (La nit dels pogroms del Reich).
A partir d’aquí, Iris Hefets, psicoanalista i activista israeliana resident a Berlín, examinarà la relació que existeix entre el passat nazi d’Alemanya i el seu suport sense ambages avui a l’Estat sionista/genocida d’Israel. A més, explicarà les raons de la repressió ferotge que exerceix contra el moviment de solidaritat amb Palestina, jueus antisionistes inclosos.
Després de les dues ponències, dos tallers simultanis ens oferiran l’oportunitat de debatre els temes exposats en grups més petits.
Veurem també, amb l’analista palestí Mohammed Ha Marsha, quina és la situació en aquests moments a Palestina, i com les persecucions d’ahir contra els jueus es reprodueixen ara amb els atacs genocidiaris a Gaza i la destrucció de pobles i aldees perpetrada pels colons a Cisjordània.
Finalment, exposarem els principis i les principals línies d’actuació de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins abans de concloure l’acte amb algunes cançons de resistència ens inspiraran a seguir la llarga i amarga lluita contra el feixisme i el genocidi.
Erica Fischer. Nascuda a Anglaterra, crescuda a Àustria, actualment viu a Barcelona després de 30 anys a Berlín. És escriptora i traductora. La seva narrativa documental Aimée & Jaguar (1994) s’ha traduït a uns 20 idiomes, incloent-hi el castellà.
Iris Hefets. Nascuda a Israel, el va abandonar el 2002 per motius polítics. Pertany a Jüdische Stimme (Veus Jueus per a una Pau Justa a l’Orient Pròxim) i treballa com a psicoanalista a Berlín.
Mohammed Hamarsha. Resident a Barcelona, membre de la Comunitat Palestina i del laboratori d’idees palestí Al-Shabaka. Com a periodista ha treballat amb diferents mitjans i organitzacions internacionals especialitzant-se en temes de geopolítica tant a l’Orient Mitjà com a Amèrica Llatina.
——————————————————————————————————————
Presentació
Ponències
Què hi va passar realment a la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 a Alemania? Erica Fischer
Alemània: Un projecte nazi fallit o incomplet? Iris Hefets (en anglès amb traducció simultània al català)
Tallers de discussió i debat
Dos tallers simultanis, un amb l’Erica, l’altre amb l’Iris, per aprofundir els temes tractats a les ponències.
Pausa cafè
Plenària: I ara què?
Breu informe de cada taller
Palestina avui Mohammed Hamarsha
Els objectius i demandes d’ACJP
Cloenda
Lectura de la declaració de l’aixecament del ghetto de Varsòvia
Música en directe: cançons protesta tradicionals amb Juny Siva
A la tardor de 2024, Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, amb el suport de SUDS i Servei Civil Internacional, vam organitzar dues jornades sobre la fundació d’un estat-nació “jueu” al cor del Màixriq i les seves conseqüències.
Ara volem posar els vídeos de les ponències a disposició de tothom qui vulgui comprendre millor el sionisme per tal de combatre’l millor.
Bloc 1:
Judaisme o sionisme? – Laurent Cohen, membre de Junts
L’inici del sionisme – Aritz Nafarroa, membre de Junts
Bloc 2:
Oposicions jueves al sionisme i afinitats del sionisme amb l’antisemitisme i l’extrema dreta – Brian Anglo, membre de Junts
Bloc 4:
L’Estat sionista: les seves estructures de poder i com desmantellar-les Itxaso Domínguez, de la Fundación Alternativas, i un membre israelià de Junts
Després d’haver bloquejat l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza durant 12 dies, d’haver tallat l’electricitat, necessària per a la producció d’aigua per la dessalinitzadora, condemnant així la població gazauí a la fam, i utilitzant aquesta com a arma de guerra, cosa que constitueix un crim contra la humanitat. Després d’haver expulsat 40.000 persones de Jenine i Tulkarem, en el que constitueix una neteja ètnica en tota regla, és a dir un altre crim contra la humanitat, l’Estat sionista torna a bombardejar Gaza i mata 400 persones en una nit, culpant Hamàs de no haver respectat l’acord subscrit a finals de gener.
