Segueix les sessions del Tribunal Russell per Palestina (5-7 de novembre – UTC/GMT+2)) en directe AQUÍ.
Archive for the ‘Uncategorized’ Category
Tribunal Russell per Palestina – Sudàfrica
Posted in Uncategorized on Novembre 5, 2011| Leave a Comment »
Setmana contra el Mur de l’apartheid
Posted in Uncategorized on Novembre 2, 2011| Leave a Comment »
Carta de IJAN y JUNTS a la atención de la Ministra Trinidad Jiménez
Posted in Uncategorized on Octubre 7, 2011| Leave a Comment »
A raíz de las declaraciones de la Ministra de Exteriores de España en las Naciones Unidas, IJAN y JUNTS le hemos dirigido la siguiente carta:
Sra. Ministra
Porqué estamos en contra de un Estado de Israel “Judío”
Nosotros, ciudadanos judíos del Estado español o residentes en él, miembros de IJAN (International Jewish Antizionist Network) y de JUNTS (Associació Catalana de Jueus i Palestins), deseamos expresarle nuestra máxima preocupación por las declaraciones que Vd., realizó en la Asamblea de Naciones Unidas, y en particular cuando habló de la necesidad de garantizar el carácter judío del Estado de Israel.
Ante todo queremos aclararle que lo que nos une es una lectura política del llamado conflicto en Oriente medio, y que cuestionamos tanto la interpretación étnico-religiosa, como la narrativa oficial sionista del Estado de Israel.
Somos ciudadanos españoles o residentes en el Estado español, y por lo tanto participamos en la vida política, social y cultural de este país, y no de Israel, cuyo gobierno no nos representa, ni su embajador en España, así como tampoco nos representan las instituciones oficiales de las Comunidades judías, ni sus portavoces religiosos. Y aunque seamos una voz minoritaria, compartimos dicha postura con otros judíos de EEUU, Francia, Reino Unido, Argentina, Australia, Marruecos, Turquía o del mismo Israel, y deseamos aportar una visión diferente al debate sobre dicho conflicto.
Ahora bien, ¿Por qué estamos en contra de la proclamación de Israel como Estado judío?
Más allá de la ambigüedad de la terminología –todavía no hay consenso sobre lo que es ser judío, ni siquiera en el propio Israel- el hecho de que el gobierno extremista de B. Netanyahu, establezca que la Autoridad Palestina, así como los Palestinos del interior deban reconocer el carácter judío del Estado de Israel para retomar las negociaciones aconseja prudencia, por no decir rechazo.
Por otra parte, a nuestro entender, es justamente el carácter “judío” del Estado de Israel, o sea su excepcionalidad, la que constituye un obstáculo a la paz.
¿Por qué?
¿En que se basa este carácter excepcional? ¿Tiene una base histórica real?
Para nosotros, es más que cuestionable. El retorno a Sión de un pueblo exiliado después de 2000 años es el producto de una narrativa política y religiosa nacida a finales del XIX cuya legitimidad ha sido puesta en tela de juicio por algunos historiadores israelíes.
Los gobernantes e ideólogos del Estado apelaron al relato bíblico para reivindicar el carácter excepcional del pueblo judío y la pertenencia de una tierra que Dios habría proclamado como propiedad eterna de dicho pueblo.
No es el objeto de esta carta, pero incluso los términos “pueblo judío” son cuestionables, pues los judíos fueron y son todavía parte de otros pueblos y naciones del mundo, manteniendo o no sus tradiciones y religión, y la diversidad étnica que impera en el propio Israel también lo demuestra.
Son varios los problemas planteados por la naturaleza o carácter “judío” del Estado.
El primero que viene a la mente es ¿Y que pasará con los que no son judíos? ¿Pasarán a ser ciudadanos de segunda clase, como ya lo son los ciudadanos israelíes árabes, según la terminología oficial, que representan el 20% de la población dentro del Estado de Israel?
¿Es esto aceptable en una democracia de tipo occidental en pleno siglo XXI? (Por comparar, ¿sería aceptable hoy que, como en la Atenas de la Antigüedad, las mujeres y los esclavos no tuvieran derecho a voto?)
