Mai més per a ningú

[اللغة العربية] [castellano] [english]

MAI MÉS PER A NINGÚ

Després que Israel hagi destruït l’últim hospital del Nord de la Franja de Gaza emportant-se tots els homes més grans de 15 anys. Després de més de 14 mesos de destrucció sistemàtica d’edificis, d’infraestructures, de tots els hospitals i escoles de Gaza. Després de bombardejos sobre la població civil que han deixat 46.000 víctimes comptabilitzades, però que segurament són moltíssimes més, sense comptar les mortes a causa de la gana, del fred, de la manca de medicaments, de l’aigua insalubre. Després dels assassinats de personal sanitari i periodistes perquè no quedi ningú per guarir o donar testimoni. Després de fer tota la població col·lectivament responsable de l’atac del 7/10/23, en paraules dels dirigents de l’Estat sionista. Després de tot això cap persona mitjanament informada i de bona fe no pot negar que aquests fets constitueixen un crim de genocidi contra la població palestina en conjunt.
Quan els dirigents israelians es van presentar a l’ONU amb la infame estrella groga a la solapa fent-se passar per les eternes víctimes del genocidi nazi, intentant justificar així el seu “dret a defensar-se”, que en realitat significa massacrar indiscriminadament civils palestins, assistim a un grotesc exercici de manipulació de la memòria històrica del genocidi nazi perpetrat contra els jueus europeus. Alguns membres de Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, tenim familiars que van morir en aquesta operació d’extermini, d’altres volem honorar la memòria de totes aquestes víctimes, així com la de les víctimes palestines. Això no obstant, tenim clar que la lliçó que cal treure de la història no és reivindicar un exclusivisme del patiment o, pitjor encara, omplir-se d’un esperit de venjança assedegat de sang com el dels dirigents sionistes. La lliçó és: “Mai més per a ningú”.

Els nazis van començar matant els seus oponents polítics, en particular comunistes, molts d’ells jueus, en el context del triomf de la revolució soviètica i del temor a la seva victòria en altres països. Van continuar amb els malalts mentals, les persones amb “discapacitats”, els testimonis de Jehovà, els gitanos, els homosexuals, els eslaus, i l’anomenada “solució final”, l’eliminació física de totes les persones jueves. Tanmateix, el sionisme no va fer gran cosa per lluitar contra els nazis: és més, van negociar amb ells un acord, anomenat Haavara, o transferència, perquè alguns jueus alemanys poguessin emigrar a Palestina a canvi d’obrir un mercat a Palestina per als béns alemanys, cosa que a la pràctica va trencar el boicot dels sindicats dels EUA contra Alemanya. L’acord es va aplicar del 1933 al 1939 i va representar una aportació de 35 milions de dòlars de l’època.

Ben Gurión, peça clau en la fundació de l’Estat d’Israel, va dir que si pogués salvar tots els nens jueus alemanys a condició que anessin a Anglaterra o només a la meitat si anessin a Palestina, preferia aquesta segona opció. I quan van arribar alguns supervivents del genocidi a Palestina, els van menysprear dient que no havien lluitat contra la seva aniquilació, cosa que desmenteixen els aixecaments dels guetos de Vílnius i Varsòvia. Va ser només entrant a la dècada dels 1970 que Israel va entendre que podia utilitzar políticament la memòria de l’Holocaust per a les seves pròpies finalitats.

Tot i això, la qüestió que se’ns planteja avui, en vigílies de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz el 27 de gener de 1945, és la següent: Quin sentit té aquesta commemoració si no es pot aprofitar per denunciar el genocidi que està duent a terme Israel contra el poble palestí, justament en nom del genocidi que es vol commemorar?

Quin sentit té si no es pot denunciar la repressió i la persecució de què són objecte els activistes del moviment de solidaritat amb Palestina? Malauradament, molts governs, inclosos els de l’Estat Espanyol i la ciutat de Barcelona, han adoptat una definició de l’antisemitisme que inclou les crítiques a Israel. Equiparar l’antisionisme -una posició política legitima, que també existeix entre jueus- amb l’antisemitisme -el racisme contra els jueus, condemnable com qualsevol altre racisme-, lluny de protegir les persones jueves, crea una confusió que les perjudica. Per a nosaltres és molt important distingir entre una religió i cultura mil·lenàries, el judaisme, i un moviment polític nacionalista, supremacista i colonialista, el sionisme. Junts està amb les persones injustament perseguides i enjudiciades sobre la base d’aquesta definició i rebutja l’estratègia perseguida pel sionisme de desqualificar qualsevol crítica a la política israeliana amb la falsa acusació d’antisemitisme.