Alhora, Netanyahu, cada vegada més qüestionat en el seu propi camp, destitueix el cap del ShinBet, per “falta de confiança” ja que aquest l’estava investigant per corrupció. Encara es pot atorgar la menor credibilitat a aquest govern genocida? On són els governs de la Unió Europea tan diligents a l’hora de condemnar Rússia per la seva invasió injustificada d’Ucraïna? Per què no comencen posant fi a l’acord preferencial amb Israel? Per què el govern espanyol no posa fi d’una vegada a la compravenda d’armes amb Israel? N’hi ha prou ja de paraules buides. Volem actes.
Junts – Associació Catalana de Jueus i Palestins condemna la violació de la treva per part d’Israel i insta les institucions catalanes, espanyoles i europees a exercir tota la pressió necessària per a un alto el foc permanent, la represa de l’ajuda humanitària i que es prenguin totes les mesures per a un reglament just i durador, així com perquè Israel sigui qui pagui la reconstrucció de Gaza.
Després que Israel hagi destruït l’últim hospital del Nord de la Franja de Gaza emportant-se tots els homes més grans de 15 anys. Després de més de 14 mesos de destrucció sistemàtica d’edificis, d’infraestructures, de tots els hospitals i escoles de Gaza. Després de bombardejos sobre la població civil que han deixat 46.000 víctimes comptabilitzades, però que segurament són moltíssimes més, sense comptar les mortes a causa de la gana, del fred, de la manca de medicaments, de l’aigua insalubre. Després dels assassinats de personal sanitari i periodistes perquè no quedi ningú per guarir o donar testimoni. Després de fer tota la població col·lectivament responsable de l’atac del 7/10/23, en paraules dels dirigents de l’Estat sionista. Després de tot això cap persona mitjanament informada i de bona fe no pot negar que aquests fets constitueixen un crim de genocidi contra la població palestina en conjunt. Quan els dirigents israelians es van presentar a l’ONU amb la infame estrella groga a la solapa fent-se passar per les eternes víctimes del genocidi nazi, intentant justificar així el seu “dret a defensar-se”, que en realitat significa massacrar indiscriminadament civils palestins, assistim a un grotesc exercici de manipulació de la memòria històrica del genocidi nazi perpetrat contra els jueus europeus. Alguns membres de Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, tenim familiars que van morir en aquesta operació d’extermini, d’altres volem honorar la memòria de totes aquestes víctimes, així com la de les víctimes palestines. Això no obstant, tenim clar que la lliçó que cal treure de la història no és reivindicar un exclusivisme del patiment o, pitjor encara, omplir-se d’un esperit de venjança assedegat de sang com el dels dirigents sionistes. La lliçó és: “Mai més per a ningú”.
Els nazis van començar matant els seus oponents polítics, en particular comunistes, molts d’ells jueus, en el context del triomf de la revolució soviètica i del temor a la seva victòria en altres països. Van continuar amb els malalts mentals, les persones amb “discapacitats”, els testimonis de Jehovà, els gitanos, els homosexuals, els eslaus, i l’anomenada “solució final”, l’eliminació física de totes les persones jueves. Tanmateix, el sionisme no va fer gran cosa per lluitar contra els nazis: és més, van negociar amb ells un acord, anomenat Haavara, o transferència, perquè alguns jueus alemanys poguessin emigrar a Palestina a canvi d’obrir un mercat a Palestina per als béns alemanys, cosa que a la pràctica va trencar el boicot dels sindicats dels EUA contra Alemanya. L’acord es va aplicar del 1933 al 1939 i va representar una aportació de 35 milions de dòlars de l’època.
Ben Gurión, peça clau en la fundació de l’Estat d’Israel, va dir que si pogués salvar tots els nens jueus alemanys a condició que anessin a Anglaterra o només a la meitat si anessin a Palestina, preferia aquesta segona opció. I quan van arribar alguns supervivents del genocidi a Palestina, els van menysprear dient que no havien lluitat contra la seva aniquilació, cosa que desmenteixen els aixecaments dels guetos de Vílnius i Varsòvia. Va ser només entrant a la dècada dels 1970 que Israel va entendre que podia utilitzar políticament la memòria de l’Holocaust per a les seves pròpies finalitats.