La segunda inquietud concierne a los mismos judíos israelíes que ven cómo la sociedad cede cada vez más protagonismo a grupos ultrarreligiosos, para quienes su derecho sobre esta tierra proviene del derecho divino, constituyendo dichos grupos armados un peligro real para la convivencia con sus vecinos palestinos por una parte, y por otra una deriva derechista radical de la sociedad en su conjunto, pues ellos son la vanguardia de las fuerzas de conquista y anexión apoyadas por el gobierno y el ejército.
La tercera reflexión concierne a los ciudadanos judíos de otros países del mundo.
¿Por qué, si se supone que Israel es un hogar seguro para todos los judíos del mundo, la inmensa mayoría de los judíos de EEUU, Francia, Inglaterra o Argentina no emigran en masa a Israel?
Porqué evidentemente, se sienten más en seguridad en sus respectivos países a los que se sienten pertenecer como ciudadanos de pleno derecho y no tienen ninguna intención de cambiar ¿Qué pasaría con los judíos si se declarara que Israel es El Estado Judío, El Hogar del Pueblo Judío? ¿Se les plantearía la obligación de “volver a su país”, como a menudo oímos decir a los inmigrantes que trabajan aquí en Europa? Después de lo ocurrido en Europa en el siglo XX, esta pregunta no es baladí.
Queda claro pues que la formulación del “Estado judío” tiene un carácter excluyente hacia lo que no lo es, sea cual sea el contenido de la palabra o concepto de judeidad y esto es un problema para alcanzar una solución viable y para la paz y convivencia futuras.
Y de paso le señalemos que hay ciudadanos y organizaciones judías, que dentro del Estado de Israel ejercen de oposición real, reclamando justicia para Palestina y cuestionando los axiomas o dogmas de fe del sionismo y con quienes estamos en sintonía.
Entendemos que, Ud. ha querido decir que Israel debe ser un Estado mayoritariamente judío, desde el punto de vista demográfico, sin embargo la demografía es un factor variable.
¿Pero tiene sentido, ahora, hablar del derecho de los Palestinos a disponer de un Estado propio cuando uno examina cual es la situación in situ?
Sea cual sea la solución adoptada por ambas “partes”, en este momento existe una población palestina importante que vive en Israel, es decir dentro de las fronteras de 1948, en ciudades como Nazaret, Haifa, Ramla y sobre todo en Galilea. Por otra parte, son mas de medio millón los colonos israelíes que viven en Cisjordania, y sobre todo alrededor de Jerusalén Este, separando ésta de su entorno palestino.
¿Ud. Cree como el Sr. Lieberman que la única solución es de veras la segregación y el intercambio de dichas poblaciones? ¿Cree que esto es factible? ¿Deseable?
¿Se imagina Ud. los agravios, el dolor, la ira de las poblaciones que tengan que dejar su casa? -y pensamos por supuesto en la población árabe de Israel que siempre ha vivido allí, así como en el destino de todos aquellos refugiados, expulsados desde 1948 dejando tras de si tierras, bienes, recuerdos y que residen en campos, ya hace mas de 60 años…Queremos recordarle que las leyes de Israel impiden su retorno a pesar de la resolución 194 de las NNUU.
Pero incluso desde el punto de política interior, es improbable que un gobierno israelí fuerce la retirada de los colonos, como hizo Sharon en su momento.
Seamos serios: a la luz de lo que pasa en el terreno, Israel no tiene la mínima intención de retirarse y mantiene un férreo control militar sobre toda la zona, así como sobre la economía y los recursos de la mermada Cisjordania (menos de 20% de la Palestina histórica).
La moneda en vigor en los territorios palestinos no es otra que el Shekel israelí y los israelíes controlan el recurso más importante de toda la región: el agua, abriendo y cerrando el grifo a discreción.
Por no hablar de la cárcel a cielo abierto que es Gaza.
Y mientras los EEUU y la UE se nieguen a presionar a Israel e incluso asumen como propios los argumentos ligados a su seguridad y a su derecho a existir, no cambiará nada.