En aquestes condicions, Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins es nega a participar a les commemoracions sinistres i instrumentalitzades organitzades per la hipocresia institucional europea. Per exemple, la protagonitzada per Katharina von Schnurbein, coordinadora de la Comissió Europea de la lluita contra l’antisemitisme i la promoció de la vida jueva, que el 21 d’aquest mes es trobarà amb grups sionistes en aquella oportunitat, sense comptar amb els grups antisionistes de European Jews for Palestine. En canvi, convoquem pel 27 de gener a les 19h00 una concentració a la plaça Sant Jaume amb el lema: “Prou Genocidi: Mai més per a ningú!”

En nom de la dignitat dels nostres morts, palestins i jueus, sense cap distinció, Junts manifesta la seva total solidaritat amb el poble palestí en la lluita per l’alliberament.


MAI MÉS PER A NINGÚ!


Barcelona, 10 de gener de 2025


MAI MÉS PER A NINGÚ

لا مرة ثانية لأحد
بعد ان دمرت إسرائيل آخر مستشفى في شمال غزة، و اعتقلت جميع الرجال ما فوق ١٥ عاما، و بعد ١٤ شهرا من القصف المتواصل و تحطيم المنازل و البنية التحتية لجميع المستشفيات و المدارس في غزة. و بعد قصف المدنيين و قتل ٤٦٠٠٠ شخصا و ربما العدد ان يكون أكثر بكثير، هذا عدا عن ضحايا الجوع و البرد و عدم توفر الأدوية و الماء الصالح للشرب.
و بعد أن قتلوا الكوادر الصحية و الصحفيين لكي لا يكون هناك من يعالج المرضى أو شاهدين على الجرائم. و بعد أن اعتبروا أن جميع الشعب الفلسطيني هو المسؤول عن مشهد يوم ٧ أكتوبر ٢٠٢٣ و ذلك حسب ما عبّر عنه المسؤولين في الكيان الصهيوني. و بعد كل ذلك ليس هناك أحدا من لا يعتبر هذا و انه إبادة جماعية للشعب الفلسطيني اجمعه.

عندما حضر المسؤولين الإسرائيليين في جلسة الأمم المتحدة و يعرضون “النجمة الصفراء” على لباسهم و كأنهم ضحايا النازيين و بهذا يبرروا “حقهم بالدفاع عن النفس”، و هو في الحقيقة لإبادة المدنيين الفلسطينين، وهذا يمثل تحريفا لتاريخ ضحايا النازية اليهود في أوروبا. بعض أعضاء جمعيتنا “جمعية اليهود و الفلسطينيين في كتالونيا” لنا أهل ضحايا للنازية، و بعضهم نريد أن نقدم تكريما لجميع الضحايا و أيضا للضحايا الفلسطينين. و انه واضح لنا أن الدرس من هذا التاريخ ليس احتكار المعاناة أو النداء إلى روح الثأر و العطش لهدر الدماء كما يطالبون له الحكام الصهيونيون. الدرس سيكون ” لا مرة ثانية لأحد “.

النازيون بدأو بقتل المعارضين السياسيين، و خاصة الشيوعيين، و كثيرا من الشيوعيين كانو من اليهود، و ذلك بعد انتصار الثورة الروسية، خوفا من انتشارها في دول اخرى. و أيضا بدأو بقتل ذوي الأمراض النفسية ، و المعاقين و النّوَر ، و المثليين، و العبيد و ما كانوا يسمونه الحل النهائي للقضاء على اليهود. و لكن الصهيونيون لم يفعلوا أي شيء ضد النازيين، بل تفاوضوا معهم و عقدوا اتفاقية هافارا “HAVARA ” أو اتفاقية الترحيل، للسماح لليهود الألمان السفر إلى فلسطين و بالمقابل فتح السوق التجارية بين ألمانيا و فلسطين و بهذه الطريقة كسر المقاطعة المفروضة بين النقابات الأمريكية و المانيا. و هذه الاتفاقية طُبّقت مل بين سنة ١٩٢٣ و سنة ١٩٣٩ و هذا ما سمح لألمانيا دخل مبلغه ٣٥ مليون دولار من تلك الفترة.

بن غوريون، عامل مهم في قيام إسرائيل، قال انه لو كان عنده الخيار بين إنقاذ جميع الأطفال اليهود الألمانيين بترحيلهم الى بريطانيا أو إنقاذ نصفهم فقط و ترحيلهم الى فلسطين، فإنه يفضل الخيار الثاني. و عندما وصلوا أول اليهود المدنيين الى فلسطين، فقد انتقدوهم لأنهم لم يحاربوا ضد النازيين و هذا ما يُكذّب أسطورة الثورة في غيتو “Gueto” مدينة فيلنا و مدينة وارسو . فقط عند بداية سنوات السبعينات ١٩٧٠ بدأت إسرائيل استخدام سياسيا ذكرى المحرقة لمصلحتها الخاصة.