Tot i això, la qüestió que se’ns planteja avui, en vigílies de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz el 27 de gener de 1945, és la següent: Quin sentit té aquesta commemoració si no es pot aprofitar per denunciar el genocidi que està duent a terme Israel contra el poble palestí, justament en nom del genocidi que es vol commemorar?
Quin sentit té si no es pot denunciar la repressió i la persecució de què són objecte els activistes del moviment de solidaritat amb Palestina? Malauradament, molts governs, inclosos els de l’Estat Espanyol i la ciutat de Barcelona, han adoptat una definició de l’antisemitisme que inclou les crítiques a Israel. Equiparar l’antisionisme -una posició política legitima, que també existeix entre jueus- amb l’antisemitisme -el racisme contra els jueus, condemnable com qualsevol altre racisme-, lluny de protegir les persones jueves, crea una confusió que les perjudica. Per a nosaltres és molt important distingir entre una religió i cultura mil·lenàries, el judaisme, i un moviment polític nacionalista, supremacista i colonialista, el sionisme. Junts està amb les persones injustament perseguides i enjudiciades sobre la base d’aquesta definició i rebutja l’estratègia perseguida pel sionisme de desqualificar qualsevol crítica a la política israeliana amb la falsa acusació d’antisemitisme.
En aquestes condicions, Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins es nega a participar a les commemoracions sinistres i instrumentalitzades organitzades per la hipocresia institucional europea. Per exemple, la protagonitzada per Katharina von Schnurbein, coordinadora de la Comissió Europea de la lluita contra l’antisemitisme i la promoció de la vida jueva, que el 21 d’aquest mes es trobarà amb grups sionistes en aquella oportunitat, sense comptar amb els grups antisionistes de European Jews for Palestine. En canvi, convoquem pel 27 de gener a les 19h00 una concentració a la plaça Sant Jaume amb el lema: “Prou Genocidi: Mai més per a ningú!”
En nom de la dignitat dels nostres morts, palestins i jueus, sense cap distinció, Junts manifesta la seva total solidaritat amb el poble palestí en la lluita per l’alliberament.
MAI MÉS PER A NINGÚ!
Barcelona, 10 de gener de 2025
MAI MÉS PER A NINGÚ
لا مرة ثانية لأحد بعد ان دمرت إسرائيل آخر مستشفى في شمال غزة، و اعتقلت جميع الرجال ما فوق ١٥ عاما، و بعد ١٤ شهرا من القصف المتواصل و تحطيم المنازل و البنية التحتية لجميع المستشفيات و المدارس في غزة. و بعد قصف المدنيين و قتل ٤٦٠٠٠ شخصا و ربما العدد ان يكون أكثر بكثير، هذا عدا عن ضحايا الجوع و البرد و عدم توفر الأدوية و الماء الصالح للشرب. و بعد أن قتلوا الكوادر الصحية و الصحفيين لكي لا يكون هناك من يعالج المرضى أو شاهدين على الجرائم. و بعد أن اعتبروا أن جميع الشعب الفلسطيني هو المسؤول عن مشهد يوم ٧ أكتوبر ٢٠٢٣ و ذلك حسب ما عبّر عنه المسؤولين في الكيان الصهيوني. و بعد كل ذلك ليس هناك أحدا من لا يعتبر هذا و انه إبادة جماعية للشعب الفلسطيني اجمعه.
عندما حضر المسؤولين الإسرائيليين في جلسة الأمم المتحدة و يعرضون “النجمة الصفراء” على لباسهم و كأنهم ضحايا النازيين و بهذا يبرروا “حقهم بالدفاع عن النفس”، و هو في الحقيقة لإبادة المدنيين الفلسطينين، وهذا يمثل تحريفا لتاريخ ضحايا النازية اليهود في أوروبا. بعض أعضاء جمعيتنا “جمعية اليهود و الفلسطينيين في كتالونيا” لنا أهل ضحايا للنازية، و بعضهم نريد أن نقدم تكريما لجميع الضحايا و أيضا للضحايا الفلسطينين. و انه واضح لنا أن الدرس من هذا التاريخ ليس احتكار المعاناة أو النداء إلى روح الثأر و العطش لهدر الدماء كما يطالبون له الحكام الصهيونيون. الدرس سيكون ” لا مرة ثانية لأحد “.
النازيون بدأو بقتل المعارضين السياسيين، و خاصة الشيوعيين، و كثيرا من الشيوعيين كانو من اليهود، و ذلك بعد انتصار الثورة الروسية، خوفا من انتشارها في دول اخرى. و أيضا بدأو بقتل ذوي الأمراض النفسية ، و المعاقين و النّوَر ، و المثليين، و العبيد و ما كانوا يسمونه الحل النهائي للقضاء على اليهود. و لكن الصهيونيون لم يفعلوا أي شيء ضد النازيين، بل تفاوضوا معهم و عقدوا اتفاقية هافارا “HAVARA ” أو اتفاقية الترحيل، للسماح لليهود الألمان السفر إلى فلسطين و بالمقابل فتح السوق التجارية بين ألمانيا و فلسطين و بهذه الطريقة كسر المقاطعة المفروضة بين النقابات الأمريكية و المانيا. و هذه الاتفاقية طُبّقت مل بين سنة ١٩٢٣ و سنة ١٩٣٩ و هذا ما سمح لألمانيا دخل مبلغه ٣٥ مليون دولار من تلك الفترة.
بن غوريون، عامل مهم في قيام إسرائيل، قال انه لو كان عنده الخيار بين إنقاذ جميع الأطفال اليهود الألمانيين بترحيلهم الى بريطانيا أو إنقاذ نصفهم فقط و ترحيلهم الى فلسطين، فإنه يفضل الخيار الثاني. و عندما وصلوا أول اليهود المدنيين الى فلسطين، فقد انتقدوهم لأنهم لم يحاربوا ضد النازيين و هذا ما يُكذّب أسطورة الثورة في غيتو “Gueto” مدينة فيلنا و مدينة وارسو . فقط عند بداية سنوات السبعينات ١٩٧٠ بدأت إسرائيل استخدام سياسيا ذكرى المحرقة لمصلحتها الخاصة.
و السؤال المطروح الآن، عند أحياء الذكرى 80 لإزالة معسكر الابادة Auschwitz يوم ٢٧ يناير/ كانون الثاني سنة ١٩٤٥ السؤال هو : ما معنى أحياء هذه الذكرى اذا لم يكن هناك القدرة على أن نحتج على الإبادة الجماعية التي تقوم بها إسرائيل ضد الشعب الفلسطيني و خاصة بإسم الإبادة الجماعية التي نقوم باحيائها الآن؟
ما معنى اذا لم نستطيع أن نحتج على قمع و ملاحقة نشطاء حركات التضامن مع فلسطين؟ للأسف كثير من الحكومات من بينهم الحكومة الاسبانية و بلدية برشلونة يعتقدون أن انتقاد إسرائيل كأنه معاداة السامية. و ان انتقاد الصهيونية ( و هو موقف سياسي قانوني و شرعي، و يوجد بين نفس اليهود) يعادلوه مع معادات السامية( و هي حركة عنصريةضد اليهود، مُستَنكرة مثل اي حركة عنصرية أخرى) و معادلة تلك الحركتين لا يفيد الأشخاص اليهود بل يسبب الارتباك و الضرر. نحن نميز بين اليهودية و هي ديانة و ثقافة عريقة و بين الصهيونية و هي حركة سياسية عنصرية و استعمارية. JUNTS منظمتنا تؤيد الأشخاص الملاحقة و المحكومة ظُلما حسب هذا التعريف و ترفض الاستراتيجية الصهيونية التي تندد بأي انتقاد للسياسة الإسرائيلية بحجة معاداة السامية.
في هذه الظروف “جمعية اليهود و الفلسطينيين في كتالونيا ” JUNTS نرفض المشاركة في إحياء هذه الذكرى المستعملة نفاقا من طرف المؤسسات الرسمية الأوروبية. على سبيل المثال ما صرحت به Katharina Von Schnurbein “منسقة مكافحة ضد السامية” حيث انها سوف تجتمع يوم ٢١ من شهر يناير الجاري مع مجموعة صهيونية بدون حضور المجموعة ضد الصهيونية “اليهود الاوروبيين مع فلسطين “ European Jews for Palestine”. نحن سوف نقوم بوقفة احتجاج يوم الاثنين القادم ٢٧ يناير ٢٠٢٥ الساعة السابعة مساء 19h في ساحة سانت جاوما في برشلونة. Plaça Sant Jaume, Barcelona. و تحت الشعار: كفاية من الإبادة الجماعية: ” لا مرة ثانية لأحد “
برشلونة ١٠ يناير / كانون الثاني ٢٠٢٥
MAI MÉS PER A NINGÚ
Después de que Israel haya destruido el último hospital del Norte de la Franja de Gaza llevándose a todos los hombres mayores de 15 años. Después de más de 14 meses de destrucción sistemática de edificios, de infraestructuras, de todos los hospitales y escuelas de Gaza. Después de bombardeos sobre la población civil que han dejado 46.000 víctimas contabilizadas, pero que seguramente son muchísimas más, sin contar las muertas a causa del hambre, del frio, de la falta de medicamentos, del agua insalubre. Después de los asesinatos de personal sanitario y periodistas para que no quede nadie para curar o dar testimonio. Después de hacer toda la población colectivamente responsable del ataque del 7/10/23 en palabras de los dirigentes del Estado sionista. Después de todo esto ninguna persona medianamente informada y de buena fe puede negar que estos hechos constituyen un crimen de genocidio contra la población palestina en su conjunto.
Cuando los dirigentes israelíes se presentaron en la ONU con la infame estrella amarilla en la solapa haciéndose pasar por las eternas víctimas del genocidio nazi, intentando justificar así su “derecho a defenderse”, que en realidad significa masacrar indiscriminadamente a civiles palestinos, asistimos a un grotesco ejercicio de manipulación de la memoria histórica del genocidio nazi perpetrado contra los judíos europeos. Algunos de los miembros de Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, tenemos familiares que perecieron en esa operación de exterminio, otros queremos honrar la memoria de todas esas víctimas, así como la de las victimas palestinas. No obstante, tenemos muy claro que la lección a sacar de la historia no es la de reivindicar un exclusivismo del sufrimiento o, peor aún, llenarse de un espíritu de venganza sediento de sangre como el de los dirigentes sionistas. La lección es: “Nunca más para nadie”.
Los nazis empezaron matando a sus oponentes políticos, en particular comunistas, muchos de ellos judíos, en el contexto del triunfo de la revolución soviética y del temor a su victoria en otros países. Siguieron con los enfermos mentales, las personas con “discapacidades”, los testigos de Jehová, los gitanos, los homosexuales, los eslavos, y la llamada “solución final”, la eliminación física de todas las personas judías. Sin embargo, el sionismo no hizo gran cosa para luchar contra los nazis: es más, negociaron con ellos un acuerdo, llamado Haavara, o transferencia, para que algunos judíos alemanes pudieran emigrar a Palestina a cambio de abrir un mercado en Palestina para los bienes alemanes, lo que en la práctica rompió el boicot de los sindicatos de EEUU contra Alemania. El acuerdo se aplicó de 1933 a 1939 y representó un aporte de 35 millones de dólares de la época.
Ben Gurión, pieza clave en la fundación del Estado de Israel, dijo que si pudiera salvar a todos los niños judíos alemanes a condición de que fueran a Inglaterra o solo a la mitad si fueran a Palestina, prefería esta segunda opción. Y cuando llegaron algunos supervivientes del genocidio a Palestina, los despreciaron diciendo que no habían luchado contra su aniquilación, lo que desmienten los levantamientos de los guetos de Vilna y Varsovia. Fue solo entrando en la década de los 1970 que Israel entendió que podía utilizar políticamente la memoria del Holocausto para sus propios fines. Sin embargo, la cuestión que se nos plantea hoy, en vísperas de la conmemoración del 80 aniversario de la liberación del campo de exterminio de Auschwitz el 27 de enero de 1945, es la siguiente: ¿Qué sentido tiene dicha conmemoración si no se puede aprovecharla para denunciar el genocidio que está llevando a cabo Israel contra el pueblo palestino, justamente en nombre del genocidio que se pretende conmemorar?