¿Porqué en lugar de hablar de la seguridad de Israel, no hablamos de la seguridad de la población palestina y de su derecho a vivir en paz y con dignidad, cuando de manera cotidiana sufre la humillación de los check-points y el acoso de los colonos y militares, con muertes casi cotidianas? ¿O no deberíamos pensar que ya hubo bastante dolor, desarraigo, expulsión? ¿No deberíamos decir basta ya a la continua colonización y anexión llevada a cabo por Israel, con la total impunidad hasta la fecha?
Sra. Ministra, nuestra preocupación va más allá del contenido de sus palabras.
Éstas son simbólicas pero tienen su importancia, porqué en el mundo árabe, hasta hoy, España tenía una buena imagen, la de un país que defendía los derechos de los Palestinos a tener un estado propio y viable, mediante la aplicación de las resoluciones de Naciones Unidas.
Pero en realidad, ni la Unión europea, ni el Estado español han conseguido hacer avanzar el dossier, bloqueado por la intransigencia israelí.
Al contrario, dentro del Proceso de Barcelona y ahora dentro de la UpM se ha hecho todo lo posible para “normalizar” la situación israelí, preparando incluso un acuerdo preferencial como el que tiene la UE con Marruecos, así como acuerdos de seguridad y militares de vital importancia, haciendo caso omiso del Tratado de Lisboa que obliga los países socios de la UE a respetar los derechos humanos y aplicar la legalidad internacional.
A nuestro entender, éste no es el camino para que Israel se sienta presionada a aplicar dichos acuerdos y a poner fin a su política colonial.
Por esta razón, nos parece importante que rectifique sus declaraciones y aclare la posición del Estado español ahora que la Autoridad Palestina presenta su demanda de admisión ante el Consejo de Seguridad de la ONU y que este delibera dicha propuesta.
Rumb a Gaza necessita el nostre suport
Posted in Uncategorized on Juliol 2, 2011| Leave a Comment »
En els darrers dies i hores, els vaixells de Rumb ha Gaza han vist seriosament dificultat el seu camí cap a Palestina.
Us deixem els seus comunicats i peticions de suport a continuació, LLEGIU I DIFONEU!
URGENCIA MAXIMA: Vaixell espanyol “Gernika” de Rumbo a Gaza, envoltat i immobilitzat per guardacostes grecs al port de Kolimpary a Creta.
El Govern Grec bloqueja la sortida dels vaixells de la Segona Flotilla de la Llibertat sota la pressió de l’Estat d’Israel i la complicitat de l’Estat espanyol i d’altres.
Els vaixells americà i canadenc han estat aturats a la sortida del port.
El vaixell espanyol “Gernika” està envoltat i immobilitzat per la policia grega al port de Kolimpary a Creta.
Des de Rumb a Gaza- Catalunya volem expressar la nostra més absoluta i rotunda condemna per aquesta acció completament ilegal, arbitraria i injusta, que no té cap fonament jurídic, ni d’acord a la legislació grega ni segons el dret comunitari i internacional.
L’ordre del Govern grec vulnera a més l’Acord de Schengen que consagra la lliure circulació de persones dels estats membres de la unió europea adscrits a aquest tractat, entre els quals hi figuren Espanya i Grècia.
CONVOQUEM:
Concentració dissabte 2 de Juliol a les 19h davant del Consolat Grec a Barcelona c/Freixa 6. FCG La Bonanova o Les Tres Torres. També cal fer arribar la protesta al cònsul de Grècia a Barcelona al correu greciabarcelona@yahoo.gr
Truquem també a l’Ambaixada de Grècia a Madrid exigint l’alliberament dels vaixells i la lliure circulació de les persones. Telèfs 91 564 46 53 i 685 40 28 00.
Escrivim a l’Ambaixada de Grècia a Madrid:
Atentamente,
Necessitem el suport i veu de tothom per a fer pressió! Passa-ho per tots els mitjans
Carta a Joana Ortega, vicepresidenta de Catalunya
Posted in Uncategorized on febrer 9, 2011| Leave a Comment »
Arran de les declaracions de la Vicepresidenta del Govern Joana Ortega (vídeo), JUNTS, amb l’adhesió de la Plataforma Aturem la Guerra, la Coordinadora d’Entitats amb Palestina al Cor i la Comunitat Palestina de Catalunya li adreça la següent carta:
Molt Honorable Senyora Vicepresidenta del govern de la Generalitat de Catalunya Joana Ortega,
Hem vist i llegit amb preocupació les seves afirmacions a propòsit de la commemoració del dia Internacional de les víctimes de l’Holocaust. De fet, voldríem que ens aclarís a que es referia quan va dir:
“Sóc conscient que la comunitat jueva catalana s’ha sentit relegada els darrers anys, i aquest Govern es compromet a redreçar la situació”.