و السؤال المطروح الآن، عند أحياء الذكرى 80 لإزالة معسكر الابادة Auschwitz يوم ٢٧ يناير/ كانون الثاني سنة ١٩٤٥ السؤال هو : ما معنى أحياء هذه الذكرى اذا لم يكن هناك القدرة على أن نحتج على الإبادة الجماعية التي تقوم بها إسرائيل ضد الشعب الفلسطيني و خاصة بإسم الإبادة الجماعية التي نقوم باحيائها الآن؟

ما معنى اذا لم نستطيع أن نحتج على قمع و ملاحقة نشطاء حركات التضامن مع فلسطين؟ للأسف كثير من الحكومات من بينهم الحكومة الاسبانية و بلدية برشلونة يعتقدون أن انتقاد إسرائيل كأنه معاداة السامية. و ان انتقاد الصهيونية ( و هو موقف سياسي قانوني و شرعي، و يوجد بين نفس اليهود) يعادلوه مع معادات السامية( و هي حركة عنصريةضد اليهود، مُستَنكرة مثل اي حركة عنصرية أخرى) و معادلة تلك الحركتين لا يفيد الأشخاص اليهود بل يسبب الارتباك و الضرر. نحن نميز بين اليهودية و هي ديانة و ثقافة عريقة و بين الصهيونية و هي حركة سياسية عنصرية و استعمارية. JUNTS منظمتنا تؤيد الأشخاص الملاحقة و المحكومة ظُلما حسب هذا التعريف و ترفض الاستراتيجية الصهيونية التي تندد بأي انتقاد للسياسة الإسرائيلية بحجة معاداة السامية.

في هذه الظروف “جمعية اليهود و الفلسطينيين في كتالونيا ” JUNTS نرفض المشاركة في إحياء هذه الذكرى المستعملة نفاقا من طرف المؤسسات الرسمية الأوروبية. على سبيل المثال ما صرحت به
Katharina Von Schnurbein
“منسقة مكافحة ضد السامية” حيث انها سوف تجتمع يوم ٢١ من شهر يناير الجاري مع مجموعة صهيونية بدون حضور المجموعة ضد الصهيونية “اليهود الاوروبيين مع فلسطين “
European Jews for Palestine”.
نحن سوف نقوم بوقفة احتجاج يوم الاثنين القادم ٢٧ يناير ٢٠٢٥ الساعة السابعة مساء 19h في ساحة سانت جاوما في برشلونة.
Plaça Sant Jaume, Barcelona.
و تحت الشعار: كفاية من الإبادة الجماعية:
لا مرة ثانية لأحد

برشلونة ١٠ يناير / كانون الثاني ٢٠٢٥


MAI MÉS PER A NINGÚ

Después de que Israel haya destruido el último hospital del Norte de la Franja de Gaza llevándose a todos los hombres mayores de 15 años. Después de más de 14 meses de destrucción sistemática de edificios, de infraestructuras, de todos los hospitales y escuelas de Gaza. Después de bombardeos sobre la población civil que han dejado 46.000 víctimas contabilizadas, pero que seguramente son muchísimas más, sin contar las muertas a causa del hambre, del frio, de la falta de medicamentos, del agua insalubre. Después de los asesinatos de personal sanitario y periodistas para que no quede nadie para curar o dar testimonio. Después de hacer toda la población colectivamente responsable del ataque del 7/10/23 en palabras de los dirigentes del Estado sionista. Después de todo esto ninguna persona medianamente informada y de buena fe puede negar que estos hechos constituyen un crimen de genocidio contra la población palestina en su conjunto.

Cuando los dirigentes israelíes se presentaron en la ONU con la infame estrella amarilla en la solapa haciéndose pasar por las eternas víctimas del genocidio nazi, intentando justificar así su “derecho a defenderse”, que en realidad significa masacrar indiscriminadamente a civiles palestinos, asistimos a un grotesco ejercicio de manipulación de la memoria histórica del genocidio nazi perpetrado contra los judíos europeos. Algunos de los miembros de Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, tenemos familiares que perecieron en esa operación de exterminio, otros queremos honrar la memoria de todas esas víctimas, así como la de las victimas palestinas. No obstante, tenemos muy claro que la lección a sacar de la historia no es la de reivindicar un exclusivismo del sufrimiento o, peor aún, llenarse de un espíritu de venganza sediento de sangre como el de los dirigentes sionistas. La lección es: “Nunca más para nadie”.

Los nazis empezaron matando a sus oponentes políticos, en particular comunistas, muchos de ellos judíos, en el contexto del triunfo de la revolución soviética y del temor a su victoria en otros países. Siguieron con los enfermos mentales, las personas con “discapacidades”, los testigos de Jehová, los gitanos, los homosexuales, los eslavos, y la llamada “solución final”, la eliminación física de todas las personas judías. Sin embargo, el sionismo no hizo gran cosa para luchar contra los nazis: es más, negociaron con ellos un acuerdo, llamado Haavara, o transferencia, para que algunos judíos alemanes pudieran emigrar a Palestina a cambio de abrir un mercado en Palestina para los bienes alemanes, lo que en la práctica rompió el boicot de los sindicatos de EEUU contra Alemania. El acuerdo se aplicó de 1933 a 1939 y representó un aporte de 35 millones de dólares de la época.

Ben Gurión, pieza clave en la fundación del Estado de Israel, dijo que si pudiera salvar a todos los niños judíos alemanes a condición de que fueran a Inglaterra o solo a la mitad si fueran a Palestina, prefería esta segunda opción. Y cuando llegaron algunos supervivientes del genocidio a Palestina, los despreciaron diciendo que no habían luchado contra su aniquilación, lo que desmienten los levantamientos de los guetos de Vilna y Varsovia. Fue solo entrando en la década de los 1970 que Israel entendió que podía utilizar políticamente la memoria del Holocausto para sus propios fines.
Sin embargo, la cuestión que se nos plantea hoy, en vísperas de la conmemoración del 80 aniversario de la liberación del campo de exterminio de Auschwitz el 27 de enero de 1945, es la siguiente: ¿Qué sentido tiene dicha conmemoración si no se puede aprovecharla para denunciar el genocidio que está llevando a cabo Israel contra el pueblo palestino, justamente en nombre del genocidio que se pretende conmemorar?

¿Qué sentido tiene si no se puede denunciar la represión y persecución de la que son objeto los activistas del movimiento de solidaridad con Palestina? Desgraciadamente, muchos gobiernos, incluidos los del Estado Español y la ciudad de Barcelona, han adoptado una definición del antisemitismo que incluye las críticas a Israel. Equiparar el antisionismo –una posición política legitima, que también existe entre judíos- con el antisemitismo -el racismo contra los judíos, condenable como cualquier otro racismo-, lejos de proteger a las personas judías, crea una confusión que las perjudica. Para nosotros es muy importante distinguir entre una religión y cultura milenarias, el judaísmo, y un movimiento político nacionalista, supremacista y colonialista, el sionismo. Junts está con las personas injustamente perseguidas y enjuiciadas en base a esta definición y rechaza la estrategia perseguida por el sionismo de descalificar cualquier crítica a la política israelí con la falsa acusación de antisemitismo.

En estas condiciones, Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins se niega a participar en las conmemoraciones siniestras e instrumentalizadas organizadas por la hipocresía institucional europea. Por ejemplo, la protagonizada por Katharina von Schnurbein, coordinadora de la Comisión Europea de la lucha contra el antisemitismo y el fomento de la vida judía, que el 21 de este mes se encontrará con grupos sionistas en aquella oportunidad, sin contar con los grupos antisionistas de European Jews for Palestine. En cambio, convocamos para el 27 de enero a las 19h00 una concentración en la plaça Sant Jaume con el lema: “Prou Genocidi: Mai més per a ningú!”

En nombre de la dignidad de nuestros muertos, palestinos y judíos, sin ninguna distinción, Junts manifiesta su total solidaridad con el pueblo palestino en su lucha por la liberación.


¡NUNCA MÁS PARA NADIE!

Barcelona, 10 de enero de 2025


NEVER AGAIN FOR ANYONE

After Israel has destroyed the last hospital in the North of the Gaza Strip, carrying off all the men over 15. After more than 14 months of the systematic destruction of buildings, infrastructure, hospitals and schools in Gaza. After massive bombing of the civilian population that has caused 46,000 officially recorded deaths and no doubt many more not yet accounted for, not to mention those killed through starvation, cold, lack of medicines and unsafe water. After the murder of health workers and journalists so there is no one left to heal or bear witness. After holding the entire population collectively responsible for the attack of 10/7/23 as leaders of the Zionist State would have it. After all this, no-one who is reasonably well informed can deny in good faith that these events constitute a crime of genocide against the Palestinian people as a whole.

When Israeli leaders showed up at the UN with the infamous yellow star on their lapels, posing as the eternal victims of the Nazi genocide, trying thereby to justify their “right to self-defence” -which in reality means indiscriminately massacring Palestinian civilians- what we saw was the grotesque manipulation of the historical memory of the Nazi genocide perpetrated against European Jews. Some members of Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, had relatives who perished in the extermination, others want to honor the memory of all those victims, as well as that of the Palestinian victims. However, we are very clear that the lesson to be drawn from history is not to demand an exclusivity of suffering or, even worse, to be filled with the spirit of bloodthirsty revenge like that of the Zionist leaders. The lesson is: “Never again for anyone.”

The Nazis began by murdering their political opponents, particularly communists, many of them Jews, in a context marked by the victory of the Soviet revolution and the fear that it might triumph in other countries. They continued with the mentally ill, Jehovah’s Witnesses, the Roma people, homosexuals, Slavs, and the so-called “final solution”, the physical elimination of all Jewish people. However, Zionism did not do much to fight the Nazis: in fact, they struck a deal with them, known as Haavara, or transfer, enabling some German Jews to emigrate to Palestine in exchange for opening up a market in Palestine for German goods, which in practice broke the boycott of Germany put in place by certain trade unions in the United States. The agreement ran from 1933 to 1939 and was worth 35 million dollars to Germany.

Ben Gurion, a key player in the founding of the State of Israel, said that if he could save all the German Jewish children on condition they went to England, but only half if they went to Palestine, he preferred the second option. And when some survivors of the genocide arrived in Palestine, they were looked down upon and told they hadn’t fought against their annihilation, an allegation belied by the Vilnius and Warsaw ghetto uprisings. It was only in the early 1970s that Israel realised that it could make political use of the memory of the Holocaust for its own ends.

The question we are faced with today, on the eve of the commemoration of the liberation of the Auschwitz extermination camp on 7 January 1945, is this: What sense does this commemoration make if it cannot be used to denounce the genocide that Israel is carrying out against the Palestinian people, precisely in the name of the genocide that it is supposed to commemorate?
What is the point if you can’t denounce the repression and persecution to which activists of the Palestine solidarity movement are being subjected? Unfortunately, many governments, including those of Spain and Barcelona, have adopted a definition of antisemitism that includes criticism of Israel. Equating antizionism – a legitimate political position, which also exists among Jews – with antisemitism – racism against Jews, to be condemned like any other form of racism – far from protecting Jewish people, creates confusion that only harms them. For us, it is very important to distinguish between a religion and culture going back thousands of years, namely Judaism, and on the other hand a nationalist, supremacist and colonial political movement, namely Zionism. In Junts, we stand with all those unjustly persecuted and prosecuted on the basis of such a definition and repudiate the strategy pursued by Zionism of dismissing any criticism of Israeli policy with the false accusation of anti-Semitism.

In this context, we in Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins, refuse to participate in the sinister and weaponised commemorations organised by hypocritical European institutions. For example, the one convened by Katharina von Schnurbein, the European Commission Coordinator on combating antisemitism and fostering Jewish life, who on the 21st of this month held a meeting with Zionist groups, but refused to meet with the antizionists of European Jews for Palestine. Instead, we call for a rally at 7pm on 27 January in Plaça Sant Jaume, Barcelona, with the motto: Prou Genocidi! Mai més per a ningú! No more genocide! Never again for anyone!

In the name of the dignity of our dead, both Palestinians and Jews, without distinction, the members of Junts express our complete solidarity with the Palestinian people in their struggle for liberation.

NEVER AGAIN FOR ANYONE!

Barcelona, 23 January 2024

El dilluns 2/12 Morgan Bassichis serà a Lafede a Barcelona per conversar sobre l’antisionisme.

📢 “Not in our name” vol ser una eina per coordinar la lluita contra l’estat genocida d’Israel.

➕L’escriptor, intèrpret i activista és membre de Jewish Voice for Peace des de 2014.

🕗 19h

[Aquí, en inglés]

Desde octubre de 2023, judíos de toda Europa han participado en el movimiento mundial de protesta contra el ataque genocida de Israel contra Gaza. Bajo lemas como «No en mi nombre» y «Nunca más es ahora», la participación judía en el movimiento ha enviado un fuerte mensaje de que un número creciente de judíos rechaza los crímenes de Israel contra el pueblo palestino y la ideología de supremacía judía del Estado sionista.
A pesar de la brutalidad del genocidio infligido en Gaza, la mayoría de las organizaciones judías establecidas en Europa siguen apoyando acríticamente al Estado de Israel, haciéndose cómplices de las atrocidades de Israel. Estas organizaciones europeas, al igual que el propio Israel, afirman hablar en nombre de todos los judíos, implicando de hecho a los europeos judíos en las acciones de Israel, al tiempo que ignoran y silencian la creciente disidencia dentro de la comunidad judía. En respuesta a esta situación, hemos sentido la necesidad de organizarnos colectivamente como judíos para expresar nuestra oposición al genocidio y a los 76 años de limpieza étnica, ocupación y apartheid de Israel en Palestina.
Judíos Europeos por Palestina está formado por numerosos colectivos judíos con sede en varios países europeos, que representan diversos orígenes, tradiciones y perspectivas judías. Representamos no sólo una voz política, sino también un movimiento judío en desarrollo en Europa, basado en la justicia y la igualdad para todos. Reivindicamos nuestra identidad judía distanciándonos del Estado de Israel y de toda forma de política supremacista y colonial.
Consideramos que el antisemitismo es un peligro real y creciente: lo combatimos dondequiera y en cualquier forma que aparezca. Condenamos la cínica fusión de antisionismo y antisemitismo. Rechazamos la militarización del antisemitismo mediante el uso generalizado de la definición de trabajo de la Alianza Internacional para la Memoria del Holocausto (IHRA), que pretende silenciar las críticas a Israel. Consideramos que la crueldad de la actual opresión de Israel sobre el pueblo palestino es un factor importante que contribuye perversamente al sentimiento antijudío. La seguridad de los judíos de todo el mundo se ve amenazada por la existencia de Israel como etnocracia judía.
Nuestra lucha está profundamente interconectada con la lucha contra la islamofobia y todas las formas de racismo, discriminación y opresión, y la mejor forma de enraizarla es en un amplio movimiento antirracista. Para ello es necesario desvincular el judaísmo de la doctrina colonial del sionismo y comprometerse con la igualdad de derechos para todos en la Palestina histórica, desde el río hasta el mar. Nos solidarizamos plena e inequívocamente con el pueblo palestino y su lucha por la autodeterminación.

Lloc: Federació d’entitats Calàbria 66. Carrer Calàbria 66. Barcelona.

Dies: Dissabtes 28 de setembre i 26 d’octubre.

Horari: de 10 a 18h

Inscripcions en aquest enllaç.

Jewish yet not zionist

Jεὦish yet not zi0nεst? How come?! Pal. solidarity activist Laurent Cohen Medina tells us.

Barcelona, el 17 de julio de 2024

Hace unos días, la respetada revista médica británica The Lancet, publicaba un artículo en el que intentaba calcular la cifra de víctimas en la Franja de Gaza desde el 7 de octubre, y proponía una revisión a la alza de las cifras oficiales dadas por el gobierno de la Franja que rondan los 40.000 muertos. En efecto, estas cifras corresponden a aquellas personas que se han podido identificar, bien porque llevaban papeles o porque sus familiares pudieron identificarlas, en medio de una situación totalmente caótica donde la destrucción de los edificios supera los 360.000, la totalidad de los hospitales, la mayoría de las escuelas, mezquitas y también iglesias. Es decir que no cuentan a los que están debajo de los escombros y que no se han podido encontrar, los desaparecidos, los que sus familiares enterraron a toda prisa, los enfermos crónicos que no están recibiendo su tratamiento y que mueren (cáncer y otros), los que se mueren de enfermedades ligadas a la contaminación del agua (criaturas), y ahora  a los y las que se están muriendo literalmente de hambre.

¿Cómo se puede esperar que esta  macabra contabilidad se lleve a cabo en estas condiciones?

Otro artículo publicado en The Electronic Intifada, tomando en cuenta los llamamientos de altos funcionarios de la ONU, de la OMS y de UNWRA a intervenir ante una catástrofe humanitaria de semejante magnitud, evaluaba las cifras a las puertas del verano entre 200.000 y medio millón de víctimas para cuando la hambruna se extienda completamente a la población, es decir ahora.

Este es el escenario del Genocidio –por que ese es término correcto- al que estamos asistiendo, rabiosos, tristes e impotentes, sin que ninguna potencia occidental con capacidad de intervenir lo haya hecho. Al contrario, Estados Unidos, Reino Unido, Canadá, Alemania y Francia, máximos aliados del Estado sionista, siguen apoyando sin ambages la masacre y, en el interior, reprimen las muestras de solidaridad con el pueblo palestino utilizando el arma arrojadiza del antisemitismo. Hasta tal punto que en Francia, la extrema derecha, tradicionalmente judeófoba, se posiciona como defensora de Israel y acusa al candidato del Nuevo Frente Popular de tener opiniones antijudías para descalificarlo en el debate político.

En efecto, esa acusación, ese grito, anula cualquier debate político, o de cualquier índole y sobre todo impide que se hable del verdadero problema: el genocidio de la población palestina de Gaza y la inexorable conquista y limpieza étnica llevada a cabo en Jerusalén y en Cisjordania, en violación flagrante del derecho internacional, acusaciones gravísimas ya recogidas por el Tribunal Penal Internacional en sus deliberaciones sobre el posible genocidio en Gaza.  

Entonces para denunciar esta situación, en Gracia, Barcelona, hace unas semanas, se organizan unas jornadas antimilitaristas, y nuestra asociación, junto a otras y a la Comunidad Palestina de Catalunya, es invitada a participar. Para el cartel, un dibujo: la caricatura de una calavera llevando uniforme militar israelí, con la estrella de David en el casco, así como dos finas líneas que indican que se trata de la bandera del Estado sionista. El soldado calavera lleva agarrado un joven de aspecto árabe y lo lleva con él, como todos sabemos, a la muerte.

Pronto surge la acusación: la caricatura es antisemita.

Que pueda ser doloroso para una persona judía ver asociados el símbolo del judaísmo a la soldadesca y a la muerte, es evidente. Pero responde a la realidad del momento: muerte y destrucción. ¿Y quiénes son los responsables de los actos del “ejército más moral del mundo”?

Que quede claro cuál es la posición de nuestra asociación compuesta por personas judías y palestinas sobre este mal llamado conflicto. No se trata de un conflicto entre dos iguales, entre dos Estados. Aquí hay una potencia ocupante, Israel, fruto de un proyecto colonial occidental e imperialista que somete la población del pueblo ocupado, el Palestino, desde hace 76 años a un proceso de limpieza étnica y ocupación militar brutal, que deriva en un régimen de apartheid denunciado por Amnesty International y Human Rights Watch, con una Ley fundamental votada en el parlamento israelí que reconoce únicamente al “pueblo judío” el derecho a la autodeterminación sobre la Palestina histórica. Este es el contexto histórico y político en el que se enmarcan los eventos del 7 de octubre. Y ahora, desde hace 9 meses la continuación de esa política y su aceleración tienen lugar bajo los ojos del mundo.

Así que nos hacemos la pregunta: ¿La gente que se preocupa por una caricatura –guste o no- se da cuenta que está manifestando su apego por un Estado cuya bandera está manchada de sangre para la eternidad de los tiempos y que nunca, bajo ningún concepto, tendrá ninguna legitimidad ante los ojos del mundo después de lo que está pasando? ¿Esta misma gente que se dice preocupada por la confusión entre antisemitismo y antisionismo se da cuenta que ese Estado ni siquiera tiene derecho a llamarse con el nombre de Israel, que tiene un sentido muy diferente en los libros sagrados del judaísmo? ¿Se da cuenta que este Estado está justamente dando una terrible imagen y un sentido totalmente equivocado a una religión y a una cultura milenarias?

Nosotros, desde Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, decidimos hace tiempo poner todas nuestras fuerzas al servicio de la liberación de Palestina, que también será la liberación del sionismo para todos los y las judías del mundo e invitamos a todas la personas judías de buena voluntad a hacer lo mismo y a trabajar conjuntamente con la Comunidad Palestina de Catalunya a manifestar nuestra solidaridad para con unos y nuestro más absoluto rechazo para con el Sionismo y sus crímenes.  Y por supuesto rechazamos contundentemente a la acusación de antisemitismo dirigida a las entidades organizadoras del acto -Sodepau, Aturem les Guerres, CGT Metall, Novact- en quienes confiamos plenamente por su posicionamiento y acción políticas.

The International Jewish Collective for Justice in Palestine began in opposition to the IHRA antisemitism definition and is now a worldwide network of organizations from 16 countries working as partners with Palestinians in pursuit of justice. 

Lee el artículo completo AQUÍ.

Members of the International Jewish Collective for Justice in Palestine participate in the Jewish Bloc of the “National Demonstration for Gaza: End the Genocide, Stop Arming Israel” in London, on June 8, 2024

[Català] [Castellano] [English] [Adhesions]

[Català]

Nosaltres, organitzacions jueves antisionistes reunides a París el 31 de Març de 2024, declarem que:

Volem aportar totes les nostres forces a la lluita global per aturar el genocidi.

El dia següent a la commemoració del “Dia de la Terra”, afirmem que el sionisme infringeix una Nakba incessant al poble palestí a través de l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid.

El sionisme, ideologia racista de supremacisme jueu, posa en perill a les persones jueves del mon, fins i tot a Palestina. Rebutgem la instrumentalització cínica i reaccionària de l’antisemitisme i del feminisme que exerceix l’Estat sionista i d’apartheid, Israel. Fem una crida a les comunitats jueves per a que trenquin amb l’Estat d’Israel i els seus representants, i restaurin un judaisme desvinculat de la centralitat israelià.

Com a primera passa per aturar el genocidi en curs, i responent a les demandes dels sindicats palestins, ens unim a la petició d’un embargament general de la compra i venda d’armes a Israel.

Convoquem a tothom a que s’uneixi als dies d’acció global per la campanya “Acabem amb el comerç d’armes amb Israel” en la setmana del 15 al 21 d’Abril.


[Castellano]

Nosotras, organizaciones judías antisionistas reunidas en Paris el 31 de marzo de 2024, declaramos que:

Nos sentimos horrorizados ante el genocidio que el Estado de Israel está llevando a cabo en estos momentos y expresamos nuestra profunda solidaridad con el pueblo palestino, con quien compartimos la lucha contra el sionismo.

Queremos aportar todas nuestras fuerzas a la lucha global para parar este genocidio.

El día siguiente a la conmemoración del «Día de la Tierra», afirmamos que el sionismo inflige una Nakba incesante al pueblo palestino a través de la ocupación, el colonialismo y el apartheid.

El sionismo, ideología racista de supremacismo judío, pone en peligro a las personas judías del mundo, incluso en Palestina. Rechazamos la instrumentalización cínica y reaccionaria del antisemitismo y del feminismo que ejerce el Estado sionista y de apartheid, Israel. Hacemos un llamamiento a las comunidades judías para que rompan con el Estado de Israel y sus representantes, y restauren un judaísmo desvinculado de la centralidad israelí.

Como primer paso para detener el genocidio en curso, y respondiendo a las demandas de los sindicatos palestinos, nos unimos a la petición de un embargo general de la compra y venta de armas a Israel.

Convocamos a todos a unirse a los días de acción global para la campaña «Pongamos fin al comercio de armas con Israel» en la semana del 15 al 21 de abril.


[English]

We, European Jewish Antizionist organisations, gathered in Paris on 31 March 2024, issue the following joint statement: 

We are horrified by the genocide currently being carried out by the Israeli state and its allies, and express our profound solidarity with the Palestinian people with whom we share the struggle against Zionism. 

We intend to put all our forces in the global struggle to stop this genocide.

A day after commemorating the Land Day anniversary, we affirm that occupation, colonialism and apartheid are all ways in which Zionism is inflicting the ongoing Nakba on Palestinians.

Zionism, a racist ideology of Jewish supremacy, endangers Jews around the world, including in Palestine. We reject the cynical and reactionary instrumentalisation of antisemitism and feminism by the Zionist apartheid state of Israel. We call on Jewish communities to break away from the state of Israel and its representatives  and to restore a judaism that is disconnected from Israel centrality.

In order to stop this ongoing genocide, and as a first step, following the demand of the Palestinian trade-unions, we join the call for a global embargo against the arming of Israel.

We call everyone to join the Stop Arming Israel campaign‘s global days of action during the week of April 15 to 21.


Adhesiones

Decolonizer Research and Art Laboratory for Social Change (Belgium)

Erev Rav, Rotterdam (Netherlands) 

Israelis Against Apartheid (Palestine)

IJAN – International Jewish Antizionist Network (Spain)

Jewish Bund (Germany)

Jewish Call for Peace (JCP) (Luxembourg)

Jewish Network for Palestine (JNP) (UK)

Jøder for Retfærdig Fred (Denmark)

Jüdische Stimme für gerechten Frieden in Nahost (Germany)

Junts – Associació Catalana de Jueus i Palestins (Spain)

Kessen – Collectif de Féministes Juives Décoloniales  (France)

Tsedek! – Collectif Juif Décolonial (France)

Nahlieli – Jews for Justice in Palestine (Finland)

UJFP – Union des Juifs de France pour la Paix (France) 

Colectivo Sirpad (Spain)

Impacte!

Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya

L’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS col·labora amb la 4a edició: El Dret a la Pau
Del 9 al 28 d’abril (Confirmeu horaris definitius al web).
Barcelona, Lleida i Reus
Versió online a Filmin (llargs) i a impactefilmfest.cat (curts)
Entrades disponibles a:
https://impactefilmfest.cat/