¿Qué sentido tiene si no se puede denunciar la represión y persecución de la que son objeto los activistas del movimiento de solidaridad con Palestina? Desgraciadamente, muchos gobiernos, incluidos los del Estado Español y la ciudad de Barcelona, han adoptado una definición del antisemitismo que incluye las críticas a Israel. Equiparar el antisionismo –una posición política legitima, que también existe entre judíos- con el antisemitismo -el racismo contra los judíos, condenable como cualquier otro racismo-, lejos de proteger a las personas judías, crea una confusión que las perjudica. Para nosotros es muy importante distinguir entre una religión y cultura milenarias, el judaísmo, y un movimiento político nacionalista, supremacista y colonialista, el sionismo. Junts está con las personas injustamente perseguidas y enjuiciadas en base a esta definición y rechaza la estrategia perseguida por el sionismo de descalificar cualquier crítica a la política israelí con la falsa acusación de antisemitismo.
En estas condiciones, Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins se niega a participar en las conmemoraciones siniestras e instrumentalizadas organizadas por la hipocresía institucional europea. Por ejemplo, la protagonizada por Katharina von Schnurbein, coordinadora de la Comisión Europea de la lucha contra el antisemitismo y el fomento de la vida judía, que el 21 de este mes se encontrará con grupos sionistas en aquella oportunidad, sin contar con los grupos antisionistas de European Jews for Palestine. En cambio, convocamos para el 27 de enero a las 19h00 una concentración en la plaça Sant Jaume con el lema: “Prou Genocidi: Mai més per a ningú!”
En nombre de la dignidad de nuestros muertos, palestinos y judíos, sin ninguna distinción, Junts manifiesta su total solidaridad con el pueblo palestino en su lucha por la liberación.
¡NUNCA MÁS PARA NADIE!
Barcelona, 10 de enero de 2025
NEVER AGAIN FOR ANYONE
After Israel has destroyed the last hospital in the North of the Gaza Strip, carrying off all the men over 15. After more than 14 months of the systematic destruction of buildings, infrastructure, hospitals and schools in Gaza. After massive bombing of the civilian population that has caused 46,000 officially recorded deaths and no doubt many more not yet accounted for, not to mention those killed through starvation, cold, lack of medicines and unsafe water. After the murder of health workers and journalists so there is no one left to heal or bear witness. After holding the entire population collectively responsible for the attack of 10/7/23 as leaders of the Zionist State would have it. After all this, no-one who is reasonably well informed can deny in good faith that these events constitute a crime of genocide against the Palestinian people as a whole.
When Israeli leaders showed up at the UN with the infamous yellow star on their lapels, posing as the eternal victims of the Nazi genocide, trying thereby to justify their “right to self-defence” -which in reality means indiscriminately massacring Palestinian civilians- what we saw was the grotesque manipulation of the historical memory of the Nazi genocide perpetrated against European Jews. Some members of Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, had relatives who perished in the extermination, others want to honor the memory of all those victims, as well as that of the Palestinian victims. However, we are very clear that the lesson to be drawn from history is not to demand an exclusivity of suffering or, even worse, to be filled with the spirit of bloodthirsty revenge like that of the Zionist leaders. The lesson is: “Never again for anyone.”
The Nazis began by murdering their political opponents, particularly communists, many of them Jews, in a context marked by the victory of the Soviet revolution and the fear that it might triumph in other countries. They continued with the mentally ill, Jehovah’s Witnesses, the Roma people, homosexuals, Slavs, and the so-called “final solution”, the physical elimination of all Jewish people. However, Zionism did not do much to fight the Nazis: in fact, they struck a deal with them, known as Haavara, or transfer, enabling some German Jews to emigrate to Palestine in exchange for opening up a market in Palestine for German goods, which in practice broke the boycott of Germany put in place by certain trade unions in the United States. The agreement ran from 1933 to 1939 and was worth 35 million dollars to Germany.
Ben Gurion, a key player in the founding of the State of Israel, said that if he could save all the German Jewish children on condition they went to England, but only half if they went to Palestine, he preferred the second option. And when some survivors of the genocide arrived in Palestine, they were looked down upon and told they hadn’t fought against their annihilation, an allegation belied by the Vilnius and Warsaw ghetto uprisings. It was only in the early 1970s that Israel realised that it could make political use of the memory of the Holocaust for its own ends.
The question we are faced with today, on the eve of the commemoration of the liberation of the Auschwitz extermination camp on 7 January 1945, is this: What sense does this commemoration make if it cannot be used to denounce the genocide that Israel is carrying out against the Palestinian people, precisely in the name of the genocide that it is supposed to commemorate? What is the point if you can’t denounce the repression and persecution to which activists of the Palestine solidarity movement are being subjected? Unfortunately, many governments, including those of Spain and Barcelona, have adopted a definition of antisemitism that includes criticism of Israel. Equating antizionism – a legitimate political position, which also exists among Jews – with antisemitism – racism against Jews, to be condemned like any other form of racism – far from protecting Jewish people, creates confusion that only harms them. For us, it is very important to distinguish between a religion and culture going back thousands of years, namely Judaism, and on the other hand a nationalist, supremacist and colonial political movement, namely Zionism. In Junts, we stand with all those unjustly persecuted and prosecuted on the basis of such a definition and repudiate the strategy pursued by Zionism of dismissing any criticism of Israeli policy with the false accusation of anti-Semitism.
In this context, we in Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, refuse to participate in the sinister and weaponised commemorations organised by hypocritical European institutions. For example, the one convened by Katharina von Schnurbein, the European Commission Coordinator on combating antisemitism and fostering Jewish life, who on the 21st of this month held a meeting with Zionist groups, but refused to meet with the antizionists of European Jews for Palestine. Instead, we call for a rally at 7pm on 27 January in Plaça Sant Jaume, Barcelona, with the motto: Prou Genocidi! Mai més per a ningú! No more genocide! Never again for anyone!
In the name of the dignity of our dead, both Palestinians and Jews, without distinction, the members of Junts express our complete solidarity with the Palestinian people in their struggle for liberation.
Desde octubre de 2023, judíos de toda Europa han participado en el movimiento mundial de protesta contra el ataque genocida de Israel contra Gaza. Bajo lemas como «No en mi nombre» y «Nunca más es ahora», la participación judía en el movimiento ha enviado un fuerte mensaje de que un número creciente de judíos rechaza los crímenes de Israel contra el pueblo palestino y la ideología de supremacía judía del Estado sionista. A pesar de la brutalidad del genocidio infligido en Gaza, la mayoría de las organizaciones judías establecidas en Europa siguen apoyando acríticamente al Estado de Israel, haciéndose cómplices de las atrocidades de Israel. Estas organizaciones europeas, al igual que el propio Israel, afirman hablar en nombre de todos los judíos, implicando de hecho a los europeos judíos en las acciones de Israel, al tiempo que ignoran y silencian la creciente disidencia dentro de la comunidad judía. En respuesta a esta situación, hemos sentido la necesidad de organizarnos colectivamente como judíos para expresar nuestra oposición al genocidio y a los 76 años de limpieza étnica, ocupación y apartheid de Israel en Palestina. Judíos Europeos por Palestina está formado por numerosos colectivos judíos con sede en varios países europeos, que representan diversos orígenes, tradiciones y perspectivas judías. Representamos no sólo una voz política, sino también un movimiento judío en desarrollo en Europa, basado en la justicia y la igualdad para todos. Reivindicamos nuestra identidad judía distanciándonos del Estado de Israel y de toda forma de política supremacista y colonial. Consideramos que el antisemitismo es un peligro real y creciente: lo combatimos dondequiera y en cualquier forma que aparezca. Condenamos la cínica fusión de antisionismo y antisemitismo. Rechazamos la militarización del antisemitismo mediante el uso generalizado de la definición de trabajo de la Alianza Internacional para la Memoria del Holocausto (IHRA), que pretende silenciar las críticas a Israel. Consideramos que la crueldad de la actual opresión de Israel sobre el pueblo palestino es un factor importante que contribuye perversamente al sentimiento antijudío. La seguridad de los judíos de todo el mundo se ve amenazada por la existencia de Israel como etnocracia judía. Nuestra lucha está profundamente interconectada con la lucha contra la islamofobia y todas las formas de racismo, discriminación y opresión, y la mejor forma de enraizarla es en un amplio movimiento antirracista. Para ello es necesario desvincular el judaísmo de la doctrina colonial del sionismo y comprometerse con la igualdad de derechos para todos en la Palestina histórica, desde el río hasta el mar. Nos solidarizamos plena e inequívocamente con el pueblo palestino y su lucha por la autodeterminación.