¿A quin greuge es refereix?
Per una banda, quan parla de Comunitat Jueva, a quina comunitat jueva es refereix? Ha de saber que a Catalunya conviuen diverses comunitats jueves, i que moltes persones jueves de Catalunya no se senten representades per les postures de suport incondicional a Israel que mantenen algunes d’aquestes comunitats, en concret la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).
Aquestes persones,- artistes, intel·lectuals i gent anònima- tampoc reconeixen cap autoritat, ni al rabí de la CIB ni a l’ambaixador d’Israel perquè parlin en el seu nom; com per exemple quan aquest afirmà en ple al Parlament que Catalunya era un país antisemita.
Ben al contrari, moltes som les persones que recolzem una solució política i justa per ambdós pobles, el palestí i l’israelià, en condicions d’igualtat i d’acord amb la legalitat internacional i les resolucions de les ONU.
Nosaltres, persones jueves i palestines membres de l’associació “Junts”, Associació catalana de jueus i palestins, diem no a aquest Israel i al seu ambaixador, perquè no volem que parlin en el nostre nom. Li demanem a vostè i al seu govern que parin atenció a les veus discordants que no comparteixen una lectura ètnico-religiosa del conflicte, ja sigui aquí o en els propis Israel i Palestina.
Nosaltres diem no a la construcció del mur, diem no a la colonització de Cisjordania i Jerusalem est, no a la discriminació ètnica que viuen els palestins a Israel, no a la violació dels Drets Humans que representa el bloqueig il·legal de Gaza, un càstig col·lectiu totalment en desacord amb la Convenció de Ginebra.
A més, condemnem la instrumentalització immoral que es realitza de la Shoa, i que qualsevol crítica a les polítiques de l’estat d’Israel sigui catalogada sistemàticament d’antisemitisme.
Veiem amb preocupació les conseqüències que tenen aquestes “polítiques” en el mon àrab i musulmà, que creiem produeixen un augment del conflicte també al cor d’Europa. Així mateix, instem al seu govern a analitzar amb objectivitat i llum els actuals esdeveniments que tenen lloc a Tunísia, Egipte i a diferents països àrabs on els pobles expressen el seu desig d’una veritable justícia i democràcia.
Per totes aquestes raons també la convidem a que dialogui amb la nostre associació i amb representants de la Comunitat Palestina, així com amb altres grups i veus de la societat catalana, laiques i religioses, que demanen i treballen per a una solució justa al conflicte.
Volem expressar la nostra disposició al diàleg.
Per tornar a la situació a Catalunya i per fer “justícia” amb l’anterior Govern, volem recordar que precisament Vicepresidència va ser especialment generós amb les comunitats jueves, creant a més una forta polèmica:
Ho pot consultar també al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5299/08352021.pdf
“Les ajudes econòmiques desde Vicepresidència durant el període 2008- 2010 a la “Comunitat Israelita de Barcelona” van ser superiors a 840.000€, per una comunitat de menys de 7000 persones. Aquesta xifra és el doble, per exemple, que les ajudes rebudes per la “Comunitat Musulmana de Catalunya” que, tot i sumar prop de 400.000 persones, no en va percebre ni la meitat”.
Restem a la seva disposició per intercanviar sobre aquestes particularitats.
Maccabi de Tel Aviv equip “non grat” a l’Estat espanyol
Posted in Uncategorized on gener 19, 2011| Leave a Comment »
Des de JUNTS donem suport a la iniciativa promoguda per la Comunitat Palestina de Catalunya, la Red Solidaria contra la ocupación de Palestina, la Plataforma Aturem la Guerra y la Xarxa d’enllaç amb Palestin.
Aquí teniu el comunicat:
Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.
Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.
Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.
Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.
Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.
És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.
En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:
1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.
Signen:
Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina
Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.
Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.
Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.
Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.
És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.
En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:
1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.
Signen:
Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina


